Hi ha qui pensa que a les terres de Ponent només hi ha boira, presseguers i gent que diu "lo", però l'escriptor i periodista David Marín sap que, sota aquesta capa de discreció rural, s'hi amaga una densitat narrativa que ja voldria per a ell qualsevol barri tèrbol de Nova York. A Ponent, el silenci no és buit; és el preludi d'un bon daltabaix.
A "Collita glaçada", el seu nou llibre que ha editat la DOP Pera de Lleida amb el suport de la Diputació de Lleida, Marín no perd el temps amb preàmbuls poètics i ens planta un cadàver directament en una sala de triatge de fruita. És una imatge potent, bruta i tan real que ens recorda de cop que la vida al camp no és precisament un anunci de melmelada eco. Per resoldre l'enrenou, l'autor recupera el comissari Salvador Rull, un investigador a l'estil Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalban o Kostas Jaritos de Petros Màrkaris, que podries trobar-te fent el tallat al bar del poble: un home més humà que un dilluns al matí, lluny de mandíbules quadrades o herois d'acer, amb els peus ben clavats al terròs de la Noguera.
Si Marín es limités a la intriga, la novel·la ja funcionaria com un rellotge, però l'autor té l'habilitat de cosir subtrames amb la perícia d'una padrina fent ganxet. La narració avança amb un ritme que no afluixa, transformant la trama en un retrat social amb alguns ressons dels anys vuitanta on les drogues, els abusos i la immigració apareixen sense estridències, integrats en el paisatge com si fossin una plaga més del camp i esdevenen determinants per al desenllaç de la novel·la.
En ella, els arbres fruiters i els pobles que semblen adormits no són un simple decorat de cartó pedra; són part activa del relat. Marín ha trobat una veu pròpia dins la novel·la negra, inscrivint-se en aquest corrent que mira cap a la ruralia amb ulls crítics, com ja va fer a "Mala lluna", "Appletown" o "Purgatori". Aquesta nova obra confirma que per trobar una història potent no cal anar-se'n a l'escena d'un crim a Estocolm. Amb una bona mirada —i una dosi de realitat crua—, qualsevol cambra frigorífica pot ser el centre del món i el mirall de tot allò que batega sota la superfície.
