Les finances dels ajuntaments d'Osona i el Lluçanès estan cada vegada més afeblides, en part, pel context socioeconòmic dels darrers anys. Són vàries les variables de les quals depenen els ens locals per a garantir els drets i serveis a la ciutadania i, entre altres, l'encariment dels preus de l'energia a causa de la pandèmia de la Covid o la guerra a Ucraïna, l'increment dels interessos del deute i la puja dels salaris dels treballadors públics –acordats per l'Estat amb caràcter retroactiu- són algunes de les situacions a la que els consistoris han de fer front i que, inevitablement, tensionen les arques municipals.
El model de finançament local caduc també hi té molt a veure i, coincidint amb els vint anys de vigència d'aquest sistema d'aportacions als ens locals, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha impulsat l'Observatori de les Finances Locals. Aquesta eina, impulsada per Polis-empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació- té per objectiu posar sobre la taula la situació financera dels ajuntaments catalans mitjançant tres elements que tensionen les arques municipals –preu de l'energia, cost dels interessos i els salaris públics- per posar, així, xifres a situacions concretes.
Els casos de Vic i Manlleu
De les dades que se n'extreuen de l'Observatori als principals consistoris d'Osona i el Lluçanès, la situació repeteix els patrons. A través de les dades dels darrers sis anys, l'Ajuntament de Vic ha vist com la factura energètica ha augmentat considerablement: si el 2018 els rebuts se situaven per sobre dels 1,6 milions d'euros i el 2019 es xifraven en més d'1,9 milions d'euros, el 2023 les factures augmentaven fins als 2,7 milions (+68,9%). En aquest sentit, la despesa energètica que els ajuntaments destinen per habitant és especialment elevada entre els de pobles petits. I a mesura que la mida del municipi augmenta, el cost unitari es redueix.
El mateix passa a la capital d'Osona amb cost dels interessos del deute: si bé, per exemple, l'any 2019 se situaven als 136.438 euros, el 2023 pugen fins als 143.235 euros (4,9%). Tanmateix, és interessant puntualitzar que, durant la pandèmia, les xifres van disminuir: l'any 2020 els costos dels interessos del deute eren de 39.945 euros i el 2021 de 10.104 euros (-74,7%).
Pel que fa als salaris, la progressió ha estat lineal: l'any 2018 l'Ajuntament de Vic destinava uns 13 milions d'euros en sous de funcionaris públics, una tendència que es va mantenir el 2019; el 2020 ja n'eren 14 milions d'euros; el 2021 més de 15 milions d'euros; el 2022 més de 17 milions d'euros; i el 2023 més de 19 milions d'euros.
A Manlleu, l'Ajuntament –amb una situació econòmica complicada- ha de fer mans i mànigues per quadrar els números. Els darrers sis anys, l'ens també ha vist com les factures energètiques, els interessos del deute o els salaris dels treballadors públics han augmentat de forma important deixant les arques municipals debilitades. Per exemple, si els costos de les factures d'energia de l'any 2018 a la capital del Ter es van doblar passant dels 707.328 euros, el 2023 van ser d'1,4 milions d'euros (més d'un 201%).
Amb els interessos passa el mateix: si bé els anys 2019 -75.983 euros-, 2020 -68.700 euros-, 2021 -61.609 euros- i sobretot el 2022 -19.778 euros- la tendència va ser a la baixa, el 2023 augmenten fins als 354.228 euros. Pel que fa als sous dels empleats públics, l'Ajuntament de Manlleu també ha vist com incrementaven progressivament passant dels 8 milions d'euros l'any 2018 als 9,5 milions d'euros el 2023 (19,2%).
Prats de Lluçanès tampoc se n'escapa
La capital de la 43a comarca catalana, Prats de Lluçanès, segueix el mateix patró. L'ens també ha experimentat la puja de les factures energètiques: si el 2018 el cost pel consistori era de 161.458 euros, l'any 2023 pujava fins als 225.424 euros (39,6%) –durant la pandèmia, també es va experimentar un petit descens de les xifres-. En aquest sentit, les zones amb superfícies més extenses, independentment de la quantitat de gent que hi viu, la factura és més elevada, que en aquelles zones més concentrades.
Pel que fa als costos dels interessos del deute, Prats no és una excepció: el 2018 les dades se situaven en els 1.733 euros; el 2019 als 1.383 euros; el 2020, amb la Covid, als 685 euros i el 2021 als 334 euros; l'any 2022 augmentaven fins als 1.152 euros; i el 2023 van ser de 5.542 euros.
Finalment, el cost dels salaris públics, una variable que ha incrementat significativament per a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès: si l'any 2018 els costos per a l'ens eren de 853.258 euros, l'any 2023 la xifra va superar amb escreix el milió d'euros.