L'1x1 de la fatxosfera espanyola: d'on surten els Vito Quiles i Alvise Pérez de torn?

Periodistes veterans de mitjans convencionals que s'han radicalitzat i optat per plataformes personalistes conviuen amb joves que s'han fet grans gràcies a les xarxes socials i amb mètodes populistes

Quiles, Losantos, Peinado i Alvise, quatre dels més mediàtics de la fatxosfera
Quiles, Losantos, Peinado i Alvise, quatre dels més mediàtics de la fatxosfera | Nació
12 de juny de 2024, 19:06

La ultradreta triomfa a les xarxes, també a Espanya. Un fet que ha quedat constatat en diverses eleccions, amb especial notorietat a les europees.L'arribada d'Alvise Pérez amb tres eurodiputats a Estrasburg ha deixat clara una tendència que feia temps que rondava en els entorns digitals i que ha acabat prenent forma també a les urnes. Diversos personatges són protagonistes d'aquest èxit, com ara Vito Quiles, el pseudoperiodista ultradreta que ara persegueixun jutjat de Sevilla després que hagi rebutjat comparèixer diverses vegades per una investigació d'injúries i calúmnies.

Milions de reproduccions a les xarxes, personalitats amb gran notorietat mediàtica -especialment entre els joves- i plataformes de comunicació, bé mitjans clàssics o bé xarxes que gaudeixen d'un gran impacte a TikTok, X, Instagram o Telegram, són l'ecosistema del que Pedro Sánchez ha definit com la fatxosfera

Ferran Giménez, expert en joves i xarxes socials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ja avançava a Next que "l'existència d'aquestes plataformes facilita el fet l'autonomia comunicativa". "Què ha passat? Molt fàcil. Determinats influencers han detectat un públic o un mercat i ho han explotat". Aquestes figures, quan són ultradretanes, s'aprofiten d'aquest discurs d'orgulls (heterosexual, blanc, patriarcal) i juguen la carta del victimisme. Això arrela molt fort en els joves d'entre 14 i 24 anys. Ho vam poder veure a les eleccions al Parlament de Catalunya, però darrerament ha quedat encara més clar amb els resultats de les europees

L'1x1 de la fatxosfera mediàtica espanyola

Existeix un panteó de personalitats que gaudeixen d'un gran altaveu i condicionen de manera clara el discurs de la ultradreta, a més d'amplificar-lo. Són d'edats, perfils i orígens diferents, però el corrent ultradretà o populista és el seu denominador comú. Ara bé, els que formen part del sistema de mitjans són altament coneguts arreu. Són aquests:

Alvise Pérez

El seu camí de la política fins a Estrasburg l'inicia a UPyD, passant per Ciutadans (on va ser cap de gabinet de Toni Cantó al País Valencià), per després deixar els partits i començar el seu periple de manera independent. A part de gaudir d'un canal de Telegram amb gairebé 500.000 seguidors, construït (diu ell) com "un mitjà de comunicació i plataforma periodística on els usuaris poden compartir les seves opinions i comentaris". És un dels promotors de les protestes contra el PSOE al carrer Ferraz, un dels gurús dels sectors ultraliberals i d'ultradreta amb forta presència a les xarxes, dona suport a plataformes com Desokupa, a més de tenir lligams d'amistat i feina amb altres personatges com el pseudoperiodista Vito Quiles. També ha estat col·laborador de diverses campanyes d'Hazte Oír, agrupació explícitament homòfoba i ultradretana que ha estat sancionada a Catalunya pels seus discursos d'odi. Ara, amb S'ha acabat la festa és eurodiputat. Un dels motius pels quals volia aconseguir aquesta posició és l'aforament, així gaudirà d'immunitat contra la llista de denúncies per injúries i calúmnies que acumula als jutjats, diverses de les quals ja ha perdut.

Eduardo Inda

Un dels més reconeguts, amb una llarga trajectòria als mitjans de comunicació. Després d'haver estat director de capçaleres de màxima difusió a l'estat espanyol com el Marca i subdirector d'investigació d'El Mundo en els anys daurats de l'Operació Catalunya, va iniciar el 2015 el seu propi projecte periodístic, OkDiario. Primer amb les tertúlies a La Sexta Noche, on s'enfrontava de manera contundent a Pablo Iglesias i altres membres de l'esquerra espanyola, i ara amb un discurs molt bel·licista contra Pedro Sánchez, l'amnistia, l'independentisme o els abertzales, Inda té un paper clau en el relat d'ultradreta a xarxes amb les seves editorials, opinions i enfocaments. També ha col·laborat amb altres personalitats de la fatxosfera al llarg dels anys, encara que competeix amb alguns per audiència, com ara Estado de Alarma TV, de Javier Negre.

Javier Negre

Periodista format a El Mundo, on va exercir de corresponsal al País Basc i també de cronista, és el director d'Estado de Alarma TV, una plataforma i mitjà de comunicació (en obert una part i amb una graella de programes que requereix subscripció) de caràcter ultradretà. Negre ha perdut desenes de casos als jutjats per injúries i calúmnies, però té un gran paper a la xarxa social X on té centenars de milers de seguidors. Molt pròxim a Vox, entre els seus treballadors hi ha Vito Quiles, corresponsal al Congrés. Una de les lluites fratricides entre els sectors ultradretans la van protagonitzar OkDiario i EDA TV, quan tots dos pseudomitjans van publicar reportatges on s'acusaven l'un a l'altre de precarietat laboral, maltractaments, males pràctiques de tota mena i un assenyalament particular a Negre.

