David Bonvehí: «És imprescindible que Torra segueixi governant després de la sentència»

Arriba d'una reunió al Parlament i, ràpidament, es col·loca al costat d'una taula rodona on hi ha un tauler d'escacs just al centre. David Bonvehí (Camps, Fonollosa, 1979) disputa una partida complexa des de fa mesos: aconseguir que el PDECat, el partit que presideix des de fa tot just un any, tingui influència i capacitat de decisió en la reordenació de l'espai de Junts per Catalunya (JxCat). Quan va ser escollit, s'esperava d'ell que dissolgués el PDECat dins la Crida Nacional per la República. Ara està pendent dels moviments de Carles Puigdemont i de l'opinió dels associats del PDECat per encaminar una refundació que, en el millor dels casos, es resoldrà al setembre.

En aquesta entrevista a NacióDigital, Bonvehí desgrana com ha de ser el futur del partit, quina ha de ser la resposta de l'independentisme a la sentència del Tribunal Suprem i com s'ha d'afrontar la investidura de Pedro Sánchez a Madrid. També dibuixa el seu futur polític, que -segons ell- no passa per la política institucional.

- El consell nacional que el PDECat celebra aquest dissabte a Barcelona és especialment rellevant. Quina proposta desgranarà davant de dels quadres del partit de cara al futur de JxCat?

- Diré als associats que es reuneixin territorialment, que ens facin arribar propostes i que hi hagi debat intern per veure com els sembla que ha de ser el futur del partit. Res més que això: no hi ha cap proposta ferma de la direcció. Primer hem d'escoltar els associats i associades, i tinc la sensació que ho hauríem d’haver fet abans.

- El procés de debat serà a nivell comarcal?

- Sí, com a mínim hem de garantir que per comarques hi hagi un debat. Si algú ho vol fer a nivell local o més sectorial, per nosaltres també estarà bé.

- Quin és l'escenari ideal per a vostè? Quin projecte tenen sobre com s'han d'estructurar el PDECat, JxCat i la Crida Nacional per la República?

- Cadascú té una opinió sobre com ens ho imaginaríem. El rellevant és que jo, com a president del partit, he de recollir les impressions dels associats i, després, intentar-les aplicar en la mesura que pugui. Sóc conscient que en aquest espai de JxCat no només hi ha el PDECat, sinó que hi ha altres actors polítics. Sóc una persona que intenta empatitzar amb tothom, i crec que el PDECat demostra dia rere dia que intenta fer el mateix. Per tant, deixeu-nos que primer recollim les nostres impressions i després ja intentarem empatitzar amb els altres actors.

"En el procés per definir JxCat, primer recollim les impressions del PDECat i després ja empatitzarem amb els altres actors. Per ara no tenim cap proposta"

- Però el president del PDECat tindrà una proposta, en aquest procés.

- Crec que el president del PDECat ha de tenir la proposta que àmpliament li diguin els associats. A hores d'ara, dir-la seria avançar-me.

- Les propostes d'aquest debat territorial quan arribaran? Al setembre?

- Sí. Durant aquest estiu ho hem d'acabar fent, i al setembre aquest espai ha de prendre les decisions que hagi de prendre.

- En la reunió que van mantenir Artur Mas i Carles Puigdemont el 18 de juny s'hi va acordar dotar JxCat d'una estructura operativa. Quina idea té Puigdemont al cap? Els ha fet arribar alguna proposta concreta?

- A hores d'ara, crec que tots estem d'acord amb aquesta estructura de futur que ha de ser JxCat. La idea la tenim tots clara, però no tenim cap proposta sobre la taula per com es pot materialitzar. Repeteixo: un cop haguem escoltat els associats i amb tota l'empatia cap als altres actors -i, per descomptat, amb l'opinió del president Puigdemont com a líder polític d'aquest espai-, el PDECat intentarà prendre les seves pròpies decisions. A hores d'ara, però, a hores d'ara no hi ha cap proposta.
 
- La idea és que JxCat sigui un partit polític?

- No els ho puc contestar. Estic esperant què diuen els associats i què diuen els altres actors. El que no pot fer el PDECat és intentar decidir ell sol què ha de ser JxCat. Nosaltres com conscients que el partit comparteix amb altres perfils què és JxCat. Hem d'intentar ser tots molt generosos i intentar empatitzar amb molts actors.

- En una entrevista al diari Ara va dir que JxCat s'havia d'assemblar a la primera Convergència. Què vol dir, això?

