Prop d'una setmana després de l'homicidi de Carles Vilajosana, l'entitat A l'aguait, el Moviment Popular de Manresa i l'Escola Popular, acompanyades per representants de la comunitat educativa, han comparegut aquest dilluns a la tarda a la plaça de Sant Ignasi Malalt. La convocatòria ha servit per analitzar la situació que viu la ciutat i per presentar un full de ruta detallat que busca prevenir les violències socials i juvenils des de la intervenció comunitària, l'educació i la salut pública. La trobada ha començat amb un missatge sentit de condol envers la família i l'entorn de la víctima, remarcant la necessitat de "passar des de la indignació i la tristesa a treballar per una ciutat sense violències, discriminacions ni desigualtat de cap tipus".
Rebuig al relat alarmista i a les solucions estrictament policials
Des del Moviment Popular i A l'aguait, Nora Miralles i Loumna El Kamal han alertat sobre l'augment dels discursos d'odi i la creixent deshumanització registrada en els darrers anys. Les portaveus han advertit que aquesta dinàmica genera por entre el veïnat, afecta la cohesió social i dona ales "a aquells que s'aprofiten i que esgarrapen vots deformant i distorsionant la realitat". En aquest sentit, han rebutjat enèrgicament la temptació de "comprar i difondre relats que dibuixen una Manresa postapocalíptica, ultraviolenta, on no es pot ni caminar de nit", remarcant que les dades situen la capital del Bages dins dels estàndards de seguretat del país i que el que ha passat no és "representatiu del nivell de violència que es viu als carrers".
Així mateix, han qüestionat que la resposta institucional continuï apostant per "les mateixes velles receptes de sempre", com l'ampliació d'efectius policials, la nova comissaria, 25 càmeres de videovigilància i les identificacions massives. Miralles ha assegurat que "abordar la violència social i comunitària com una problemàtica únicament de seguretat, cridant cegament a endurir un dels codis penals més durs d'Europa, ni és útil, ni ha estat una solució abans ni ho serà ara". Segons les entitats, aquest enfocament només estén "la sensació d'exclusió i de manca de pertinença d'una part del jovent manresà", sense aconseguir reduir la incertesa ciutadana.
Una estratègia de salut pública inspirada en experiències internacionals
Davant d'aquest escenari, els col·lectius han defensat un canvi radical de model per "canviar aquest abordatge del problema de violència social i interpersonal com a no problemàtica de seguretat, quan el que considerem és que és una problemàtica comunitària i de salut pública". Assessorats per professionals de la criminologia, la gestió de les drogodependències, la violència juvenil i la justícia restaurativa, han posat sobre la taula experiències d'intervenció integral aplicades amb èxit a ciutats com Glasgow o Chicago.
Aquest pla es fonamenta en una intervenció primària urgent per actuar sobre factors disparadors com la pobresa, la violència masclista, el consum de substàncies, l'abandonament escolar i la manca d'atenció a la salut mental. Les entitats reclamen accions concretes com l'ampliació del parc d'habitatge públic, polítiques d'inserció laboral digna i un reforç sanitari en medi obert amb equips autogestionats. "Cal una perspectiva no patologitzadora, que entengui que les addiccions són la conseqüència d'una situació social i que darrere de cada droga, de cada pastilla, de cada porro, de cada ampolla, hi ha una història de vida i una trajectòria", ha reiterat Miralles. De la mateixa manera, han instat a reactivar xarxes de suport mutu veïnal, tallers d'oci autogestionat i eines de mediació que evitin "el perfilament i l'estigma".
Segregació, espai públic i la realitat del jovent
Un dels moments més contundents de la roda de premsa ha girat entorn de les condicions materials de vida de la joventut més vulnerable. Les portaveus han instat la ciutadania a reflexionar sobre quin futur li espera al jovent manresà, advertint que "no podem tenir xavals de 15 i 16 anys malvivint en infrahabitatges sense acompanyament, sense saber què serà del seu demà".
Aquesta precarietat empeny molts adolescents a utilitzar l'espai públic com a lloc de trobada principal, una presència que les entitats denuncien que s'està criminalitzant de forma injusta. "Hi ha persones d'aquesta ciutat que estan confonent la violència juvenil i els joves que exerceixen violència amb la presència de joves i especialment de joves no blancs a l'espai públic", han lamentat, tot recordant que "que els joves ocupin l'espai públic hauria de ser una cosa normal" i que molts d'aquests nois, tot i haver nascut a la ciutat, "se n'adonen que segueixen sent tractats com a estrangers i veuen poques sortides a la seva vida".
La comunitat educativa exigeix prevenció i recursos abans del dany
La roda de premsa ha comptat amb la participació directa de la comunitat educativa a través d'Ester Plans i Maricí Valverde. Les docents han expressat el seu profund dolor i han subratllat que les aules són el principal espai per detectar situacions de "patiment, desconnexió, exclusió social, conflicte familiar o problemes de salut mental". No obstant això, han denunciat la impossibilitat de cobrir aquestes necessitats amb el sistema actual. "Quan les aules estan massificades i un docent ha d'atendre simultàniament les necessitats de 30 adolescents, detectar a temps i acompanyar adequadament les situacions més complexes es converteix en una tasca enormement difícil, gairebé impossible", ha asseverat Valverde.
Davant d'aquesta situació, han exigit un reforç urgent d'orientadors, educadors socials, integradors, psicòlegs i educadors de carrer per actuar preventivament. "No volem una societat que abandoni els joves fins que apareix un problema greu i aleshores només sàpiga respondre castigant-los", ha sentenciat Plans, defensant la necessitat d'una xarxa comunitària capaç d'intervenir "no després que passin els fets, sinó abans". Finalment, Valverde ha clos la compareixença fent una crida a combatre els discursos que busquen "deshumanitzar altres persones" i ha defensat que "només amb la millor educació que potenciï el millor de la nostra humanitat, la capacitat de cooperar i compartir, podrem impedir-ho".
