La Unió Europea és qui decideix qui i com pot traspassar les seves fronteres i la migració és un dels temes cabdals de les eleccions del 9-J. Els partits que més han alimentat la preeminència d'aquesta carpeta en el debat polític són els que precisament poden incrementar notòriament la seva presència a les institucions: les forces d'extrema dreta. Davant l'amenaça d'una onada reaccionària, el centredreta i el centreesquerra van prémer l'accelerador en el final de la legislatura per aprovar el nou pacte de migració i asil. Augmenta les restriccions -ha rebut crítiques de més de 150 ONGs-, però alhora la maniobra ha buscat impedir que una nova Europa més condicionada per la ultradreta fos qui dissenyés el pacte. Què està en joc en aquestes eleccions? L'enduriment de l'Europa fortalesa o l'Europa dels drets.
Un pacte de migració i asil no es fa d'un dia per l'altre, i difícilment se n'elabori un de nou després del 9-J. Diumenge no està en joc si se substitueix l'acord. Però sí que pot quedar-ne condicionada la seva aplicació, que serà més o menys restrictiva segons el resultat a les urnes. El Parlament que surti elegit podrà auditar la posada en pràctica del pacte migratori, i serà més o menys fiscalitzador del respecte cap als drets humans.
En aquests comicis també està en joc una institucionalització del discurs contra la immigració. Així ho explica en conversa amb Nació l'investigador en migracions del CIDOB Francesco Pasetti, que també ha publicat un article monogràfic sobre aquesta qüestió. Augura que les veus "populistes" de la dreta més radical se sentiran amb més contundència que mai en la història de l'Eurocambra, i que el desplaçament cap a la dreta del baricentre ideològic del Parlament anticipa la "consagració" i "institucionalització" del discurs antiimmigració. També adverteix que les conseqüències del resultat electoral no es produiran només en relació amb el discurs, sinó també respecte a les polítiques concretes. "El canvi podria tenir repercussions crucials en la governança migratòria europea, especialment pel que fa a la seguretat dels migrants i la protecció dels seus drets fonamentals, com ara el dret d'asil", apunta Pasetti.
Un pacte pendent des de la crisi de 2015
La carpeta migratòria ha guanyat pes a Europa des de la crisi de 2015, derivada de l'onada massiva de refugiats provinents del conflicte de Síria. En aquell moment, els estats van adquirir el compromís d'elaborar unes directrius que tinguessin en compte la solidaritat entre països. Han sigut molts d'anys de discussions que van culminar finalment amb aquest nou pacte de migració, avalat en clau catalana i espanyola pel PP, PSOE, Cs i Junts. ERC i Podem, en canvi, van votar-hi en contra. Vox es va abstenir per ser "massa poc restrictiu".
Quan es va aprovar, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el mateix que va començar la seva presidència traient pit de l'acolliment de l'Aquarius, va reconèixer que no era un pacte com el que volia el PSOE, però important perquè podia frenar els discursos "ultres i extremistes". Pasetti emmarca l'aprovació de l'acord migratori abans de la constitució d'un nou Parlament de dretes com una "bona notícia". Ara bé, també hi veu arestes respecte al punt de vista dels drets humans. "És un pas enrere si pensem en l'Europa dels drets", reconeix.
Què diu el pacte?
Què diu exactament aquest pacte? Limita encara més les competències dels 27, i consolida una mena de solidaritat a la carta. Concretament, estableix un llindar per a l'acollida de 30.000 refugiats anuals a la UE, però sense repartiment de quotes obligatori com volien països de primera entrada, com Espanya. Els estats membres poden escollir entre acollir o pagar 20.000 euros per cada refugiat rebutjat. També endureix les condicions per obtenir l'asil a la UE, i es faciliten els processos de devolució en calent per reduir la migració no desitjada d'Orient Mitjà i l'Àfrica.
Davant d'aquest pacte s'hi han posicionat en contra més de 150 ONG europees, com Oxfam Intermón i Amnistia Internacional, que malgrat fer pressió perquè no prosperés, no ho van aconseguir. En clau catalana, van ser especialment crítiques la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi, que denuncia que el nou pacte "no soluciona l'absència de vies legals i segures", fet que porta irremeiablement a les morts al mar i a enriquir les xarxes de tràfic de persones.
Pel que fa a partits, a favor d'aquestes vies legals i segures s'hi posicionen i n'han fet bandera durant la campanya ERC-Ara Repúbliques, Podem i Sumar. Junts, al seu programa electoral, parla de vies legals i segures per a la "migració econòmica" de manera que els treballadors estrangers "puguin contribuir a l’economia europea de manera digna i segura".
La majoria de les organitzacions humanitàries adverteixen de la vulneració de drets que suposa el pacte i de com aquest endureix les restriccions sense tenir compte què comportaran: morts. Perquè consideren que, per moltes restriccions que hi hagi, els conflictes continuen i els desplaçats, per tant, també. Des de Metges Sense Fronteres -que recentment ha treballat un informe sobre les conseqüències de les polítiques europees- consideren que és un pacte que "deshumanitza" i externalitza la gestió de les fronteres a països "insegurs" com Turquia. Davant d'això, defensen prioritzar l'acollida i la protecció, i també establir un mecanisme de recerca i rescat proactiu al mar.
"La UE i els seus membres pacten amb estats i governs com el de Líbia, Tunísia, Níger o el Marroc a canvi d’evitar, costi el que costi, les arribades a Europa. Per contra, no s’inclou l’aplicació de vies legals i segures que possibilitin la migració amb dignitat ni cap mesura per evitar les vulneracions de drets i les morts en les rutes migratòries d’accés a Europa, o per erradicar la violència institucional a les fronteres o en el territori europeu", apunta Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, que aposta per llibertat de moviment, vies legals, garantia d'accés al dret d'asil, acollida sense discriminacions, i regularització per tothom. La de la regularització generalitzada no compta amb consens en l'ecosistema polític català.
Pèrdua de la resistència a la política restrictiva
Més enllà del pacte en si i del monitoratge que en pugui fer l'Eurocambra, la transcendència d'aquestes eleccions, afegeix Pasetti, rau en la pèrdua d'aquest espai de centreesquerra que havia manat i que, ara, probablement se substituirà per una dreta amb socis d'ultradreta, que tindrà el control de múltiples agents d'importància, com per exemple qui es posi al davant del comissariat d'afers interns. Especialment rellevant serà també la majoria que hi hagi a la comissió de llibertats civils, fins ara de centreesquerra. Aquesta comissió s'encarrega de vetllar pel compliment dels drets humans i, de fet, havia estat molt crítica contra el pacte de migració i asil. Amb una nova majoria conservadora, Pasetti augura que la "resistència a la política restrictiva" perdrà molta força en el debat polític europeu.
I pel que fa a les decisions, si es confirmen les previsions electorals, podria existir un gir més restrictiu amb mesures com l'externalització dels procediments de protecció internacional a països tercers i l'abandonament definitiu de solucions alternatives, com ara nous canals d'accés regular a la Unió Europea. "Significarà un altre pas endavant a l'Europa-fortalesa i un pas enrere a l'Europa dels drets", resumeix l'investigador del Cidob.