- Tant de bo que gent a qui els mou el país i, en aquest cas, la llibertat nacional i la independència, es puguin agrupar en una organització política com en el seu moment va ser CDC, un partit que agrupava moltes sensibilitats ideològiques. M'agradaria que JxCat s'assemblés, d'esperit, a aquesta transversalitat i aquesta pluralitat que tenia Convergència els primers anys, segons m'han explicat.

- Existeix un abandonament de les posicions de centredreta o més aviat liberals? És un debat que va sortint de forma recorrent, tenint en compte que el procés ha desdibuixat ideològicament els partits.

- No sóc d’aquest espai i no en faig una reivindicació amb tanta força. Hi ha molts sectors del nostre partit que consideren que aquest espai està infrarepresentat. M'agradaria que el resultat de JxCat també pogués incorporar aquest espai.

"Hi ha molts sectors del partit que consideren que la centredreta i el liberalisme estan infrarepresentats. M'agradaria que JxCat els incorporés"

- En quin espai s'ubica, vostè?

 - Em considero una persona més de centreesquerra, que no necessàriament comparteix la posició del liberalisme amb la seva exponencialitat.

- A nivell formal, el procés de refundació de JxCat com s'ha de concretar? Amb un congrés extraordinari, una assemblea d’electes, un diàleg entre cúpules i una consulta a la militància?

- No ho sé, tant de bo ho sabés. Hem d'intentar posar-hi totes les facilitats perquè aquest procés agrupi el màxim de gent possible. En qualsevol iniciativa hi ha gent que es pot quedar pel camí, i m'agradaria que fossin els menys possibles. Demano que es faci de manera ordenada i amb àmplies majories dels diferents actors. La dinàmica concreta no la puc dir perquè ni ho han decidit els associats ni tinc cap proposta sobre la taula. Seria parlar per parlar i faria un mal favor.

- En quin punt estan les relacions polítiques amb Carles Puigdemont? Quin rol ha de tenir en el futur? En el cas de la Diputació de Barcelona, l’expresident va avalar l'operació que vostè va liderar per arribar a l'acord amb el PSC, però a última hora va tenir dubtes.

- Hem de veure què és JxCat. Amb el president Puigdemont m'hi sento lligat personalment i políticament com amb cap altre polític d'aquest país, i intento, des de la posició de president del PDECat -que a vegades és una posició que no és la meva estrictament personal sinó la del president d’un partit-, que la voluntat dels associats es traslladi de la millor manera possible cap a ell. Segurament, en alguns moments d'aquests tres anys, hi ha hagut espais de relació més fluïda i altres en què no ha estat tan diària. Jo soc on era fa tres anys, en la relació amb Puigdemont: total sintonia personal, total sintonia política. A vegades es volen demostrar públicament discrepàncies que no les noto de forma personal.
 
- Aquesta setmana hi ha hagut moviments en tota la seva òrbita política. El primer és que la Crida ha activat les sectorials. Això és senyal que s'ha tornat a posar en marxa i que pot convertir-se en un partit?

- És evident que la Crida és un actor polític, és evident que hi ha gent que s'hi sent identificada, i només us puc dir que en els propers dies aniré a visitar Jordi Sànchez, el màxim dirigent de l'associació. Continuarem parlant de tot allò en què poguem convergir.

- La Crida s'ha d'acabar integrant a JxCat?

- No sóc ningú per dir-ho. Tinc opinió de tot, però crec que en aquesta entrevista he de parlar com a president del PDECat i primer vull escoltar els associats i les propostes dels principals lideratges d'aquest espai, entre elles les del president Puigdemont.

- Un segon moviment que hi ha hagut és un manifest de diputats independents de JxCat que demanen el no en la investidura de Pedro Sánchez i revertir els pactes amb el PSC. S'ho pren com un atac o una desautorització al PDECat?

- No, crec que per fer la independència aquest espai ha de poder governar. En el moment idoni seria amb pactes amb ERC. La Diputació de Barcelona va ser una excepció perquè durant dies i setmanes teníem la percepció, des de l'independentisme, que no sumàvem a la Diputació de Barcelona. Aquest va ser resultat d'aquesta qüestió, no hi ha cap altre afer sobre la taula que aquesta. Continuo pensant que per avançar cap a la independència es necessita governar i ser en totes aquelles institucions on sigui possible. Si algú no ho veu així, ho respecto, però aquesta és la meva posició. Com a JxCat hem d'intentar ser a tot arreu on poguem governar.

