La diada de Sant Jordi d'enguany ha tingut una derivada política en forma de manifestació per la defensa de la llengua. Feia dècades que no passava i és especialment rellevant en un moment d'estabilitat a les institucions i desmobilització als carrers després dels anys àlgids del procés. La convocatòria de Sant Jordi per la Llengua va aplegar milers de persones, una xifra que no és alta però sí significativa pel context polític general i pel dia elegit, amb més gent pendent de comprar llibres i roses que no pas de sortir al carrer per reivindicar mesures per protegir el català. La fotografia pren la forma d'assaig general per les manifestacions que vindran en aquest àmbit i deixa dos missatges clars i interconnectats cap al Govern i el Tribunal Constitucional.
L'última enquesta d'usos lingüístics dibuixa una situació preocupant -el català només és la llengua principal d'un terç de la ciutadania- però també presenta elements per a l'optimisme -en creix el nombre de parlants secundaris i el terra de la llengua és sòlid. El Govern ha anunciat un pla de xoc per reforçar l'aprenentatge del català, que té demanda, a través de més places en cursos i més facilitats per accedir-hi. "Hi ha partit i el podem guanyar", deia el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una entrevista a Nació just després de conèixer-se els resultats de l'enquesta. La manifestació de Sant Jordi va reclamar poder "viure plenament en català" i mesures efectives per protegir la llengua i el model d'escola catalana.
Ja fa temps que els tribunals tenen la immersió al punt de mira. La pluja fina de sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà a les aules catalanes no s'atura, malgrat l'intent del Govern, via decret, i el Parlament, via llei, de blindar el model amb un pacte forjat la passada legislatura. Segons dades de Plataforma per la Llengua, hi ha 24 escoles afectades per aquesta imposició, que fuig dels criteris pedagògics. A l'horitzó proper hi ha la decisió que pugui prendre el Tribunal Constitucional. Malgrat el caràcter progressista de l'alt tribunal, fer pronòstics en matèria de llengua és complicat i les principals entitats per la llengua estan preparades per omplir els carrers.
La doctrina consolidada permet pensar que avalarà la llei del PSC, ERC, Junts i els Comuns, però en els termes que ja ha fixat el mateix tribunal en resolucions anteriors. Què vol dir? La sentència de l'Estatut va establir que el silenci sobre la vehicularitat del castellà no és inconstitucional, sempre que no impedeixi que aquesta llengua sigui també vehicular a l'escola. Una sentència més recent, sobre la llei d'educació d'Isabel Celaá, descartava percentatges de castellà a l'escola, però demanava "un patró d'equilibri" entre llengües. Tot plegat dona pistes de cap a on pot anar el criteri dels jutges, que també han posat en dubte que els tribunals superiors puguin actuar com a "correguladors" i que tinguin capacitat d'avalar o tombar lleis amb caràcter general, com fa el TSJC amb el 25% de castellà. El futur del decret del Govern d'Aragonès, del qual el PSC es va despenjar, és més incert.
La llengua, factor d'inestabilitat
El primer missatge que deixa la manifestació és precisament la voluntat d'obrir una nova fase de mobilitzacions i tenir el carrer a punt per a quan toqui defensar la immersió, com s'ha fet en altres ocasions, però ara lluitant també contra una situació de calma general. El segon, té com a destinatari el Govern. Amb el procés desactivat i l'independentisme desmobilitzat, l'estabilitat que promou el Govern té poques fuites. La més evident és la lluita per l'habitatge, que ha protagonitzat manifestacions rellevants els últims mesos i és ja una prioritat en la línia d'actuació de l'executiu. La segona, Rodalies, sempre latent per les incidències cícliques al servei, que no es resoldran de manera ràpida.
La llengua apareix com la tercera via d'inestabilitat que pot alterar la pax socialista, en funció de la virulència de la sentència del TC i la contundència de la resposta d'Illa, allunyat d'unes crides inconcretes a la "desobediència", però alineat en la defensa del model d'immersió. A Palau admeten "preocupació" per la decisió que puguin prendre els jutges. De moment, no avancen cap mesura per donar-hi resposta i guanyen temps a l'espera de la sentència, però sí que reconeixen que se sentirien còmodes amb una resposta unitària que ara com ara no hi és. Junts aprofita la carpeta de la llengua per mirar de desgastar Salvador Illa i els socis d'investidura, especialment ERC.
El Pacte per la Llengua, encallat
Aquesta resposta unitària es podria articular al voltant del Pacte Nacional per la Llengua, que ara com ara continua encallat. Fonts coneixedores assenyalen que el document fa temps que està tancat, a l'espera que Junts decideixi sumar-s'hi. A Palau consideren rellevant que els juntaires hi siguin, i per ara no volen explorar vies que els deixin fora. L'argument oficial de Junts per no avalar l'acord és que el consideren insuficient. El "sí" de la formació de Carles Puigdemont, però, també permetria una victòria política rellevant d'Illa en el flanc catalanista, amb la signatura d'un acord amb els principals partits i entitats del país en defensa de la llengua. El punt, ara, se l'enduria el PSC.
Sense unitat política i a l'espera d'una sentència que es preveu "imminent", la diada de Sant Jordi deixa aquest doble missatge. D'una banda, que el carrer recupera les constants vitals, en aquest cas per defensar la llengua. De l'altra, que el català es presenta com un possible factor desestabilitzador en l'oasi socialista. Tot plegat, a l'espera que els jutges diguin l'última paraula.