Vito Quiles

Conegut als passadissos del Congrés dels Diputats i a la sala de premsa de la cambra espanyola per protagonitzar tensos estira-i-arronses amb diversos diputats del PSOE o amb Gabriel Rufián -qui es negava a respondre Negre o a Quiles amb la proclama de "no alimentar bombolles mediàtiques de la ultradreta-, ha guanyat molta notorietat a les xarxes. Primer pels seus vídeos semblants a un reportatge de carrer, en diversos esdeveniments d'esquerres o en grans manifestacions de la dreta i la ultradreta. Des de les convocatòries del Partit Popular o Vox a les batusses al carrer Ferraz en contra de Pedro Sánchez. Té molta força a X, on les seves piulades arriben a tenir milions d'impressions, i ha col·laborat amb Alvise Pérez durant la campanya de les europees. Tots dos han negat que sigui el cap de premsa o formi part de l'equip encara que va intervenri com a organitzador a la nit electoral i anava de 57 a la llista. Ara, un jutjat de Sevilla intenta localitzar-lo i, per error, ha enviat una ordre de detenció i l'Associació de Periodistes Parlamentaris ha demanat que se li retiri l'acreditació.

Alfonso Rojo

Director del mitjà ultraconservador i bel·licista Periodista Digital -on els titulars de diverses de les seves peces deixen clar el to del contingut-, és un dels més veterans d'aquesta llista. El periodista de 72 anys va formar part de Diario 16 amb Pedro J. Ramírez i és un dels fundadors d'El Mundo. Especialitzat en crònica internacional, ha informat d'esdeveniments arreu del planeta i amb fort impacte a l'estat espanyol. A Periodista Digital hi treballa des del 2001 de manera particular, però no és fins que l'acomiaden del rotatiu madrileny i passa a fer una feina de tertulià -on destaca amb Inda a La Sexta Noche- que dona empenta a aquest projecte, que ha virat a posicions cada vegada més ultres.

César Enrique Pintado Planell (Herqles)

Una de les cares més noves d'aquesta llista, és molt poc conegut a les xarxes pel seu nom, però sí pel seu contingut. La plataforma Herqles té un domini a internet, però on té la seva força és a les xarxes socials i ha esdevingut un dels altaveus més potents de la ultradreta contemporània. Amb centeners de milers de seguidors acumulats, dona suport de manera explícita a esdeveniments, proclames i polítiques de partits de Vox, però resta allunyat de personalitats com Alvise Pérez. Herqules és proper al partit de Santiago Abascal. És més, César Enrique Pintado Planell és un dels fundadors de Revuelta, l'organització "juvenil" que instigava les protestes a Ferraz amb el suport del mateix Vox.

Federico Jiménez Losantos

Una de les veus conservadores més importants de les darreres dècades a Espanya. Encara que la seva etapa com a líder mediàtic de les ones de la dreta a la COPE va acabar accidentadament va remuntar el vol gràcies al conglomerat de mitjans de Libertad Digital i EsRadio, on fa més d'una dècada i mitja que dirigeix el programa matinal. Jiménez Losantos ha estat un dels més bel·ligerants i contundents amb els sectors de l'esquerra espanyola, amb Pedro Sánchez o l'independentisme. Molt pròxim al corrent que canalitza Vox -encara que també els ha criticat- i de la proclama que Sánchez és un dictador (o que és a punt d'iniciar una dictadura que mai acaba d'arribar) i d'Isabel Díaz Ayuso. Ara bé, és molt dur contra els ultracatòlics i els mitjans pròxims a ells, com l'Organització Nacional del Yunque, de caràcter sectari. També va carregar contra Ivan Espinosa de los Monteros, un exdirigent de Vox a qui va titllar "de marquès amb periodistes a sou".

Cristina Seguí

Una de les comunicadores de la ultradreta més ferotges contra el feminisme i l'esquerra espanyola i que també col·lecciona diverses condemnes per injúries, calúmnies i altres mentides. És una de les fundadores de Vox, encara que se'n va apartar el 2014. Al seu compte d'X protagonitza sonades enganxades, discussions o insults contra sectors progressistes de l'Estat o l'independentisme català. Tertuliana de diversos programes com Todo es mentira de Risto Mejide, a Cuatro, el presentador la va expulsar per titllar Beatriz Talegón "de la Monica Lewinsky de Carles Puigdemont". Ara col·labora en una pseudoplataforma dirigida per César Vidal, estret col·laborador a la COPE de Jiménez Losantos i que va arribar a presentar diversos programes com La Linterna. Allà, Seguí dirigeix una espècie de programa anomenat la Mafia Feminista. El nom parla per si mateix. Va ser una de les principals impulsores de les denúncies contra Mónica Oltra.

Carlos Cuesta

És una de les veus que més s'ha radicalitzat en el món de la comunicació a l'Estat. Provinent del diari econòmic Expansión i El Mundo, el seu viratge a posicions radicals s'inicia quan entra a 13 TV, en els primers anys del procés independentista català. Més tard forma part d'Intereconomía TV (ara El Toro TV) i arriba a ser director adjunt d'OK Diario amb Inda. Ara s'ha incorporat al grup Libertad Digital, de Jiménez Losantos. Tot i això, la seva figura és molt destacada perquè és una de les veus més ultraconservadores que formen part de les tertúlies generalistes a programes d'Antena 3, Cuatro o l'autonòmica TeleMadrid. Se l'ha vinculat a moviments ultracatòlics.

Elena Berberana

Una de les dones més reconegudes de la ultradreta a YouTube, la periodista analitza l'actualitat amb milers de reproduccions a la plataforma. Va guanyar força i seguiment després de treballar en diversos mitjans del grup Libertad Digital i també per l'ultracatòlic 7NN, ja desaparegut després de declarar-se en bancarrota.