El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, comença a percebre que la seva aspiració d'aprovar uns pressupostos amb el suport tant d'ERC com de Ciutadans s'allunya. Un moviment inesperat, sobretot per prematur, ha sacsejat el tauler: Bildu, per boca d'Arnaldo Otegi, ha anunciat que està disposat a votar sí als comptes just abans del debat de les esmenes a la totalitat. La jugada dels abertzales, coguda a foc lent especialment en les negociacions amb Podem, ha obert un esvoranc en la negociació de Sánchez amb els d'Inés Arrimadas i, en canvi, aplana el camí de la interlocució amb ERC.
El PSOE i Podem afronten la contrarellotge de la negociació per aprovar els comptes amb l'objectiu compartit d'assegurar l'estabilitat de la coalició, però amb una divergència sobre amb qui fer-ho. El primer round el superaran aquest dijous perquè no prosperaran les esmenes a la totalitat presentades per fins a set grups, entre ells el PP, Vox, JxCat i la CUP. Ni ERC ni Ciutadans han apostat per torpedinar el primer assalt perquè tots dos volen estar en la curs negociadora. El periple, però, vindrà en les pròximes tres setmanes per apuntalar els suports definitius i aprovar els pressupostos que han de vehicular els primers 27.000 milions provinents del fons europeus al desembre.
Sánchez vol fer realitat la possibilitat de governar amb aliances a dreta i a esquerra i, per tant, de tirar-los endavant amb el vot a favor de Ciutadans i d'ERC, encara que hi hagi un veto creuat entre les dues formacions. Entenen que un acord amb els primers abaratiria un eventual suport dels republicans, dels quals podrien arribar a prescindir. Pablo Iglesias, en canvi, està convençut que la majoria de la investidura és la vàlvula de seguretat del govern per garantir el segell d'esquerres de la legislatura.
Conscients de la intenció dels socialistes, Podem s'ha mogut en els darrers dies per intentar descol·locar el partit taronja, que des de l'esclat de la pandèmia busca tenir la clau aritmètica al Congrés amb el rol de dreta "responsable" que no exerceix el PP i arrossegar el PSOE a tesis que incomodin Podem. Iglesias, però, ha teixit una estratègia de contraatac. Fonts del partit lila i de Bildu confirmen les relacions "fluïdes" que han portat a l'anunci del sí dels abertzales just el dia en què es debat les esmenes a la totalitat dels comptes.
"El vot a favor de Bildu i blindar la immersióa l'escola catalana és la millor forma d'allunyar Ciutadans", asseguren fonts de la formació d'Iglesias, que admeten que el propòsit del grup al Congrés "va encaminat a trencar l'agenda inicial del PSOE amb Ciutadans" i que llegeixen com una victòria el moviment abertzale. De fet, l'anunci de l'esquerra basca ha agafat a contrapeu els socialistes, que veuen com s'enterboleix l'entesa amb Arrimadas, i amb un somriure murri a Iglesias.
"La disponibilitat de Bildu és una bona notícia. Demostra responsabilitat i compromís per avançar amb polítiques d'esquerres. El bloc de la investidura es reforça i serà de legislatura i de direcció d'Estat", deia el vicepresident just abans d'arrencar el debat a la cambra. El canvi d'escenari ha abocat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a tornar a demanar a l'hemicicle que s'aixequin els vetos creuats, un missatge subliminal que aquesta vegada anava més enllà d'ERC i es feia extensiu a Podem, que des del principi ha dit públicament que no veu viable uns comptes que tinguin l'aval de les forces d'esquerres i d'un partit liberal com Ciutadans.
El marge d'Arrimadas per continuar negociant els pressupostos, doncs, es fa avui més estret. El partit taronja va encarir aquest dimarts el seu suport. Si bé no ha presentat esmena a la totalitat als comptes com sí que han fet PP i Cs perquè volen esprémer acords parcials fins al final, han posat sobre la taula una reclamació difícil de satisfer per part de la Moncloa: que retiri l'esmena de la llei d'educació pactada pel PSOE, Podem i ERC que elimina el castellà com a llengua vehicular a l'escola. Renunciar a aquesta esmena suposaria que el govern espanyol no pogués aprovar la llei de la ministra Celáa, motiu pel qual el PSOE ja ha declinat la possibilitat de fer marxa enrere.
Però el que inicialment podria ser una aposta estètica d'Arrimadas per forçar un pols negociador amb el PSOE i frenar crítiques internes que l'acusen d'oferir gratis el suport a Sánchez s'ha torçat amb el moviment de Bildu. "Aquests són uns pressupostos amb els segells de Bildu, Podem i ERC", ha aprofitat per assenyalar el líder del PP, Pablo Casado, que els ha definit com uns comptes "comunistes" que, per molt que es venguin com a "expansius", acabaran traduint-se en una "austeritat sense pal·liatius". Arrimadas ha definit el sí de Bildu com una "trampa" de Podem i ha advertit que pensa jugar fins al final i no descartar-se abans d'hora tenint present que els abertzales han apuntat que aquest vot a favor serà una realitat "si res es torça". La partida d'escacs, doncs, continua.
Però que Ciutadans s'allunyi de la negociació suposa un alleugeriment per a ERC, que ha insistit des del principi que és "incompatible" uns pressupostos amb el seu suport si reben el vistiplau d'Arrimadas. De fet, la negociació del partit taronja és una de les principals incomoditats per als republicans, que busquen l'equilibri entre actuar de forma "responsable" per aconseguir uns pressupostos "útils" per a Catalunya i, al mateix temps, continuar denunciant la repressió.
La confrontació d'ERC i de JxCat amb la vista posada a les eleccions
L'objectiu del grup que encapçala Gabriel Rufián, conscient de la pugna electoral amb JxCat amb la vista posada en el 14-F, és arrencar algun compromís significatiu a la Moncloa en matèria d'inversions. Els de Laura Borràs s'han agafat al fet que l'avantprojecte contempla un 16,5% d'inversió en Catalunya i, per tant, de nou es queda per sota de l'aportació al PIB, per presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos.
De fet, la dirigent de Junts, que ha fet oficial que es presenta a les primàries per ser candidata el 14-F, ha advertit que seria "irresponsable votar un sí acrític", que la pandèmia no pot ser una "excusa" per demanar adhesions i que la simple existència de presos polítics i exiliats ja és motiu suficient per votar en contra. De fet, ha assenyalat el canvi d'actitud d'ERC en aquest sentit. El posicionament de Borràs contrasta amb la dels quatre diputats del PDECat, que per boca de Ferran Bel han estès la mà a negociar els comptes. El sí de Bildu i el dels quatre postconvergents també podrien fer aritmèticament innecessaris els republicans.
El periple negociador no estarà exempt, doncs, de la pugna entre JxCat, ERC i el PDECat, que continuen confrontant al Congrés. Montero ha proclamat les bondats que sota el seu punt de vista suposen uns comptes que són urgents per afrontar la pitjor crisi sanitària, econòmica i social del segle, ha subratllat l'apujada d'impostos a rendes altes acordada amb Podem in extremis i amb concessions per part d'Iglesias i els 239.000 milions que es destinaran en despesa pública gràcies a l'arribada dels fons europeus i la suspensió de les regles de dèficit. Més enllà, però, del contingut i de què s'aprova, el que es dirimirà a un mes vista és amb qui s'aprova. A hores d'ara, amb la pinça de Podem i Bildu, Sánchez està en la tessitura que no volia: en la d'haver de triar entre Cs o la majoria que el va fer president.
