És pràcticament impossible que hi hagi pressupostos l'1 de gener, i el Govern ja ho admet obertament. La portaveu, Sílvia Paneque, ha admès que "serà difícil" que els comptes estiguin en vigor per cap d'any, tal com pretenia l'executiu de Salvador Illa. Paneque ha assegurat que hi ha "converses" amb ERC i els comuns, però les posicions estan allunyades i no es podran portar al Parlament abans del 15 de novembre, data límit per poder tramitar i aprovar-los per arrencar el nou any. Les negociacions, doncs, s'hauran d'allargar, i els socis volen més concrecions sobre el finançament -prioritat d'ERC- i l'habitatge -prioritat dels comuns.
La negociació dels pressupostos és un peix que es mossega la cua. De manera més o menys contundent, el PSC deixa clar que sense pressupostos no es poden desplegar els acords d'investidura, començant pel finançament singular que reclama ERC i continuant per les polítiques d'habitatge que volen els comuns. Els socis, i especialment els republicans, diuen tot just el contrari: sense concrecions sobre calendari del finançament i preparació de les reunions bilaterals no hi haurà ni tan sols negociació. I ja adverteixen que el Govern va tard si vol complir amb els calendaris que fixa l'acord d'investidura.
Economia aspira a una negociació en paral·lel i avançar conjuntament en les dues carpetes, però el calendari estableix que abans de concretar el finançament s'han d'aprovar els pressupostos. Illa ha fet concrecions, tal com estableix l'acord: s'han designat els arquitectes del finançament, s'ha situat com a prioritat reforçar la Hisenda catalana per "multiplicar per quatre" els recursos que s'hi destinen, i també s'ha fixat el primer semestre de 2025 per començar a desplegar el nou model de finançament. Per saber quants diners exactament es destinaran a l'Agència Tributària de Catalunya, el Govern demana el suport als comptes.
El dia 15 de novembre és la data límit per enviar els pressupostos al Parlament i començar la tramitació, si Alícia Romero aspira a tenir-los en vigor l'1 de gener. El dia 30 de novembre, ERC escull la nova direcció, amb president i secretari general. El Govern és conscient que fins després del congrés republicà serà difícil registrar avenços significatius, malgrat que ja pressionen perquè les negociacions avancin en paral·lel al procés intern que afronten els republicans.
Així com els terminis de la investidura són estrictes, amb els pressupostos són menys rellevants. Els pressupostos de 2023, els últims que va aprovar el Parlament, van entrar en vigor el març després d'una negociació maratoniana i amb ERC empassant-se gripaus com la B40. A l'actual direcció republicana hi ha qui pensa que si Pere Aragonès va haver d'esperar, ara no li passarà res a Salvador Illa per haver de canviar el calendari previst. Els socialistes apel·len a la responsabilitat i a treballar per donar resposta als problemes de la ciutadania amb un "bon pressupost".
Totes les mirades se centren en la negociació entre PSC i ERC, però també són necessaris els vots dels comuns. Si socialistes i republicans tenen posicions allunyades, amb els comuns les converses han avançat una mica més, sobretot pels anuncis fets per Illa en matèria d'habitatge, però no hi ha res fet. "Els nostres vots no estan garantits", va advertir Jéssica Albiach després de la reunió amb el president el dilluns. En una entrevista aquest cap de setmana a El Periódico, Albiach ha advertit que les negociacions estan "encallades". Més enllà de construir pisos públics, que també s'ha de fer, el partit vol més concrecions per desplegar el règim sancionador pels incompliments de la llei d'habitatge, amb la contractació de 150 inspectors que depenguin de l'Agència d'Habitatge de Catalunya. Els comuns també volen marcar perfil.