"Per fer la independència el nostre espai ha de poder governar. El pacte de la Diputació de Barcelona va ser una excepció, però consensuat a JxCat"

- El pacte va perillar seriosament, en algun moment?

- Diria que no, però és normal que, quan tots els actors polítics es mouen i hi ha debat, un espai com el nostre tingui debat intern. En cap moment no va ser prou sòlid el que podia passar com per trencar el pacte amb el PSC. Aquest pacte el vam acordar de manera consensuada dins de JxCat, sobretot perquè l'independentisme no sumava a la Diputació. Si l'últim dia algú pensava que l'independentisme hauria pogut aconseguir una suma, no sóc ningú per dir si hauria passat o no, però durant setmanes hi havia la sensació que això no era possible. Continuo pensant que a JxCat no es discuteix que per avançar cap a la independència s'ha de governar a totes les institucions.

- Per tant, el problema va ser que fins a última hora no es va saber què farien els comuns.

- Aquesta era la visió nostra pel que havia passat a Barcelona. No sabem que hauria passat al ple de la Diputació, però el pacte amb el PSC, que no és el natural ni el que teníem la voluntat de fer els primers dies, és fruit d'aquesta indefinició. Hi ha la sensació que l'independentisme es quedava, en la seva totalitat, a l'oposició.
 
- El tercer moviment de la setmana, sumat a la reactivació de la Crida i al manifest intern, és la carta de Quim Torra demanant el no" a Sánchez des de La Vanguardia. JxCat ha de bloquejar la investidura del líder del PSOE?

- Aquesta és una posició que al PDECat hem dit que ens solidaritzaríem amb el que decidís JxCat. Ens mereix molt respecte l’opinió del grup i també la del president Torra. Volem sentir totes les veus de JxCat, també la del president Puigdemont. M'hagués agradat que Sánchez s'hagués mogut i nosaltres no haguéssim de bloquejar la investidura. Aquest seria el meu món adient.

- Quins condicionants hi hauria d'haver per donar suport a Sánchez o, com a mínim, abstenir-se?

- Són coneguts. Quan vam fer la moció de censura contra Mariano Rajoy ja esperàvem moviments, pels pressupostos vam discutir molt sobre què esperàvem, continuem demanant una taula de diàleg… El govern de Madrid s'ha de moure. Ells saben com fer-ho. Saben que som gent de diàleg i que tenim ganes de fer aquest procés de manera dialogada. Per tant, crec que la responsabilitat se li ha de donar al PSOE. No es pot demanar sempre la responsabilitat als mateixos, nosaltres ja hem fet molts gestos.

- Hi poden haver sectors de l'independentisme que els demanin una reacció, tenint en compte que els moviments de Sánchez tendeixen a zero. El document de Pedralbes va ser efímer.

- Entenc que l'independentisme, si el govern de Madrid no es mou, ens reclami als partits i a les entitats solucions per continuar avançant.

"Sobre la investidura de Sánchez volem sentir totes les veus, també la del president Puigdemont. Jo hauria volgut que Sánchez s'hagués mogut i no ens calgués bloquejar res"

- En el seu espai polític hi ha actors rellevants com els presos i Artur Mas que han demanat l'abstenció.

- Sí. Però repeteixo: com a president del PDECat, em solidaritzaré amb tot l'espai de JxCat, on també hi ha els presos i el president Mas. La decisió que allà s'adopti és la que adoptarà el partit. Dins del PDECat hi ha veus que opinen de tot, és un partit viu i plural. La decisió és tan transcendent que ens hem de solidaritzar molt amb l’espai de JxCat. La posició ha de ser definitiva i amb una veu única, al final.

- Vostè és dels que pensa que unes noves eleccions a Espanya posarien sobre la taula un risc evident de victòria de la dreta? Es podria desmobilitzar l’esquerra?

- No. Crec que el discurs de la dreta reaccionària a l'Estat no dona cap solució a Espanya. La ciutadania espanyola no està en aquestes posicions.
 
- Si hi ha un acord entre el PSOE i Podem, serà més difícil votar que no a la investidura de Sánchez?

- Si hi hagués un acord entre PSOE i Podem, segurament vol dir que hem avançat una mica i que nosaltres ens hauríem de mirar . Això no garanteix res. Seria que el PSOE s'ha mogut una miqueta. Deixeu-nos que ens ho mirem, si hi ha aquest acord.  És evident que si no hi ha aquesta entesa vol dir que el PSOE continua en les posicions de sempre i que no hi ha cap possibilitat.

