- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
La xifra de votants indecisos és especialment alta de cara a les pròximes eleccions catalanes del 12 de maig i no té res d'extraordinari pensar que hi ha una bossa de ciutadans que dubta entre les tres forces situades més a l'esquerra del Parlament. Sobretot si es té en compte que, més enllà de la posició que hagin ocupat aquests partits els darrers anys a les institucions i el llegat que puguin fer lluir, els seus discursos tenen uns eixos i prioritats similars: intervenir el mercat de l'habitatge, sacsejar el sistema educatiu per fer front a unes desigualtats creixents o prioritzar la transició energètica. Són exemples que tant ERC com la CUP i els comuns posen sobre la taula habitualment des d'un prisma general semblant. Al votant mitjà el podria recórrer una certa sensació de mareig.
Ara bé, quines són les diferències, en algunes d'aquestes carpetes clau? Nació ha posat el focus en l'habitatge, la transició energètica, l'educació, el turisme i el dret a l'autodeterminació. Cinc temes en què els discursos poden tenir similituds, però en què els matisos afloren amb claredat si s'hi posa la lupa.
Turisme: dels grans compromisos al tancament de "hostels"
Un dels focus de tensió més clars al país és la gestió del turisme, sobretot en aquells punts en què s'ha apostat per promoure'l amb força durant les últimes dècades. Tant els candidats de la CUP com els dels comuns al 12-M han insistit a dir que el model és caduc i que alguns dels municipis més abocats al turisme -com Salou i Lloret de Mar- són també els que acumulen taxes de pobresa més altes arreu del país. També aquestes forces, juntament amb ERC, van defensar a les acaballes d'aquest darrer mandat al Parlament que s'havien de tancar almenys 30.000 pisos turístics a tot Catalunya dels 100.000 que n'hi ha. Ara bé, posant el focus sobre el programa electoral, les diferències són transparents en el to, la dedicació i les intensitats.
Els republicans dediquen poc espai a aquesta carpeta i la proposta estrella passa per "implementar el Compromís Nacional pel Turisme Responsable i Sostenible", un canvi sense grans concrecions però que es proposa posar d'acord els diferents agents del país, a més d'avançar en una millor recaptació de l'impost sobre les estades dels visitants. Més clares són les altres dues forces, en aquest cas. La CUP proposa fer una "moratòria indefinida" de noves llicències per a establiments turístics i aposta per tancar tots els hostels actuals, ja que considera que s'ha pervertit la seva vocació inicial. També promou disparar les inspeccions sobre les feines turístiques, moltes precaritzades.
En això coincideixen amb els comuns, que arriben a proposar crear un Observatori Laboral del Sector Turístic. A més, la llista liderada per Jéssica Albiach demana limitar els creuers -arribant a un pacte voluntari en què s'impliquin les empreses, com es va fer a les Illes Balears- i expandir els "controls d'aforament" en els espais naturals per evitar-ne la saturació.
El futur de l'energètica pública i una vicepresidència pròpia
En la carpeta de la sostenibilitat, els grans consensos entre les tres forces engloben des de la negativa frontal a cap transvassament d'aigua per més que es travessin situacions de sequera fins a les ambicions explícites per tancar un acord que marqui com ha de ser la transició energètica a Catalunya els pròxims anys, amb rang de llei. Ara bé, totes tres forces parlen en termes diferents d'una de les peces claus d'aquest camp: l'empresa energètica pública de la Generalitat. Aquesta companyia, creada durant aquest mandat, hauria de tenir tots els sostres d'edificis públics coberts amb plaques solars l'any 2030 i hauria de permetre desviar energia d'aquests espais per abastir llars de famílies pobres. Aquest és el pla proposat per ERC, en aquest termes. El plantejament dels comuns s'hi assembla però afegeix que cal "multiplicar per 10" l'actual capacitat de l'energètica pública. En canvi, la CUP concreta més enllà una de les seves iniciatives més llampants: cobrir tota l'AP-7 amb plaques fotovoltaiques dins del projecte de la companyia pública.
En un sentit més ampli, amb fons simbòlic i polític, els comuns plantegen crear la vicepresidència d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, dotant d'un rang superior les polítiques del ram. En relació a les infraestructures i l'energia, la llista de Pere Aragonès promet aconseguir que els aeroports de Catalunya redueixin les emissions. També, en una de les carpetes sensibles, que preveu com s'han de fer emergir els molins eòlics o els parcs fotovoltaics, ERC aposta per crear un cànon en els parcs energètics de més de 5MW per compensar les poblacions afectades. La CUP prioritza concentrar les infraestructures d'energies renovables en espais antropitzats, com polígons abandonats o carreteres. Els comuns, per la seva banda, plantegen accelerar els permisos dels parcs que concentrin menys de 5MW i alhora aposten també per tenir un fons de compensació als territoris que es trobin les noves màquines de captació energètica.
