Les explotacions de porcí intensiu podran adaptar els seus protocols de bioseguretat per reduir el risc d’entrada de malalties procedents de fauna salvatge, com la pesta porcina africana, gràcies a un estudi en què ha participat la Universitat de Lleida. La investigació, publicada a la revista Preventive Veterinary Medicine, posa de manifest que el risc varia segons cada granja i que, per tant, cal aplicar mesures personalitzades.
El treball identifica com a principal factor de risc la presència de senglars a l’entorn de les explotacions. Aquest element depèn tant de les característiques del territori com de la pròpia gestió de la granja. També s’han detectat mancances en infraestructures bàsiques, com les tanques perimetrals, així com en el control d’accessos i els moviments del personal.
L’estudi, en què han participat experts de diverses comunitats autònomes, ha analitzat 40 granges de Catalunya, Aragó i Múrcia, territoris que concentren més de la meitat del cens porcí estatal. Les explotacions estudiades presentaven una gran diversitat, amb capacitats que oscil·laven entre els 300 i gairebé 12.000 animals. L’objectiu era identificar riscos vinculats tant als animals domèstics com a la fauna salvatge, així com a la gestió interna de les instal·lacions.
Un dels resultats més rellevants és la dificultat per detectar la presència de senglars. Tot i que molts ramaders afirmaven no haver-ne vist mai o només de forma esporàdica, els investigadors en van trobar indicis en gairebé la meitat de les explotacions analitzades. El comportament nocturn d’aquests animals i les condicions del terreny dificulten la seva observació directa.
Pel que fa a les mesures físiques de protecció, l’estudi revela que només una petita part de les tanques es poden considerar realment eficaces per impedir l’entrada de senglars. A més, la seva revisió no sempre es fa amb la freqüència necessària. També es detecten deficiències en portes i accessos, que en molts casos no garanteixen una protecció adequada.
Un altre element de risc destacat són els anomenats fòmits, és a dir, objectes o superfícies que poden transportar agents infecciosos. Rodes de vehicles, roba o calçat del personal poden actuar com a vies d’entrada de virus si no es mantenen protocols estrictes d’higiene. En aquest sentit, els experts insisteixen en la necessitat de separar clarament les zones netes i brutes dins de les instal·lacions.
A partir de totes aquestes dades, l’estudi proposa un model innovador basat en la personalització de la bioseguretat. En lloc d’aplicar mesures generals, cada granja pot dissenyar un pla adaptat al seu nivell de risc, prioritzant accions com la millora de tancaments, la reorganització d’accessos o la formació del personal.
Aquest primer protocol específic de bioseguretat externa servirà de base per a una futura guia del Ministeri d’Agricultura. Tot i que s’ha desenvolupat pensant en la pesta porcina africana, el sistema podria aplicar-se a altres malalties transmissibles entre espècies, reforçant així la prevenció en el conjunt del sector ramader.