- Li agradaria veure Pablo Iglesias de vicepresident del govern espanyol?

- A mi no em motiva especialment que Iglesias sigui al govern espanyol. No comparteixo moltes de les seves propostes polítiques. No és rellevant ni crec que sigui positiu per segons quines posicions ideològiques que jo també defenso.

- Li ha sorprès l'actitud del PSOE amb Iglesias, amb aquest menyspreu cap a Podem?

- Soc d'aquells independentistes que sempre pensava que els partits espanyols serien més capaços de fer propostes polítiques i de fer política a l'Estat, i també envers Catalunya. Em sorprèn que la nova generació de polítics espanyols tingui aquesta incapacitat per fer política entre ells. Sánchez em sorprèn negativament.

"Em sorprèn que la nova generació de polítics espanyols tingui aquesta incapacitat per fer política entre ells. Sánchez em sorprèn negativament"

- El pacte a la Diputació podria ser l'avantsala d'un acord pressupostari amb el PSC al Parlament? Ahir els socialistes van oferir-se tímidament.

-  Aquest pacte no és per això, no és un canvi polític a Catalunya. Aquest pacte obeeix esrictament a criteris de gestió i a que l'independentisme governi el màxim d'institucions possibles a Catalunya. El municipalisme i els ajuntaments han de formar part d'aquest sobiranisme que està a la societat. El pacte obeeix a això, no hi ha res més al darrere. Bonvehí i el PDECat no han parlat amb el PSC de res més que no sigui la Diputació.

- Sectors d'ERC asseguren que torna la sociovergència.

- Lamento molt dir-los que no som aquí.
 
- En quin punt es troben les relacions amb els republicans? Elsa Artadi va dir la setmana passada que s'havia tocat fons.

- Com a partit us puc dir que hi ha una relació més que correcte. Com a Govern, quan hi ha desacords, tothom s'afanya a intentar solucionar-los. No noto l'ambient de trencament que s'ha intentat vendre a través dels mitjans. Quan Elsa Artadi diu que hem tocat fons, en aquell moment venim d'un cap de setmana amb moltes crítiques creuades i d'estar desafortunats tots plegats amb les nostres declaracions públiques.  ERC té una representació municipal que no havia tingut mai, i en som molt conscients. Nosaltres tenim encara una representació municipal molt important, i som socis estratègics quasi a tot el territori.

Governem junts les diputacions de Lleida, Tarragona i Girona, hem ajudat a què governessin els ajuntaments de Lleida i de Tarragona, i a la capital gironina s'intenta que hi hagi una bona governança entre els sobiranisme. Les relacions, pel que fa a posicions estratègiques de l'independentisme al territori, són més ben avingudes que mai, i això s'ha fet amb esforç de la direcció d'ERC i la nostra.

- Però les relacions en quant a estratègia unitària no són bones.

- Hi Estic totalment d'acord. Però no és un problema de partits, que també, tot és molt més profund. En les diferents formacions, internament, no tothom veu les coses igual. A nivell de relació entre partits segur que costa fer aquesta unitat estratègica que anys enrere hi era. I en les entitats sobiranistes i el carrer, no tot l'independentisme té els propers passos tan clars com teníem anys enrere. Aquesta unitat estratègica es troba a faltar no només entre partits, sinó en general.

"Intentarem que la resposta a la sentència sigui el màxim d'unitària i que incorpori els comuns i els socialistes que no estiguin d'acord amb l'aberració jurídica"

- El primer punt d'aquesta unitat hauria de ser la resposta a la sentència.

- Sí. I des del PDECat intentarem que aquesta resposta sigui el màxim d'unitària, no només amb ERC sinó també incorporar la CUP, el món dels comuns i el socialisme que no estigui d'acord amb l'aberració jurídica que es cometrà amb la sentència. Estarem en tots els espais d'unitat estratègica que es facin els propers mesos.

- La sentència es preveu dura i, a banda, la Generalitat no té socis per aprovar els pressupostos. Tindria sentit seguir? Com defensa que la legislatura continuï?

- El país necessita governs sobiranistes per aguantar la posició. El sobiranisme ha de trobar la manera d’avançar. Per aguantar la posició, si tenim majoria parlamentària, no és bona idea fer eleccions al Parlament.

- Per tant, l’únic argument és que es posaria en risc el que es té ara mateix.

