Un tall a l'N-240 a Lleida ha donat el tret de sortida aquest divendres a la jornada de vaga de docents a Ponent, Alt Pirineu i Aran, en la que és la quarta jornada d'aturada de la setmana. Un grup de professors ha tallat el trànsit a l'altura de l'església de Montserrat pocs minuts després de les 7.30 hores. Han agafat alguns contenidors i els han bolcat, i també han portat mobiliari d'escola, com taules i cadires, amb els quals han encès una foguera. Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana han desviat el trànsit. Un centenar de persones s'han concentrat en aquest punt durant una hora i mitja. Posteriorment, han iniciat una marxa per l'avinguda Rovira Roure, prèvia a la manifestació que arrencarà a les 12.30 hores des dels serveis territorials d'Educació.
Aquest dijous, la reunió entre el Departament d'Educació i els sindicats va acabar sense acord però amb una nova convocatòria de trobada per dimarts vinents.
La portaveu d'USTEC a Lleida, Rosa Aguilà, ha assegurat que les mobilitzacions responen a "la inacció del Govern" i ha criticat que l'executiu "no es vol moure del marc de l'acord signat amb sindicats minoritaris". Aguilà ha reclamat que dilluns vinent el Departament presenti "una proposta clara i honesta" per poder reprendre les negociacions a la mesa sectorial prevista per dimarts.
La sindicalista també ha reconegut l'impacte econòmic que comporten les jornades de vaga per al professorat. Tot i això, ha defensat el sacrifici dels docents com una eina necessària "per assolir un acord de país que beneficiï no només els treballadors, sinó també l’educació pública".
Per la seva banda, Jordi Barrufet, secretari de Professors de Secundària a Lleida, ha denunciat que la consellera d'Educació es va presentar a la darrera mesa sectorial "amb les mans buides", sense propostes concretes sobre reducció de ràtios, millores salarials o mesures per reforçar la disciplina als centres educatius.
Barrufet també ha posat el focus en el model d'educació inclusiva actual, que considera insuficient. Segons ha explicat, molts alumnes s'incorporen a les aules "sense entendre l'idioma ni el funcionament del centre", fet que dificulta tant l'aprenentatge com la tasca docent. En aquest sentit, ha reclamat una revisió del model perquè l'alumnat pugui integrar-se a l'aula ordinària "quan domini profundament la llengua catalana".