Habitatge: ball de grans xifres i els antiavalots en entredit
Totes tres forces han acabat el mandat posant l'habitatge al centre del seu discurs i han encabalcat les eleccions amb un compromís amb el Sindicat de Llogateres per prometre que votaran a favor de la regulació catalana dels lloguers de temporada i d'habitacions. Ara bé, hi ha certes diferències sobre com abordar l'emergència habitacional. Una de les línies de contrast habitual són les promeses de pisos que es poden arribar a construir el pròxim mandat. Els comuns situen l'objectiu en la irrupció de "15.000 habitatges" nous que se sumin al parc de "lloguer social" -això inclou també comptar amb cooperatives i entitats socials que mantinguin preus baixos- en el pròxim mandat. És a dir, en quatre anys. En canvi, ERC dispara la xifra fins a augurar 10.000 nous pisos de "lloguer assequible" -que pot ser diferent a social, que implicaria un preu més baix- cada any. És a dir, fer aparèixer 40.000 pisos assequibles en un mandat. Això suposaria multiplicar el ritme exhibit fins ara, ja que el Govern republicà va plantejar créixer almenys en 10.000 pisos de lloguer assequible en tres anys, entre 2023 i 2026.
Pel seu compte, la CUP planteja superar l'actual regulació de lloguers depenent de l'Estat i fer una nova regulació catalana. Aquesta norma hauria d'incloure que els contractes sempre fossin indefinits i només acabessin si la part llogatera vulgués marxar, estableixen els cupaires. Per liderar-ho, proposen una conselleria d'Habitatge i exigeixen "defensar l'ocupació" de pisos de grans tenidors mentre no estiguin cobertes totes les necessitats residencials de la població. I pel que fa als desnonaments, la llista de Laia Estada proposa prohibir l'enviament d'antiavalots a cap desnonament. Els comuns posen sobre la taula la idea d'evitar la presència de BRIMO i ARRO quan la família afectada sigui vulnerable. I ERC estableix que vol "reduir al màxim la possible la presència d’unitats policials d’ordre públic en els desnonaments". Sobre l'actual llei de regulació de lloguers, els comuns també proposen contractar un mínim de 100 inspectors per fer complir tots els nous supòsits de la contenció de rendes.
De la fi de la concertada a la derogació de la llei del català
El sector educatiu aplega uns principis bàsics que tant ERC com la CUP i els comuns tenen collats de manera conjunta: això inclou la necessitat de completar la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys, l'ampliació de les extraescolars gratuïtes per a l'alumnat pobre arreu del país o les mencions a la fi de les retallades iniciades amb CiU. Però això no vol dir que no hi hagi diferències en altres focus del futur educatiu. Per exemple, els comuns són defensors de recuperar "la sisena hora", tal com ha dit la candidata Albiach en diverses ocasions. Per contra, aquesta mateixa setmana el número cinc dels cupaires per Barcelona, David Caño, ha defensat que prefereixen "el model d'educació a temps complet" a l'escola pública -l'arribada de les extraescolars a tot el territori després de l'horari lectiu- per davant de "la sisena hora" perquè això suposaria mantenir també el finançament del reforç d'horari als col·legis concertats. Al seu torn, ERC fia aquest debat a les conclusions del grup d'experts creat arran dels mals resultats de l'informe PISA.
Altres divergències deixen veure com la CUP planteja acabar amb l'escola concertada "progressivament" mentre que els comuns posen data a aquest horitzó -2033- i els republicans no hi fan menció al programa electoral. La llista de Comuns Sumar també inclou el pla d'implantar la gratuïtat total del menjador escolar a partir del curs 2028/29, a més de fer arribar el menjador a tots els centres de secundària. La CUP planteja aquest supòsit de no haver de pagar "per a qui ho necessiti", sense establir dates. I ERC ho deixa en la promesa de "garantir les beques menjador a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu". En l'àmbit del català, en canvi, és la CUP qui es desmarca i proposa derogar la llei que van pactar PSC, ERC, Junts i comuns per reaccionar davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposava el 25% del castellà a les aules. Els cupaires són partidaris que el conjunt de l'escola catalana "desobeixi", explicava Estrada a aquest diari.
Referèndum i equilibris
Una de les carpetes amb les diferències més evidents, a priori, entre aquests partits és la posició al voltant de la independència i el camí per debatre-la. Amb el temps, les postures del sector independentista del Parlament han anat baixant les revolucions, i això és precisament el que la CUP ha volgut recordar en aquesta campanya electoral. La candidata Laia Estrada ha remarcat que veu improbable un acord amb els grans partits estatals -PSOE i PP- que s'han mostrat contraris per activa i per passiva al pacte d'un referèndum. Davant això, els cupaires preveuen "treballar" des de "tots els fronts" per "generar les condicions per assolir la ruptura amb l’Estat necessària per a autodeterminar" el país en aquesta legislatura. No concreta cap fórmula, però proposa tocar totes les tecles, també les mobilitzacions al carrer.
En el cas de la llista enapçalada per Pere Aragonès el que es promou pel pròxim mandat és "assolir l'acord" per celebrar un referèndum clarament dirigit a votar sobre "la independència". És a dir, que, segons el programa electoral, no caldria que la pregunta a la ciutadania se celebrés en els pròxims quatre anys, però sí que s'hauria d'acabar la legislatura aclarint les normes del joc i amb un compromís perquè sigui una realitat. Els comuns, al seu torn, rebutgen de ple la unilateralitat amb què la CUP se sent més còmoda i reivindiquen que hi hagi "un nou impuls a la Taula de Diàleg" entre el govern català i espanyol. Ara bé, des del Parlament, el que assegura la llista d'Albiach que es pot fer és un pas previ a la celebració de cap referèndum: "Acordar una llei per establir el procediment, les condicions, les majories qualificades i la interpretació de qualsevol consulta popular per via de referèndum sobre la modificació de l’estatus polític de Catalunya i de les comunitats de l’Estat".