Fa tres setmanes, Natàlia Mas assenyalava en un acte d'Acció Catalana organitzat amb el suport de Nacióque el model de finançament singular per a Catalunya era exportable a més autonomies. També va indicar que aquest canvi en el repartiment dels recursos -caducat des del 2014- tenia encaix legal i que, per tant, hi cabia a la Constitució. Seran dos missatges que Mas, consellera d'Economia en funcions, portarà a la maleta quan es desplaci aquest dilluns a Madrid per participar en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), un organisme que reuneix els responsables de les finances de les comunitats amb els alts responsables del Ministeri d'Hisenda.
No és habitual, des que va arrencar el procés, que el titular d'Economia català participi en aquest tipus de reunions. De discrepàncies n'hi ha hagut de tot tipus, més enllà del dèficit fiscal i del model de finançament, i han anat des de les retallades pressupostàries fins als objectius de dèficit, passant per la gestió del deute que encara hi ha en mans del fons de liquiditat autonòmic (FLA). Aquesta és una altra carpeta que està damunt la taula en la relació entre ERC i el PSOE, perquè en l'acord per investir Pedro Sánchezes va acordar una condonació parcial d'aquest deute. La concreció està en mans d'una llei que ha de sortir del consell de ministres i ha de ser aprovada al Congrés dels Diputats.
El finançament, en tot cas, és la pedra angular de la negociació oberta entre els republicans i el PSC -i, per descomptat, també la Moncloa, que manté contactes amb Marta Rovira, acabada de tornar de l'exili suís-, amb el consorci tributari al centre del debat com a eina per tal que Catalunya recapti més impostos. La posició del Govern en funcions és inequívoca: sortir del règim comú per tal de poder gestionar tots els impostos. El president Pere Aragonès, en cada intervenció pública, alerta contra el risc de "diluir" la proposta, que ja es va tractar durant la negociació amb el PSOE per la investidura de Sánchez. La receptivitat d'Hisenda, amb María Jesús Montero al capdavant, va ser escassa.
La batalla del finançament té un altre actor: Junts. El partit de Carles Puigdemont assegura que ja ha posat damunt la taula aquesta carpeta en mesa de negociació oberta amb els socialistes i, de fet, fa uns mesos va alertar el president del govern espanyol que no tindria pressupostos generals de l'Estat si no singularitzava Catalunya. En campanya també va defensar cancel·lar el deute de la Generalitat a compte de les inversions no executades per part de l'administració central. Existeix una discrepància notable entre ERC i Junts: els segons, a diferència dels primers, assenyalen que el finançament s'ha de negociar a Madrid i, en cap cas, en el marc de la investidura d'Illa com a president.
"Hi ha viabilitat econòmica, jurídica i política", ha assegurat en les últimes setmanes la consellera d'Economia en funcions. Qualsevol negociació sobre recursos també ha de tenir en compte el context global, perquè són majoria les autonomies en mans del PP. I també hi ha un element rellevant: aliats del PSOE estan en contra de qualsevol singularització de Catalunya, i han arribat a amenaçar amb retirar el suport a Sánchez. "Aportem més que ningú", defensen des del Govern. "El problema és que genera unes conseqüències per a la ciutadania, que no té uns serveis públics al nivell de l'esforç fiscal que fan. I això és totalment injust", insisteixen les mateixes fonts. Mas ho defensarà en territori hostil.