El camí que porta Alberto Núñez Feijóo al congrés que va convocar per als dies 4 al 6 de juliol s’està fent més costerut del que semblava. El líder del PP no aconsegueix enlairar-se en els sondejos, malgrat l’agressivitat de l’ofensiva conservadora contra Pedro Sánchez, a qui en la sessió de control Feijóo ha qualificat com a “perill per a la democràcia”, i l'atac al fiscal general. Aquesta és una de les raons que l’han dut a convocar un congrés en el qual, al no haver candidat alternatiu, només podia guanyar punts. Però els esdeveniments del cap de setmana passat han mostrat els rostres més bel·ligerants de la dreta espanyola. Esdeveniments que conflueixen, d’una manera o altra, en la figura d’Isabel Díaz Ayuso.

Una Cimera de Presidents accidentada

La Cimera de Presidents convocada per Pedro Sánchez es va preparar a Génova a consciència. Feijóo, un polític que està gestionant amb dificultats la seva derrota inesperada del 23-J del 2023, ho fia tot al simple desgast de Sánchez, en el que pot acabar sent una espera igual d’erosionadora com pot ser per a la Moncloa. Que tots els presidents de comunitats governades pel PP reclamessin eleccions anticipades és un senyal de profunda anomalia en el sistema, ja que una Cimera de Presidents no és el fòrum per plantejar aquestes iniciatives. Però a aquestes alçades la política espanyola ja està molt desbocada i la institucionalitat ha quedar bandejada. Feijóo, però, no volia anar més enllà.

Va ser Ayuso la que va capgirar-ho tot a l’abandonar la sala quan es parlava català i basc. D’aquesta manera, va aconseguir diverses coses: ser el centre d’atenció, trencar altre cop la línia de Génova i mostrar el seu caire més extremista, que tant agrada els seus partidaris. Que el seu gest ofengui una altra part de la societat i delati el seu analfabetisme és per ella irrellevant.

Ultraliberals en acció amb Milei

El Madrid Economic Forum celebrat el cap de setmana va ser un altre punt d’atenció. S’hi van trobar exponents del PP madrileny més intransigent, com Esperanza Aguirre, amb l’exdirigent de Vox Espinosa de los Monteros i antics dirigents de Ciutadans com Albert Rivera, que després de fracassar estrepitosament van anar a receptar suposats remeis ultraliberals. I tots ells entorn la figura de Javier Milei, que es va permetre anomenar “bandit” al president espanyol. També aquí Ayuso es va fer present d’alguna manera: es va reunir amb Milei abans de la seva intervenció.  

Ayuso aixeca bandera: un militant, un vot

Diumenge, la presidenta madrilenya enviava una noteta a Génova. En una entrevista a l’ABC es proclamaba defensora del sistema de primàries per elegir líder del PP. “Un militant, un vot” era la seva consigna. Tot un avís de cara al congrés de juliol, en què la ponència d’estatuts voldria plantejar alguna modificació, probablement el retorn al vell sistema de compromissaris. 

El mateix diumenge al matí, Feijóo i Ayuso es van trobar, junt amb José María Aznar i la plana major del PP, en la manifestació contra Sánchez a Madrid. Una concentració per sota de les expectatives. Amb un lema ayusista ("Màfia o democràcia") però amb un entusiasme descriptible. I on, per cert, la presidenta madrilenya va ser la més aplaudida.

Feijóo no volia sorpreses de cara al congrés, que debatrà dues ponències, una de política, elaborada per un comitè presidit per Juan Manuel Moreno Bonilla, i una d’estatuts amb Fernando López Miras, president de Múrcia; María Guardiola, presidenta d’Extremadura; l’alcaldessa de Santander Gema Igual i el català Daniel Sirera. És un grup de l’estricta obediència de Feijóo i aliè a l’univers Ayuso. Caldrà veure com afecta a la ponència el posicionament de la presidenta madrilenya. Una cosa està clara: el sistema de primàries pot facilitar en un futur la seva cursa al lideratge, més que un mecanisme més complex com el de compromissaris, controlat per les direccions territorials.  

Fer com Trump: càstig als manifestants

La darrera iniciativa d’Ayuso també és tot una declaració d’intencions. L’elaboració de la Llei d’ensenyaments superiors, universitats i ciències (LESUC) ha mostrat les intencions ayusistes d’enfrotir el règim sancionador en una línia de clares referències trumpianes. Madrid vol castigar amb multes de fins a 100.000 euros manifestar-se sense autorització, que podrien arribar fins a un milió d’euros en cas d’accions per impedir un acte al campus o de 15.000 euros pel fet de mostrar una pancarta no autoritzada. Tot un moviment que posa el seu partit en un itinerari similar al de Donald Trump amb els campus universitaris nord-americans.

Els càlculs galaico-andalusos

Si el congrés pretenia aplanar el camí per deixar mig lligat el futur del lideratge al PP, no està clar que s’hagi aconseguit. Caldrà veure el contingut de la ponència política, a cura de Moreno Bonilla, president de la Junta d’Andalusia i baró territorial amb ambicions. Des del sector més dur fa setmanes que es critica amb veu baixa el to “sorayista” que es vol donar a les ponències. Moreno es va alinera en el seu moment amb Soraya Sáenz de Santamaría enfront l’ala més conservadora. Si el sistema de primàries cau, això podria contribuir a una aliança de baronies per barrar el pas a Ayuso el dia que es llanci obertament a la conquesta de Génova.