El consorci d'inversions arriba aquest dimarts al Congrés amb una única incògnita: el vot de Junts. ERC ha anunciat aquest dilluns que té el suport garantit dels socis de Pedro Sánchez, concretament el vot afirmatiu de fins a deu partits de la cambra baixa espanyola, però que encara no tenen resposta de Junts. Cal recordar que els set diputats del grup liderat per Míriam Nogueras són imprescindibles perquè s'accepti la presa en consideració de la proposició de llei que ha de crear el nou òrgan pactat entre els republicans i els socialistes. Davant el previsible "no" del PP i Vox, els juntaires s'haurien d'abstenir com a mínim per evitar que el consorci decaigui a les primeres de canvi.
El portaveu republicà, Isaac Albert, ha estat molt clar en el missatge cap a Junts: "No entendríem que un partit catalanista i sobiranista s'oposi a una eina clau per revertir el tracte injust de l'Estat". El dirigent d'ERC ha recordat que la desinversió i la manca d'execució pressupostària és una denúncia història del catalanisme polític, d'igual manera que la reivindicació d'acabar amb un "tracte injust i estructural". Per aquests motius, Albert ha reivindicat el consorci d'inversions com a una eina clau per revertir el dèficit d'infraestructures i perquè la Generalitat tingui una governança en allò que l'Estat pressuposta a Catalunya i que, majoritàriament, mai acaba executant.
A poques hores de la votació al Congrés, Junts manté públicament la posició en contra del consorci. La formació creu que el nou òrgan és "innecessari" i demana reactivar un acord de la disposició tercera addicional de l'Estatut perquè l'Estat transfereixi directament a la Generalitat els diners que pressuposta però no executa. Els republicans no descarten aquesta via, però asseguren que tenir els diners no implicaria poder fer obres en estructures que són titularitat estatal. En tot cas, ERC assegura que les converses amb Junts són "fluïdes" i que a hores d'ara encara treballen per mirar de convèncer-los que, almenys, s'abstingui per no fer caure el consorci en una fase molt inicial.
Mentre que Catalunya busca la via per obligar l'Estat a executar allò que pressuposta, el percentatge de compliment continua sota mínims. Les dades més recents, de la primera meitat del 2024, apuntaven que el govern espanyol només va invertir el 20% del que tenia pressupostat a Catalunya, sent la comunitat amb un percentatge més baix només empatada amb Ceuta. A la Comunitat de Madrid, un territori homologable pel que fa a termes pressupostaris, l'execució superava el 57%. Allà, sigui pel que sigui, no cal buscar tantes palanques com a Catalunya perquè l'Estat compleixi.
El ritme d'execució assenyalava especialment les infraestructures: a Catalunya, entre gener i juny del 2024, Adif només va executar un 16,7% del pressupostat per a tot l'any i Renfe no va superar el 23%. El grau de compliment a Madrid va ser del doble, un 34,9%. Els incompliments són coneguts per vies no oficials, perquè el Ministeri d’Hisenda va deixar de publicar aquests informes el 2022, malgrat l'existència de normes que així ho obligaven. Però l'històric és revelador: de 2015 a 2022, Catalunya també es trobava a la cua de l'Estat en inversions ferroviàries. Les conseqüències són evidents.
