La dona més gran de Catalunya, Carme Noguera, va celebrar el 112è aniversari el passat mes d'agost. Va néixer a Olot el 1914 i, actualment, viu a Taradell. És una de les 3.139 persones de 100 anys o més del país, segons dades del primer semestre d'aquest 2026 de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
La Carme ha viscut episodis que han marcat la història de la humanitat i del país, com les dues guerres mundials o la Guerra Civil, durant la qual i amb només 19 anys, va formar part de la primera promoció de l'Escola d'Infermeria de la Generalitat republicana.
Més enllà d'una vida farcida de records, experiències i històries que cal posar en valor i no oblidar, quan passen els anys, no tot són flors i violes i a mesura que les persones envelleixen, requereixen una atenció sanitària propera, continuada i adaptada a cada circumstància. En el cas de la Carme, compta amb el suport de l'Equip d'Atenció Primària de Santa Eugènia de Berga format per la metgessa de família i comunitària, Judit Muñoz; la infermera Rosa Maria Boix; i la seva administrativa en salut, la Meritxell Sànchez. Elles són les encarregades d'atendre la dona més gran de Catalunya, i ho fan al Consultori de Taradell.
- La infermera Rosa Maria Boix, la metgessa Judit Muñoz i la dona més gran de Catalunya, Carme Noguera.
- ICS
"És un privilegi i em sento molt afortunada d'haver tingut l'oportunitat de conèixer, acompanyar i cuidar a la Carme", reconeix Muñoz, tot afegint que "la seva història és molt especial i aprenem d'ella cada dia". Per a la metgessa, abans que curar cal cuidar. Per això, promou un envelliment saludable i autònom, i una atenció primària basada en la proximitat al pacient, premisses que tot l'equip de professionals intenta aplicar amb la Carme.
Quan un pacient arriba al centenari -o a edats molt avançades-, explica Muñoz, "el principal repte és, sobretot, no centrar-nos en les malalties sinó en la persona": "L'edat cronològica no ens explica la realitat d'un pacient i és important tenir en compte el grau d'autonomia, la funcionalitat, així com l'entorn i les seves preferències, perquè l'objectiu és fer allò que li aporti més benefici i qualitat de vida".
A la dona més longeva de Catalunya l'escolta i la cura un equip de professionals compromeses i la coordinació entre elles és fonamental, sobretot a l'hora de compartir informació "i objectius", detalla Muñoz. En aquesta línia, la metgessa també apunta que en el cas de pacients d'edat avançada, com la Carme, entren en escena altres professionals com treballadors socials o fisioterapeutes.
"No tot són pastilles"
Primer escoltar i després preguntar. Aquesta és una de les premisses que intenta dur a terme a la consulta Judit Muñoz, metgessa de família de la Carme Noguera, la dona més gran de Catalunya. Posa sobre la taula que, sovint, "assumim que la tristesa, l'aïllament o la pèrdua d'autonomia són causes d'envellir", però destaca la rellevància de promoure que aquest envelliment sigui "saludable i tenint en compte la part emocional i la cognició de la persona". Muñoz subratlla la necessitat de detectar i abordar la soledat no volguda, així com saber quin és l'entorn social del pacient.
En aquesta línia, la metgessa de l'Àrea Bàsica de Santa Eugènia de Berga insisteix en el fet que des de la consulta prioritzen "connectar les persones grans amb la comunitat i buscar activitats perquè es mantinguin actives": "Evidentment, si cal posem medicació, però intentem tenir un enfocament més psicosocial".
D'aquesta manera, fomenten que avis i àvies tinguin una vida activa, lligada a la comunitat i al seu entorn més proper: "Busquem promocionar la salut i prevenir malalties, i per això, és important que els professionals coneguem a la persona, potenciem les seves capacitats, prevenim la fragilitat i fomentem que pugui ser autònoma el màxim temps possible".
L'entorn és clau pel benestar físic i emocional del pacient
La metgessa insisteix en el fet que "conèixer l'entorn" del pacient és fonamental, i que "mantenir-se connectat a la comunitat també és salut, no tot són pastilles". En aquesta línia, Muñoz creu que sentir-se vinculat a un col·lectiu "et dona identitat, continuïtat i tranquil·litat, i per això intentem que la persona pugui mantenir-se en el seu entorn habitual i mantenir les seves relacions".
Ara bé, si és cert que la família i les persones més properes tenen un paper molt important en el benestar del pacient, "aquestes famílies també necessiten ser cuidades", diu la metgessa. Des de la consulta, explica, "els donem informació molta clara, intentem anticipar-nos a possibles situacions per veure com podem actuar, els expliquem quins senyals d'alarma han de tenir en compte o els orientem en referència a recursos socials i sanitaris disponibles": "També els demanem com estan i com se senten, perquè cuidar una persona gran que depèn de tu és exigent i esgota físicament i emocionalment".
Amb tot, la metgessa de la Carme Noguera relata que, malauradament, cada vegada veuen més casos de persones grans en situacions de soledat no desitjada.
Si bé aquest darrer apunt és un dels grans reptes dels pròxims anys, també ho és el fet que l'esperança de vida de la població cada vegada és més elevada, així com l'abordatge de l'envelliment des d'un pla sanitari i assistencial: "Volem que la població pugui envellir amb la màxima qualitat possible", conclou la metgessa Judit Muñoz.
