Manresa ha viscut aquest dijous una primera edició molt participada de la concentració de Sant Jordi per la Llengua, amb la lectura d'un manifest, la implicació d'una cinquantena d'entitats i la presència de col·lectius de cultura popular en una jornada marcada per la reivindicació lingüística.
Una primera edició amb gran seguiment
Manresa ha acollit aquest dijous al vespre la primera concentració de Sant Jordi per la Llengua, una iniciativa que ha omplert la plaça Neus Català en plena diada i que ha evidenciat la capacitat de mobilització de la proposta també a la capital del Bages. L'acte, celebrat en una jornada amb carrers plens de parades i activitat cultural, ha aconseguit aplegar una nombrosa participació en un ambient reivindicatiu i festiu alhora.
La convocatòria s'ha concebut com una acció oberta a tota la ciutadania, amb la voluntat d'interpel·lar el conjunt de la societat en un dia especialment simbòlic. La resposta ha estat notable, amb assistents que han omplert l'espai i que també s'han situat a les escales de Crist Rei amb cartells reivindicatius en defensa de la llengua catalana, ampliant així l'abast visual de la concentració.
Lectura del manifest i suport d'entitats
L'acte central ha estat la lectura del manifest de Sant Jordi per la Llengua, un text que ha rebut el suport d'una cinquantena d'entitats i institucions del territori. Aquesta adhesió àmplia i diversa ha estat un dels elements destacats de la convocatòria, que ha volgut mostrar la transversalitat del moviment en defensa del català. A la concentració hi han assistit l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez. També hi han hagut altres regidors d'ERC i de CUP-Fem Manresa.
El manifest ha posat el focus en l'emergència lingüística que, segons els promotors, viu actualment el català, amb un retrocés en l'ús social que consideren preocupant. En aquest sentit, s'ha recordat que només una tercera part de la població de Catalunya utilitza habitualment la llengua, una dada que s'ha presentat com a símptoma d'una situació que requereix resposta col·lectiva.
Cultura popular i implicació del teixit local
La concentració ha comptat també amb la participació de col·lectius de cultura popular de la ciutat, que han volgut sumar-se a la reivindicació. Entre aquests, hi han participat activament la Colla Castellera Tirallongues de Manresa i La Gatzara Fot-li Foc, que han contribuït a reforçar el caràcter comunitari i arrelat de la iniciativa.
La seva presència ha simbolitzat la vinculació entre llengua i cultura popular, i ha reforçat el missatge que el català forma part essencial de les expressions col·lectives i de la identitat local. Aquesta implicació del teixit associatiu ha estat valorada pels organitzadors com una mostra de la força del moviment a nivell de base.
Veus dels nous parlants i de les noves generacions
Un altre dels moments destacats de l'acte han estat els parlaments de dues persones que han volgut representar perfils clau en el present i futur de la llengua. D'una banda, una persona d'origen veneçolà ha intervingut com a exemple dels nous parlants que s'incorporen al català i que contribueixen a la seva vitalitat.
De l'altra, una dona jove ha pres la paraula com a representant de les generacions que han de garantir la continuïtat i transmissió de la llengua. Ambdues intervencions han posat de manifest la importància d'eixamplar la base social del català i d'implicar-hi tant persones que l'adopten com a llengua pròpia com els joves que en seran els futurs usuaris.
Un discurs centrat en l'emergència lingüística
El contingut del manifest ha incidit en la necessitat de situar l'emergència lingüística al centre del debat públic, especialment en una diada com Sant Jordi, tradicionalment vinculada a la cultura i la literatura. Els promotors han defensat que aquesta celebració és també un moment idoni per reflexionar sobre l'estat de la llengua i per reclamar mesures que en garanteixin el futur.
En el text, s'ha apuntat que el retrocés del català no és un fenomen natural, sinó el resultat de decisions polítiques i de dinàmiques socials que han afavorit la seva minorització. També s'ha fet referència a factors com el model econòmic, l'especulació immobiliària o les dificultats d'accés a l'habitatge, que, segons el manifest, dificulten l'arrelament lingüístic de les persones nouvingudes.
A més, s'ha denunciat l'augment de les situacions de discriminació lingüística i s'ha reclamat una actuació més decidida per part de les administracions per garantir els drets lingüístics i fomentar l'ús del català en tots els àmbits de la vida social.
Una mobilització amb vocació de continuïtat
La concentració de Manresa s'emmarca en un moviment més ampli que té els seus antecedents en les mobilitzacions de l'any passat a Barcelona i Girona, que van reunir 15.000 persones en defensa de la llengua. Aquella experiència ha servit de punt de partida per estendre la iniciativa a altres ciutats, com és el cas de la capital del Bages.
Des de l'organització s'ha destacat que el creixement territorial del moviment respon a la voluntat de convertir la defensa del català en una causa compartida arreu del país. En aquest sentit, la resposta obtinguda a Manresa en aquesta primera edició ha estat valorada molt positivament i es considera un bon punt de partida per a futures convocatòries.
Crida a mantenir la mobilització
L'acte ha conclòs amb una crida a mantenir la mobilització i a continuar treballant per revertir el retrocés de l'ús social del català. Els promotors han insistit en la necessitat de passar de la preocupació a l'acció, amb iniciatives que impliquin la ciutadania i que pressionin les institucions perquè adoptin mesures efectives.
En una diada marcada per la cultura i la convivència, la concentració de Sant Jordi per la Llengua ha volgut anar més enllà de la celebració per situar la defensa del català com una prioritat col·lectiva. La participació registrada a Manresa apunta que aquesta reivindicació compta amb un suport ampli i divers, disposat a fer sentir la seva veu en defensa de la llengua.
