- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Amb l'amnistia aprovada, el calendari se centra ara en la imminència de les eleccions europees i en l'arrencada de la legislatura catalana. Dels comicis en sortirà la fotografia del moment que travessen el PP i el PSOE, i també serviran per entendre fins a quin punt l'independentisme continua sense resoldre els problemes exhibits el 12-M. I de la constitució de la cambra catalana sorgida de les últimes eleccions se'n deduirà per on aniran els trets dels mesos vinents, amb un ull sempre posat a la Moncloa, on Pedro Sánchez desplega el repertori habitual -i al mateix temps excepcional- de cops d'efectes. Per què tot està connectat? Aquests són els elements de la seqüència prevista fins que acabi el 2024.
El desenllaç de les europees
De participació tradicionalment baixa, els comicis comunitaris serveixen per donar pistes de les tendències. I, si fa unes setmanes el PP apareixia com a clar vencedor, les enquestes perceben un creixement del PSOE. Els socialistes tenen complicat guanyar, però acostar-se al partit d'Alberto Núñez Feijóo serviria per reforçar un Sánchez que ja ha sortit guanyador a Catalunya a través de la figura de Salvador Illa. Què els espera a Junts i a ERC? Res fa pensar que repeteixin el resultat de fa quatre anys -Carles Puigdemont va obtenir un milió de vots; Oriol Junqueras, 750.000-, tot i que els republicans aspiren a maquillar la davallada del 12-M amb la puixança de Bildu i el BNG, coaligats el 9-J.
Una mesa que regirà la legislatura
La campanya europea converteix, per ara, les converses sobre l'arrencada de la legislatura en discretes i tendres. L'independentisme s'ha activat per tenir el màxim control sobre la mesa, tot i no tenir majoria, i qualsevol pacte servirà per determinar el rumb dels mesos vinents, encara que ERC ho intenti desvincular. Si Junts pacta amb els republicans que aquests últims tinguin la presidència, la contrapartida és clara: que Puigdemont sigui nomenat candidat a la investidura per davant d'Illa. El retorn del líder exiliat estava programat pel 25 de juny, dia del primer debat per elegir president, però Toni Comín, també exiliat, ja ha situat el retorn entre aquesta jornada i el 25 d'agost, data límit per evitar noves eleccions.
Què pot passar? Si no hi ha pactes i tothom vota els seus candidats a president del Parlament, el PSC ostentarà el càrrec. Si l'independentisme s'activa, els socialistes haurien de necessitar els vots del PP per tenir més suports i controlar la mesa, un escenari que pot complicar futures enteses entre Illa i ERC. Puigdemont està implicat personalment en les converses, amb presència també de Jordi Turull, per tal de refer els ponts amb els republicans. La llei d'amnistia va fer desaparèixer per un instant els vells recels, però quan es tracta d'investidures el malestar no s'ha esvaït: només cal esmentar el nom de Roger Torrent, que va suspendre la investidura de Puigdemont el 2018, per constatar-ho.
Com pot ser la investidura?
ERC, de moment, se'n renta les mans: qui s'ha de posar d'acord, diuen, són el PSC i Junts. Perquè són els que van quedar en primera i segona posició el 12-M, i perquè -mantenen els dirigents republicans- són els qui han posat bastons a les rodes al Parlament durant tota la legislatura mentre Pere Aragonès era president. Existeix la possibilitat d'una sociovergència? Diverses fonts de Junts la descarten completament, per bé que sectors de la formació de Puigdemont -els més pragmàtics- estarien oberts a negociar posant com a condició el finançament singular per a Catalunya. Amb Puigdemont dins l'equació, però, qualsevol acord amb els socialistes és especialment complex.
I ERC, farà president Illa? Mantenen que la repetició electoral no els fa por, però de moment l'afrontarien sense candidat -Aragonès s'enretirarà de la primera fila i a Junqueras no se sap quan serà rehabilitat un cop se li apliqui l'amnistia- i necessiten madurar qualsevol pacte. Tenen temps fins al 25 d'agost, data límit de la investidura. La clau és doble: quin preu se li posa al PSC i què acaba dient la militància d'un partit en reconstrucció i amb lideratges sotmesos a un període de prova, com passa amb Junqueras. Fins on es podrà tensar la corda? Les catxes es podran aguantar? El Parlament reviurà l'enèsim chicken game dels últims anys? El rellotge començarà a córrer després de Sant Joan.
I si hi ha repetició electoral, què?
Sant Joan és la data assenyalada en vermell al quarter general de l'exili -situat de nou a Waterloo, a l'espera del trasllat definitiu anunciat a Catalunya- per emprendre el retorn. La voluntat de Puigdemont és transitar-lo amb l'horitzó d'un debat d'investidura com a candidat, encara que no tingui els suports garantits. I si és detingut? S'enceta un meló incert, perquè des de la presó -el precedent de Jordi Sànchez i Jordi Turull de l'hivern del 2018 ho testimonien- res fa pensar que pugui ser al Parlament. I si hi ha repetició electoral, tornaria a ser candidat? Aquesta és una certesa absoluta dins de Junts, a hores d'ara. En uns nous comicis, la visió més estesa és que el PSC pujaria i que ERC continuaria baixant, però a partir d'aquí hi ha imponderables com ara el creixement d'una Aliança Catalana -dos escons- que ja tindrà micròfon en els primers compassos de la legislatura.
Sánchez, a l'expectativa
En funció del que acabi passant amb les europees i a Catalunya, i tenint en compte que a la Moncloa els costa cada vegada més dependre de Puigdemont per tot -i que no són aliens al fet que Junts té ganes de dir que no forma part de la governabilitat de l'Estat i que l'estabilitat no està garantida, sense tancar la porta del tot a aliances contra natura per desallotjar el PSOE-, Sánchez tindrà a les seves mans el futur de la legislatura espanyola. Continuar amb les aliances actuals, que han permès l'amnistia i l'han colgat de maldecaps en el dia a dia, o bé tornar a repartir les cartes? Ningú sap què passarà abans que acabi el 2024, però res fa pensar en un segon semestre tranquil. Més aviat al contrari.