Tràfic d'influències, finançament il·legal i suborn. Aquestes són les acusacions per les quals el PP ha presentat denúncia contra el PSOE després de les darreres informacions sobre la implicació de l'exministre José Luis Ábalos en el cas Koldo. Després que la UCO de la Guàrdia Civil hagués atorgat un "paper rellevant" a Ábalos en el cas, el que apunta a una propera imputació, la direcció del PP va ser convocada amb urgència pel seu president, Alberto Núñez Feijóo, aquest diumenge, i va anunciar la presentació d'aquesta iniciativa. La denúncia s'ha fet efectiva aquest dilluns a l'Audiència Nacional.
A Génova creuen haver olorat la sang de Pedro Sánchez. Per justificar la denúncia, el portaveu de l'executiva conservadora, Borja Sémper, ha al·ludit a una publicació de The Objective -mitjà de la dreta radical i propietat de l'empresària hispanoargentina Paula Quinteros- en què un suposat soci de Víctor de Aldama, nom central del cas Koldo, explicava que havia lliurat bosses de diners a la seu socialista de Ferraz. Que aquest element no hagi aparegut en l'informe policial no és una cosa que neguitegi el PP. Perquè a Génova també han olorat la sang de Feijóo després que els populars hagin votat -segons ells, per "error"- la convalidació de les penes dels exmembres d'ETA.
El moment de més crispació interna
Les urgències del líder conservador passen per davant de tot en aquests moments. Fonts del PP asseguren de fa dies que aquest és el moment de més malestar intern envers l'equip de Feijóo des que el polític gallec va aterrar al lideratge dels conservadors. De totes les marrades que ha patit el partit, cap es pot comparar amb la cadena d'equivocacions, si van ser això, produïdes en la tramitació del projecte de llei que convalida el compliment de penes dels exintegrants de l'organització armada. Ningú al PP va veure l'esmena "maleïda" de Sumar a la comissió de Justícia del Congrés, ni el que suposava el vot al ple, ni va badar boca quan el tetx va fer entrada al Senat.
Un militant del PP assegura que el més greu de tot plegat no ha estat l'"error" en si, sinó la manera del tot forçada amb què la direcció ha reaccionat a la patacada. "Hi ha hagut un excés de sobreactuació que ha indignat molta gent al partit, i no només als alineats amb le sposicions més dures". La imatge del protaveu al Congrés, Miguel Tellado, mostrant de manera vehement les fotografies de víctimes d'ETA, junt a la de la diputada Macarena Montesinos al seu costat, assenyalant amb el dit les fotografies i somrient, ha estès la indignació.
Hi va haver un moment que ha deixat en evidència l'excés de teatralització de l'entorn de Feijóo. Va ser dimecres passat, durant el debat sobre política migratòria. Pedro Sánchez intervenia i va ser interromput pels diputats populars posats dempeus quan va entrar a l'hemicicle Mari Mar Blanco, germana de Miguel Ángel Blanco. No li corresponia ser allí. Blanco és senadora, però Feijóo la va fer seure al seu costat. El que pretenia ser un gest envers les víctimes va ser vist per molts com un escut al qual s'aferrava un Feijóo en dificultats.
El líder conservador ha pujat a un tren sense destinació clara i que va a tota velocitat. La seva estratègia bel·ligerant i deslegitimadora contra Sánchez només s'atura en moments comptats, com va ser amb la renovació del CGPJ. És una línia d'oposició que requereix d'una acumulació de tensió i que no pot amagar contradiccions flagrants.
Si la situació de la política espanyola és tan excepcionalment greu, per què no recórrer a una moció de censura? En els cercles formats dissabte al Palau Reial amb motiu del 12 d'Octubre, Feijóo va deixar clar que no ho tenia al cap. Borja Sémper ho ha reiterat avui quan ha dit que no ho faran perquè no disposen de prou suports. El missatge incendiari de l'oposició conviu fàcilment amb el tacticisme menys disruptiu.
Un equip desgastat
La posició del president del PP delata fragilitat. "Vostè no lidera el seu partit. Qui el lidera no es troba en aquesta cambra", li va deixar anar Sánchez en una contrarèplica demolidora. De moment, Feijóo ha allunyat la convocatòria del congrés que els populars tenen pendents. Però un fet és objectiu: l'enorme desgast de l'equip dirigent que envolta el gallec. Tellado, importat de Galícia pel seu cap, és un portaveu impopular entre els seus. I Esteban González Pons, un dels més perspicaços a la direcció, també ha estat objecte de crítiques internes aquests dies per no haver vist venir la pedregada. En això ha saltat l'informe de la UCO. Feijóo s'hi ha aferrat com a un baló d'oxigen. O un salconduit.