El futbol, sovint, no entén de necessitats ni de coratge, sinó de punteria i de moments. Ahir, davant de 1.889 espectadors que es resisteixen a deixar caure el seu equip, el Lleida CF va viure la cara més amarga de l'esport: caure derrotat (0-1) quan ja gairebé sentia el gust d'un punt treballat. La desfeta contra el Badalona no només manté els de Jordi Cortés al pou de la classificació, sinó que confirma la condició de cuer en una situació que comença a ser asfixiant.
Resistència i orgull
Des del xiulet inicial, el guió va ser el d’un duel de contrastos. El Badalona, amb la jerarquia d’un aspirant al títol, va agafar la batuta de la possessió, mentre que el Lleida, conscient que li anava la vida, va optar per l’èpica de la pressió i el contraatac. Els homes de Cortés van sortir a "mossegar", asfixiant la sortida de pilota visitant i creixent a mesura que el rellotge avançava. De fet, els del Segrià van tancar el primer acte amb millors sensacions, inquietant a pilota parada i demostrant que el cuer encara té pols.
La represa va portar un joc més travat, amb menys ritme però amb la tensió pròpia de la Tercera Federació. Al minut 67, el Camp d'Esports va estar a punt d'esclatar: Revert va connectar un xut enverinat dins l'àrea, però una intervenció providencial del porter visitant, Azón, va evitar el miracle local.
El cop de gràcia
Quan el repartiment de punts semblava sentenciat i el Badalona veia com se li escapava la primera plaça del Grup 5, va aparèixer la crueltat del descompte. Un llançament llunyà de Josu Rodríguez que Satoca no va poder blocar va quedar mort a l’àrea petita. Allà, Joaco, més murri que ningú, va caçar el refús per enviar la pilota a la xarxa i els tres punts cap a Badalona.
Tot i un últim córner a la desesperada on el cor va guanyar el cap, el remat final no va arribar. El Badalona recupera el tron de la lliga i el Lleida es queda sol davant del mirall de la duresa del futbol: jugar com mai per acabar morint a la riba, una jornada més, a l'última posició.
