Enmig de la picabaralla entre Junts i Pedro Sánchez i de les exigències d'ERC a Salvador Illa pel grau de compliment dels acords d'investidura, per sota del radar hi ha un element que pot sacsejar-ho tot. Un indult -el segon- que continua la tramitació i és a la taula del Tribunal Suprem. El que podria semblar un retorn al 2021, quan el perdó va permetre la sortida de la presó dels presos polítics, és una qüestió d'estricta actualitat, perquè la decisió que prengui el govern espanyol pot obrir la porta al retorn d'Oriol Junqueras i Jordi Turull -també Raül Romeva i Dolors Bassa, amb un perfil més baix els últims anys- a la primera línia política més aviat del que pensaven.
El Suprem ha aconseguit frenar l'aplicació de l'amnistia en les principals causes del procés. La llei i la interpretació de Manuel Marchena, que ha deixat de ser president de la sala penal, es troba sobre la taula del Tribunal Constitucional (TC), que l'haurà de revisar. Carles Puigdemont, doncs, no pot tornar a Catalunya sense arriscar-se a ser detingut, i els condemnats per l'1-O continuen inhabilitats pel delicte de malversació. En paral·lel, hi ha aquesta petició d'indult presentat per Jordi Miralda Iñigo, un professor de secundària jubilat de l'òrbita d'ERC. Si el consell de ministres l'aprova, Junqueras, centrat en les últimes setmanes a recuperar la presidència del partit, podria presentar-se a les eleccions.
Tot aquest procediment es farà en paral·lel a l'aplicació de l'amnistia. De fet, que la llei no s'hagi aplicat correctament és un dels arguments que utilitza la Fiscalia per avalar la petició d'indult. Un hipotètic perdó no afecta la concessió de l'amnistia, perquè són carpetes diferents. L'indult és un perdó de la pena, però no elimina els antecedents. L'amnistia, en canvi, suposa esborrar el delicte i té un rerefons polític més profund. Pot haver-hi un indult que elimini la presó i la inhabilitació, i també una amnistia que esborri els antecedents penals dels afectats.
Els indults tenen com a particularitat que no cal que el demanin els afectats. UGT va fer-ho, per exemple, amb Bassa quan va ser condemnada. Una altra particularitat és que no es poden rebutjar. Si s'aprova un indult, s'aplica, encara que l'afectat no ho vulgui. Tant Junqueras com Turull es mantenen al marge de la qüestió. De fet, el secretari general de Junts ha estat clar quan ha dit que no vol ser indultat ni formar part de la petició que està en marxa. Fonts jurídiques consultades apunten que no tenen previst posicionar-se davant del Suprem sobre aquesta qüestió quan arribi el moment, com ja van fer el 2021.
Qui sí que ho ha fet ha estat la Fiscalia. En la línia de la desjudicialització impulsada per la Moncloa, el ministeri fiscal s'ha mostrat favorable al perdó. Amb els fiscals de l'1-O fora de joc -van ser apartats per l'oposició a l'amnistia en contra del criteri marcat pel Fiscal General de l'Estat i ja havien dit que no als indults de fa tres anys-, qui pilota ara la carpeta del procés és la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, número dos de la Fiscalia i propera al fiscal general, Álvaro García Ortiz. El passat octubre, el ministeri fiscal va dir que era "excessiu" que continuessin complint condemna,
L'advocacia de l'Estat també ha informat sobre la seva posició, però ho ha fet per dir que no pot posicionar-se. L'argument és que actua en representació del govern espanyol i defensar o no la "justícia o conveniència" de l'indult podria anticipar la decisió que prendrà, quan arribi el moment, el consell de ministres. És el mateix argument que va utilitzar l'any 2021, en la primera petició d'indult. En aquell moment, sí que va apuntar que el perjudici econòmic a les arques de l'Estat, amb la fiança dipositada al Tribunal de Comptes, "semblava reparat".
El Suprem s'hi oposarà
Qui s'haurà de posicionar en última instància és el tribunal sentenciador, és a dir, el Suprem. La guerra entre l'alt tribunal i el govern espanyol, que continua viva, va començar precisament amb els primers indults, quan els magistrats van veure qüestionada la sentència per sedició amb l'aposta de Sánchez per la desjudicialització. Vistos els precedents, la sala s'oposarà a la concessió de l'indult, en la línia del que va fer l'any 2021 -va dir que la sentència no era desproporcionada i no hi havia penediment- i del bloqueig de l'amnistia.
La llei de l'indult, de 1870, diu que només es pot concedir un indult total en cas que el tribunal sentenciador hi estigui a favor. En el cas actual, la suma dels dos indults suposaria un indult total -primer, la presó; després, la inhabilitació- cosa que podria generar dubtes perquè s'hauria fet en tots els casos amb l'oposició explícita del tribunal que va dictar la sentència del procés. Sigui com sigui, la carpeta aterrarà en els pròxims mesos sobre la taula del consell de ministres, que haurà de prendre una decisió.
Sacsejada al tauler polític
La petició d'indult posa el govern espanyol en una situació complexa i la decisió que prengui sacsejarà el tauler polític. D'una banda, si el rebutja, això anirà en contra de l'estratègia de desjudicialització del procés que ha impulsat Sánchez des que va arribar a la Moncloa, i podria traduir-se en una crisi parlamentària perquè continua necessitant els suports d'ERC i de Junts (malgrat que oficialment cap dels dos partits persegueix aquest indult). D'altra banda, si concedeix el perdó, permetrà el retorn de Junqueras a la primera línia política i donaria aire als republicans, que no tenen un candidat clar a la presidència. Passaria el mateix amb Turull, tot i que la situació a Junts, amb el lideratge indiscutible de Puigdemont, és diferent que al carrer Calàbria.