Aquest dilluns s'ha iniciat el trasllat de la joia patrimonial més valuosa de la basílica de la Seu de Manresa cap al Museu del Prado de Madrid. El frontal florentí de la Passió, obra de Geri di Lapi i datat cap al 1340, formarà part de l'exposició A la manera de Italia, una gran mostra internacional que s'inaugurarà el 25 de maig i que reunirà algunes de les obres més destacades del gòtic italianitzant conservades a la Mediterrània occidental.

El rector de la Seu, Jean Hakolimana, ha volgut expressar la transcendència d'aquest préstec amb una metàfora futbolística molt gràfica: "És com si l'obra anés a jugar la Champions". Segons ha explicat, la participació al Prado permetrà que el frontal "sigui catalogat, mostrat i entri en el coneixement dels principals museus del món", en una oportunitat excepcional per a la projecció internacional del patrimoni artístic manresà.

Un trasllat extremadament delicat

El moviment d'una peça d'aquest valor històric i artístic ha requerit una operació de gran precisió tècnica. L'empresa especialitzada SIR Spain ha estat l'encarregada de preparar i executar el trasllat sota les directrius establertes pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

A primera hora del matí, quatre operaris han accedit a la vitrina on habitualment s'exposa el frontal a la basílica de la Seu. Amb moviments lents i extremadament curosos, han retirat la peça i l'han dipositada dins una caixa fabricada expressament per a l'ocasió. El contenidor ha estat construït amb fusta de pi i materials específics de conservació que protegeixen l'obra sense alterar-ne ni afectar-ne els materials originals.

El frontal viatjarà fins a Madrid en camió, col·locat en posició horitzontal però amb una lleugera inclinació de deu graus a la part superior, una disposició pensada per minimitzar tensions i vibracions durant el trajecte. Un cop situat dins la caixa, l'obra ha estat falcada amb diverses falques per impedir qualsevol moviment accidental.

Una peça excepcional al món

El frontal de la Passió és una obra singular dins el patrimoni medieval europeu. De fet, al món només es conserven íntegrament dos frontals florentins d'aquestes característiques: el de la Seu de Manresa i un altre conservat a Florència. Aquesta excepcionalitat converteix la peça manresana en una referència absoluta per als especialistes en l'art gòtic italià i catalanoitalià.

La seva incorporació a l'exposició del Prado no només suposa un reconeixement institucional, sinó també acadèmic. El director del Museu del Prado, Miguel Falomir, ja havia definit el frontal com "una de les peces d'opus florentinum més destacades que han arribat fins als nostres dies". L'obra ocuparà un lloc central dins el recorregut expositiu i serà objecte d'estudis, conferències i publicacions especialitzades.

El frontal destaca tant per les seves dimensions com per la riquesa iconogràfica i el seu excel·lent estat de conservació. El conjunt representa diverses escenes de la Passió de Crist amb una clara influència de la pintura florentina del Trecento, un estil que va tenir una notable incidència en els territoris de la Corona d'Aragó durant el segle XIV.

Retrobar-se amb el retaule d'Arnau Bassa

A Madrid, el frontal de Geri di Lapi es retrobarà amb una altra de les grans obres de la Seu de Manresa: el retaule de Sant Marc i Sant Anià, atribuït a Arnau Bassa i datat cap al 1346. Aquesta peça ja va ser traslladada al Prado el juliol de 2025 per iniciar un procés de restauració previ a l'exposició.

El retaule formarà part d'un espai dedicat als artistes de l'entorn de Ferrer i Arnau Bassa, figures clau en la introducció de les influències italianes dins la pintura gòtica catalana. La mostra posarà en relleu el paper de la Corona d'Aragó com a porta d'entrada de les noves tendències artístiques provinents d'Itàlia.

El trasllat del retaule es va fer també sota estrictes mesures de conservació i amb supervisió de restauradors especialitzats del Prado i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. El seu estat delicat va fer necessària una intervenció prèvia abans de poder ser exposat públicament.

Una projecció internacional per a la Seu

La participació de la Seu de Manresa en una exposició d'aquest nivell representa una fita històrica per al patrimoni cultural de la ciutat. A la manera de Italia reunirà obres procedents de museus, catedrals i col·leccions privades de primer nivell, i situarà temporalment Manresa dins el circuit internacional dels grans centres d'estudi de l'art medieval.

Més enllà de l'impacte mediàtic, la presència de les dues obres al Prado també obrirà noves vies de recerca i documentació sobre el gòtic catalanoitalià. Els especialistes consideren que tant el frontal de Geri di Lapi com el retaule d'Arnau Bassa són peces fonamentals per entendre les relacions artístiques entre Catalunya i Itàlia durant el segle XIV.

Per a la Seu, aquest préstec també és una manera de reivindicar la importància del seu patrimoni més enllà de l'àmbit local. Durant segles, aquestes obres han format part del conjunt artístic de la basílica gairebé en silenci, admirades sobretot per estudiosos i visitants especialitzats. Ara, amb la seva arribada al Prado, passaran a ser contemplades per milers de persones i incorporades al relat internacional de l'art gòtic europeu.

La gran exposició madrilenya s'inaugurarà el 25 de maig i es podrà visitar fins al setembre. Mentrestant, a la Seu de Manresa, l'espai que habitualment ocupava el frontal estarà ocupat per una reproducció de l'obra original, a l'espera del retorn d'una obra que, tal com va resumir Jan Hakolimana, "jugarà la Champions" de l'art medieval europeu.