A ERC, tan dura va ser la patacada del 12-M com el posterior convenciment que els seus 20 diputats tenen la clau de totes les negociacions. Divendres, en una reunió telemàtica entre la secretària general, Marta Rovira, i els presidents regionals del partit, va existir una conjura: cal reivindicar els 20 escons, fer-los valdre, i no tancar cap acord si no és ambiciós. És a dir, no regalar res. És des d'aquesta posició de força que els republicans entomen aquesta setmana decisiva de negociacions per a la mesa del Parlament, però també de la investidura i escenaris d'una possible repetició electoral. Com preveu el partit regirar-se contra totes aquestes pressions, en forma de crides a la "unitat" per part de Junts, i de "tocar de peus a terra" per part del PSC?
Després de tres anys de responsabilitat al Govern i uns quants més en el front negociador a Madrid, ERC considera que no li toca respondre a les exigències de responsabilitat i que pertoca al PSC i Junts, guanyadors de les eleccions, pactar i posar-se d'acord. Els mateixos partits que, a parer dels republicans, s'han dedicat a "desgastar" l'executiu de Pere Aragonès o a criticar la negociació amb Madrid. Repassem carpeta a carpeta l'estratègia d'ERC per fer front al pressing.
En el cas de la mesa del Parlament, que s'ha de constituir el 10 de juny -l'endemà de les eleccions europees- les negociacions més importants començaran aquesta setmana. La posada en escena pot ser que s'allargui fins al mateix dia de la votació a la cambra, per evitar que l'acord pugui tenir efectes sobre la jornada electoral del 9-J. La setmana passada es va posar damunt la taula l'opció de crear una "mesa antirepressiva" amb una majoria independentista. ERC està oberta a aquesta opció i és el seu escenari preferent.
Amb quines contrapartides? Els republicans fixen que ha de servir per a dues coses: garantir els drets dels exiliats -per exemple, que els diputats Ruben Wagensberg o Lluís Puig puguin votar- i que es pugui parlar de tot, en referència al fet que s'acceptin per al debat tota mena d'iniciatives parlamentàries. En tots dos casos, el PSC i els partits espanyolistes s'hi han oposat en els últims anys, votant en contra de la delegació de vot de Puig o de tramitar iniciatives parlamentàries de caràcter independentista.
Així, aquestes mesures han tirat endavant gràcies a la majoria independentista a la mesa, i aquesta és la fórmula que es podria repetir si l'independentisme aconsegueix posar-se d'acord i els partits espanyolistes no. En quin punt es troben les negociacions? ERC assegura que de moment no ha rebut cap "oferta oficial" ni de Junts ni del PSC per presidir la mesa, com s'havia especulat. Així, els republicans asseguren que tenen la "paradeta oberta" per escoltar ofertes que els puguin seduir. Si finalment no hi ha una entesa, s'espolsaran les responsabilitats i les situaran en socialistes i juntaires.
Investidures? Impostos i referèndum
Una de les qüestions que ha anat agafant volada malgrat que no s'hagi explicat públicament és que Junts podria plantejar a ERC la presidència de la cambra a canvi que els republicans donin suport a un primer intent d'investidura del seu candidat, Carles Puigdemont. Ara bé, encara que ERC i CUP donessin el seu vot al candidat que va quedar segon a les eleccions, els números no sortirien, ja que Puigdemont no pot ser president sense una abstenció del PSC que Illa no preveu regalar. Tot i això, des de Junts defensen que Puigdemont té dret a presentar-se a la investidura, i així ho ha reiterat la presidenta del partit, Laura Borràs, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio.
Si finalment els juntaires volen executar l'operació, ERC no en tindrà prou amb poder ostentar la presidència de la segona institució de Catalunya, sinó que exigirà una cessió més de Junts: que accepti no aplicar cap "rebaixa fiscal" a Catalunya. Amb el moviment, els republicans marquen perfil social, i obligarien Junts a renunciar al perfil ideològic que havien reforçat en els últims temps. La reforma dels impostos havia estat una de les principals batalles que els juntaires havien situat com a línia vermella per donar suport als pressupostos d'Aragonès. Ara ERC l'utilitzarà de tornada.
I per la investidura d'Illa? ERC ja ha definit les tres condicions que exigirà als socialistes, les mateixes que ja havia posat damunt la taula durant la campanya. Finançament singular, enfortiment de l'estat del benestar amb el català al centre -en aquesta proposta s'inclou la no rebaixa d'impostos- i avançar cap al referèndum pactat. El matís d'avançar és rellevant, en tant que implica que un hipotètic acord no ha d'incloure sinó l'acceptació per part del PSC de parlar-ne. De moment, Illa ja parla d'un finançament "català", però descarta cap cessió en el referèndum.
Llista unitària: "per a fer què?"
En cas que tots aquests escenaris no culminin amb una investidura, ERC podria haver de fer front a un nou escenari de pressió: la llista única independentista. És una reivindicació que Junts mai no ha abandonat, i que ara torna a agafar volada per alguns dels seus satèl·lits. També el recentment elegit president de l'ANC, el cantautor Lluís Llach, ha defensat aquesta opció. Els republicans, però, la descarten d'entrada. "Tornar a parlar d'aquestes qüestions no porta enlloc. Nosaltres estem centrats a parlar de referèndum, finançament singular i serveis públics", ha declarat aquest dilluns la portaveu d'ERC, Raquel Sans. No és l'únic argument que utilitzarà ERC per sobreviure a la pressió sobre una possible unitat. Els republicans també compten amb el fet que en l'últim Govern presidit per Aragonès, qui va trencar la unitat va ser Junts, que en va marxar.
ERC afronta una situació complexa -que transcorre en paral·lel a l'activació de la reflexió interna que culminarà amb un congrés el novembre- en què encara no sap si les decisions que pugui prendre la beneficiaran o perjudicaran, però el que té clar és que, en moments complicats, sobretot cal preservar les bases i tenir el seu escalf i suport ben a prop, tenir múscul. És per això que el partit ha trencat la bunquerització dels últims anys, ha obert vies de diàleg directes amb la militància i deixarà en mans d'aquesta la decisió més important que hi haurà aquest estiu, la de la investidura.