“Catalunya hi vol ser present , de la mà del govern d’Espanya, amb una actitud de mà estesa de col·laboració, no de confrontació, intentant ser part de la solució". La frase és de Salvador Illa i la va pronunciar dimecres a l'acte de cloenda del fòrum de diàleg Espanya-Itàlia. Però la podria haver verbalitzat en qualsevol altra intervenció institucional, dins i fora de Catalunya. De fet, va fer un discurs calcat aquest novembre en la visita a la delegació de la Generalitat a Brussel·les, en el marc del primer viatge oficial com a president, en què va agrair la complicitat de la diplomàcia espanyola a l'hora de traslladar la realitat catalana al cor d'Europa. L'arribada d'Illa a Palau ha capgirat el missatge que transmet la Generalitat. S'han restablert del tot les relacions amb Espanya. Per això, el president serà aquest divendres a Madrid per celebrar el dia de la Constitució al Congrés dels Diputats.
Al líder socialista li agrada parlar de "normalitat" per referir-se a l'etapa de renovada complicitat amb les institucions espanyoles. Però la seva presència per commemorar el 6 de desembre -46è aniversari del referèndum de la Carta Magna- és més excepcional que habitual, perquè des de José Montilla que no hi era present el titular de l'autonomia catalana. Illa torna a situar la Generalitat en l'actitud d'escalf al marc constitucional després de la dècada llarga del procés, una sintonia des del front català que la Moncloa agraeix en un moment de dificultats acumulades, per la fragilitat de la majoria parlamentària de la investidura, la polarització de la política espanyola i la pirotècnia judicial que encercla Pedro Sánchez, des del cas Koldo fins a les instruccions contra la seva dona, Begoña Gómez.
Illa ha convertit Catalunya en un oasi de tranquil·litat per a Sánchez després que el president espanyol apostés per satisfer ERC amb el finançament singular i, de retruc, es compliqués les relacions amb Junts al Congrés. El líder del PSOE va preferir tenir un aliat al Palau de la Generalitat per compensar el poder territorial del PP -amb la Comunitat de Madrid com a epicentre- abans que una convivència més tranquil·la amb els socis d'investidura. Illa li ha retornat el favor fent acte de presència a la Zarzuela, assistint als actes del 12 d'octubre i, ara, projectant l'abraçada d'una Catalunya "pacificada" -així es descriu- a la Constitució. "Catalunya ha tornat", li va repetir el dia que es van reunir a la Moncloa.
La jornada de celebració del marc constitucional té altres arestes. La de l'Espanya polaritzada per l'acció del Madrid DF, bel·ligerant per a un Sánchez que es defensa cantant la Internacional a Sevilla i situant el PSOE al carril de l'esquerra, per molt que retorni el partit a un feminisme clàssic. El PP pressiona per transmetre que l'executiu funciona amb respiració assistida -els pressupostos generals de l'Estat estan verds i ja es tanca l'any- i que el govern també està tacat per la corrupció. El cas Koldo, amb l'exministre José Luis Ábalos enfangat fins a les celles, sí que és un maldecap notable. Però Sánchez s'aferra el relat que hi ha una conxorxa amb complicitat judicial que pretén fer-lo caure, perquè la justícia grata més enllà del cas Koldo, en casos de transcendència menor en què hi apareixen la dona i el germà el líder socialista.
Tot plegat mentre Sánchez prova de reconnectar el PSOE al poder territorial que el PP li va pispar. Per això enviarà ministres a recuperar les constants del partit en autonomies perdudes davant els populars, com Madrid, el País Valencià i l'Aragó. El president espanyol va començar la legislatura en aliança amb el nacionalisme i sobiranisme basc i català per retenir la Moncloa. Un moment en què la dreta i l'extrema dreta denunciaven que el govern havia venut Espanya als "enemics" de la Constitució. Un any i mig després, la Carta Magna s'abraça des de Catalunya -encara que el PSOE hagi desistit d'una reforma constitucional que podria aclarir el paisatge amb el finançament- i el soroll el posa Madrid.