- En aquest cas, ho veig així.
 
- Creu que el president Torra té marge per no convocar eleccions, tenint en compte el desacord estratègic de l'independentisme?

- El president està fent una funció molt meritòria en el Govern: aguantar la posició i que l'independentisme continuï avançant. Crec que és un president acceptat per tot el món sobiranista i independentisa. Des d'aquí l'animo a continuar exercint com a president, a continuar intentant fer de punt de nexe del Govern i també amb les entitats. Torra té marge per continuar governant.

-  El president i Òmnium sostenien ahir dijous que després de la sentència caldrà tornar a exercir el dret a l’autodeterminació. A què es refereixen, exactament?

- El dret a l'autodeterminació es pot exercir de moltes maneres. El pots executar mantenint la majoria parlamentària al Parlament i intentant preveure nous escenaris on la gent pugui tornar a votar directament. No us puc dir, quan el president diu això, amb què s'ho imagina. Però crec que aguantar la majoria parlamentària independentista, i tenir un Govern independentista que cada dia, en allò que creu just en quant a drets fonamentals, intenta plantar cara, això en certa manera tambe és exercir el dret a l'autodeterminació. Es fonamenta en la legítima defensa dels interessos més cabdals d'una nació. Animo el president Torra a continuar aguantant la posició, que l'independentisme necessita resituar-se i imaginar-se com avancen els següents passos, però és impresicindible que ell continuï governant el país.

"El dret a l'autodeterminació el pots executar mantenint la majoria parlamentària que ara tenim"

- Les eleccions, però, arribaran tard o d'hora. Li semblaria lògic que el procés de reordenació de JxCat culminés amb la tria del candidat o candidata a la Generalitat? Puigdemont s'ha descartat, per exemple.

- Continuo pensant que qui ha d’exercir el lideratge polític i, en aquest cas, els diferents candidats en les eleccions que vinguin, hauríem d'intentar que siguin escollits des de les bases i amb sistemes democràtics interns. És molt millor per a tots. Defenso que els candidats siguin triats pels associats de base dels diferents actors o de l'espai redefinit de JxCat.

- Unes primàries.

- Unes primàries o un consens dins de JxCat, o que la decisió ja fos de JxCat.

- Li agradaria que Marc Castells, alcalde d'Igualada, o Àngels Chacón, consellera d'Empresa, fossin candidats a la presidència de la Generalitat?

- Mai parlaré de noms. Crec que, tal com es diuen aquests, n'hi ha d'altres. Els consellers de la Generalitat tenen la mateixa importància i podrien estar tots en el mateix nivell, i molts alcaldes del territori, també. Tenim gent vàlida, gent bona, i no ho circumscriuria tot a noms concrets. Hi ha un vetall de noms.
 
- Inclòs el d’Artur Mas?

- Ell diu que, si li pregunten ara, no és el cas.

- Què n'espera, d'ell? Quin rol vol que tingui?

- Li agraeixo el suport el suport que em dona personalment i que, en la majoria de decisions executives del partit, em faci costat. Li valoro aquest fet i tot el lideratge que té envers segons quines persones de JxCat. Li agraeixo també que en el seu dia apostés pel president Puigdemont.

"Vull aportar el meu granet de sorra per construir aquest nou projecte polític que mantingui el llegat polític de Convergència"

- La tria de lideratges està entorpint la refundació de JxCat?

- No ho sé. Per part del PDECat, no.

- Laura Borràs i Elsa Artadi són els noms que proposa Puigdemont per a la Generalitat i el partit. Són bons perfils?

- Són dues persones molt vàlides i les situaria al nivell dels altres noms que hem dit, com ara els consellers de la Generalitat i alcaldes que tenim al territori.

- Quin és el futur de David Bonvehí? Com es veu d’aquí a dos tres anys?

- David Bonvehí té clar que no tornarà a la vida institucional fent política. He estat alcalde i diputat. La vida institucional no la contemplo. M'agradaria, durant els propers anys, intentar aportar el meu granet de sorra construint un projecte polític. No perquè consideri que sóc més vàlid que d’altres, però sí que tinc molta experiència en tot el que ha estat crear un partit nou, mantenir el llegat polític de Convergència i entendre la nova realitat de JxCat. Tot l'esforç que hem fet en els últims tres anys la gent del partit crec que s'ha de posar a disposició la nostra experiència de cara al futur. Però em veig més ajudant, i he descartat tornar a la vida institucional.