Tradició i innovació es donen la mà al Campgran, una granja de vaques de raça frisona situada al Collsacabra, a Sant Martí Sescorts, on des de fa tres generacions treballen intensament en la genètica dels seus exemplars, alguns dels quals han esdevingut guanyadors de diversos concursos d'arreu del país.
Una feina lenta i difícil, d'anys i anys fent una selecció genètica acurada dels animals per adaptar-los a l'entorn i a les necessitats del seu projecte, La Vaqueria d'Osona, des d'on fan la venda directa de la seva llet i altres productes làctics elaborats amb aquesta, i pròximament, també formatges. Al mateix temps, també distribueixen llet a moltes indústries alimentàries que tenen aquest producte com a base de les seves elaboracions.
Amb l'arribada a Catalunya de malalties com la dermatosi nodular contagiosa, el meticulós treball genètic amb els animals pot veure's troncat de cop, implicant la pèrdua d'una herència que ha costat d'aconseguir i en la que avui encara treballen sense descans.
- Algunes de les vaques de raça frisona del Campgran han estat guardonades en diversos concursos d'arreu del país.
- Oriol Clavera
I és que, en el cas de la dermatosi nodular, quan un exemplar d'una granja dona positiu en la malaltia, encara que els animals estiguin vacunats, la normativa obliga a sacrificar tot el bestiar. Això és el que es coneix com a buit sanitari i, a més de la pèrdua econòmica que suposa, també implica una pèrdua emocional important: "Qualsevol compensació econòmica no compensa el valor i l'estima que tens pels animals ni el fet de veure la granja buida", reflexiona Pol Collell, gerent del Campgran.
En aquest sentit, assenyala que el cicle de les vaques "és llarguíssim", ja que no produeixen llet fins que tenen dos anys de vida i, amb una gestació que dura nou mesos, "tornar a la normalitat és molt difícil" si has de sacrificar tot el bestiar. "La dermatosi es considera una malaltia molt nova i el primer plantejament que s'ha fet des d'Europa és el buit sanitari", critica, afegint que "les lleis que es fan en països com Dinamarca o Suïssa no són extrapolables a Catalunya".
Collell ha viscut l'entrada de la malaltia al país "amb neguit", però "amb la sensació que hem fet tot el que està al nostre abast" i remarca que, com a ramaders, tenen "poca informació" al voltant de la malaltia, igual que els veterinaris i la mateixa administració, diu, que "estan a l'espera del que ve d'Europa, i això vol dir paperassa, burocràcia i lentitud".
Vaques adaptades "als temps moderns"
El Campgran destaca per criar vaques amb bona producció lletera i bona morfologia gràcies a l'incansable treball genètic que fan des de l'explotació. És aquesta feina la que perilla amb l'arribada de malalties animals, per això, en aquesta granja també tenen embrions congelats i, tanmateix, estan intentant fer un banc d'embrions: "Si ens toqués fer un buit sanitari, estic convençut que tornaríem a fer una bona cabanya de vaques, però no hi pensem, perquè és el pitjor que li pot passar a un ramader".
Què és, però, l'herència genètica i per què és tan important? Pol Collell explica que les vaques que tenen avui a l'explotació tenen un potencial per fer entre 13.000 i 14.000 litres per lactació, "però 15 anys enrere en feien entre 10.000 i 11.000". Amb el treball genètic, a banda de buscar que les vaques siguin "morfològicament superiors", han aconseguit adaptar-les "als temps moderns" amb l'objectiu que "siguin bones productores i resistents a les malalties": "La genètica va rapidíssim i el progrés a les granges ha estat bestial en pocs anys", apunta el gerent del Campgran.
- El Campgran destaca per criar vaques amb bona producció lletera i bona morfologia.
- Oriol Clavera
"Els entrebancs han de servir per millorar"
Tot i no estar d'acord amb la normativa que arriba des de la Unió Europea, Collell creu que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya "ha fet el que havia de fer".
En aquest sentit, diu que "els entrebancs han de servir per millorar" i creu que el sector boví hauria d'aprendre del porcí, fortament colpejat per la crisi sanitària de la Pesta Porcina Africana, i prendre'l d'exemple pel que fa a l'aplicació de més mesures de bioseguretat a les granges, perquè "hem de tenir clar que amb el canvi climàtic aniran arribant malalties noves", apunta.
Un mercat del Ram de Vic sense vaques ni porcs
Al Campgran poden presumir de tenir vaques de campionat, ja que alguns dels seus exemplars s'han proclamat guanyadors de diversos premis en concursos d'arreu del país. També al Mercat del Ram de Vic, on han aconseguit guardons els darrers anys en el marc del Concurs de Raça Frisona de Catalunya.
Un campionat que, aquest 2026, no se celebrarà per evitar riscos davant la dermatosi nodular. Tot i que la Generalitat de Catalunya va aixecar les restriccions imposades arran de la crisi sanitària animal a finals de febrer, el sector ha preferit no portar el bestiar a la fira "per responsabilitat". Amb tot, els ramaders s'han reinventat i hi seran presents oferint tastos dels seus productes amb l'objectiu de donar-se a conèixer i fer pedagogia de la seva tasca.
Precisament, la pedagogia és un dels aspectes que remarca Pol Collell: "Com a ramader, quan vas a concursos com el del Mercat del Ram, és un orgull mostrar les teves vaques i ensenyar el treball que fas a casa amb els animals, llavors la gent s'adona que al darrere hi ha famílies i gent jove que viu la professió amb molta passió".
Al mateix temps, insisteix en el fet que "mentre no canvien les lleis, el tractament de la dermatosi nodular no canviï de categoria i ens facin fer buit sanitari, no hi haurà concursos, no te la pots jugar, no podem plantejar-nos moure el bestiar de casa".
"Quan anem a concursos projectem una imatge de modernitat, pulcritud i d'ordre que ens dona molts punts de cara a la societat", diu Collell, que també es jutge de campionats: "És el meu hobby, és part de la meva vida".
- El Campgran, una granja de vaques de raça frisona ubicada a Sant Martí Sescorts, treballa per millorar la genètica del seu bestiar.
- Oriol Clavera
"Hem de posar en valor la feina que fem"
Pol Collell també insisteix en el fet que, la pagesia, ha "de posar en valor" la seva feina i destaca, per exemple, les grans inversions que fan moltes explotacions per tirar endavant els seus projectes.
En el seu cas, compten amb un sistema de munyida robotitzat: un cop les vaques s'han acostumat al sistema, elles mateixes trien el moment que volen ser munyides. El robot permet calcular a l'instant les necessitats nutricionals de l'animal, li proporciona l'alimentació adequada, registra els paràmetres de la llet que produeix cada exemplar i aporta informació del comportament de l'animal.
- Una vaca passa pel sistema de munyida robotitzat sota l'atenta mirada de Pol Collell, gerent del Campgran.
- Oriol Clavera
Aquest sistema de munyida agilitza part de les tasques que es duen a terme a l'explotació, encara que el ramader té feina per 365 jornals més: "Avui dia, per ser ramader, has de ser bon gestor del personal, del medi ambient, tenir clares les normatives de benestar animal i dur-les a terme i, a més, has de prendre decisions importants per la teva granja. L'ofici de ramader és dels més complets que hi ha, hem de ser molt polifacètics. La gestió del bestiar és el més fàcil".
