La imputació del fiscal general de l'Estat per part del Tribunal Suprem ha obert una crisi institucional sense precedents a l'estat espanyol. Mai en democràcia el Suprem havia encausat el màxim representant de la Fiscalia. La causa oberta investiga Álvaro García Ortiz per revelació de secrets per la filtració de dades de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Es tracta del darrer episodi de la guerra entre el poder executiu i el poder judicial, oberta per la voluntat del govern espanyol d'allunyar els jutges de la causa del procés. García Ortiz, soldat de Pedro Sánchez en la pugna amb la cúpula judicial -el president espanyol l'ha defensat en públic en les últimes hores-, és ara al punt de mira de la sala penal del Suprem presidida per Manuel Marchena, que es cobra totes les factures pendents contra el responsable d'haver modificat el criteri de la Fiscalia en les causes contra els independentistes.
La trajectòria García Ortiz (Salamanca, 1967) al capdavant de la Fiscalia està envoltada de polèmiques, algunes de les quals convenientment alimentades pels sectors més conservadors de la judicatura. Nomenat pel govern espanyol el 2022, des de bon principi se li ha retret una excessiva proximitat a les tesis del PSOE. Ubicat al sector progressista, se'l considera molt proper a l'exfiscal general Dolores Delgado, exministra socialista, que el va promocionar internament com a fiscal de sala i responsable de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat. Era, a la pràctica, la seva mà dreta amb un currículum més aviat escàs i l'acusació pública en el cas Prestige quan feia de fiscal de medi ambient a Galícia com a capítol més destacat. Quan Delgado deixa el càrrec, ell és l'escollit de Sánchez.
Aquest context, juntament amb la rebaixa dels postulats del ministeri públic en relació amb el procés, l'ha situat al punt de mira de la dreta política, judicial i mediàtica. Fins al punt de ser imputat, un moviment inèdit en democràcia, per la suposada filtració als mitjans d'un correu electrònic -que, segons informacions periodístiques, tenien una vintena de persones- entre la Fiscalia de Madrid i l'advocat de la parella d'Ayuso, investigat per frau fiscal i falsedat documental. Ell ho nega tot i insisteix a continuar en el càrrec, amb l'aval majoritari de la cúpula de la Fiscalia. L'obertura de la causa no es pot desvincular dels diversos enfrontaments del fiscal aquests darrers mesos amb sectors importants de la judicatura i la mateixa Fiscalia.
Fa tot just un any, la sala contenciosa del Suprem va tombar l'ascens de Delgado i ja aleshores van qüestionar el criteri de García Ortiz, apuntant que hi havia cert tracte de favor per la bona relació entre l'exministra i el fiscal general. Això va coincidir amb la proposta del govern espanyol per repetir en el càrrec, però no va passar el filtre del Consell General del Poder Judicial: la majoria conservadora -en funcions gràcies al bloqueig del PP que tot just va acabar abans de l'estiu- va considerar que no era idoni per al càrrec. La decisió, que no era vinculant, sí que suposava una declaració d'intensions dels xocs que s'han produït des d'aleshores.
El viratge de la Fiscalia amb l'amnistia
En els darrers mesos, la cúpula judicial ha perdut el valuós aliat que tenia en la Fiscalia. Durant anys, des de la famosa querella per rebel·lió contra el Govern de l'1-O impulsada per l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza, el ministeri fiscal ha estat l'acusació més dura contra l'independentisme. Amb l'arribada de García Ortiz la posició s'ha anat moderant en paral·lel als passos del govern espanyol en favor de la desjudicialització, i fins a culminar en un viratge en favor de l'amnistia.
La Fiscalia, per ordre del fiscal general en alguns casos, s'ha alineat amb la tesi de la Moncloa de rebaixar la pressió contra els líders del procés i això ha tingut costos en forma de crisis internes i retrets creuats amb els principals magistrats de l'Estat. Ara que el seu càrrec trontolla, els enemics dins del ministeri fiscal pressionen perquè caigui. No deixa de ser simptomàtic que la Fiscalia de García Ortizja defensi aixecar la inhabilitació de Junqueras i Turull a través d'un nou indult quan fa tot just tres anys s'oposava de ple al perdó concedit pel govern espanyol.
Enfrontament amb els fiscals de l'1-O
No es pot explicar la trajectòria del fiscal general sense l'amnistia. Les polèmiques han anat creixent a mesura que la norma prenia forma, sigui pels silencis de García Ortiz o per la necessitat de cohesionar un ministeri fiscal amb diversitat de criteri. Després del pacte del PSOE amb Junts, amb acusacions de lawfare contra jutges com Carlos Lesmes o Manuel Marchena, la poca contundència del fiscal general de l'hora de condemnar aquestes declaracions no va agradar a la Fiscalia. També va provocar rebombori que es negués a avaluar l'amnistia a petició del Senat, on el PP, amb majoria absoluta, va intentar torpedinar la norma que tenia els avals assegurats al Congrés. La cambra alta va reprovar-lo al maig i va exigir-ne el cessament al govern espanyol. En aquests anys també s'ha distanciat del Consell Fiscal, un òrgan consultiu.
La crisi va esclatar a l'hora definir el criteri del ministeri fiscal en les causes vinculades al procés i, especialment, quan va apartar els fiscals de l'1-O de la causa contra Puigdemont i Junqueras. Enmig de filtracions de documents en què els fiscals s'oposaven a l'amnistia sense que ningú els ho hagués demanat, el fiscal general, emparat en la jerarquia que defineix el ministeri fiscal, va imposar el seu criteri favorable a l'amnistia dels dirigents del procés. Els fiscals del Suprem es van negar a signar aquest criteri i van apartar-se, no sense traslladar el seu malestar. Mesos abans, ja s'havien amotinat amb la causa de Tsunami: consideraven, en la línia de l'Audiència Nacional, que hi havia terrorisme, una declaració de guerra a l'amnistia i en plenes negociacions del PSOE amb els independentistes. El fiscal general va intervenir per fer canviar el criteri. Alguns fiscals van arribar a parlar de "155 encobert" a la Fiscalia. Sense l'alineament amb la Fiscalia, el Suprem s'ha quedat sol en la guerra contra el procés i només compta amb el suport de l'extrema dreta.
Xoc amb Marchena
Prudent en públic -costa fer-lo anar més enllà dels límits de l'estatut del ministeri fiscal, fins i tot en plena crisi- i sempre amb un somriure, García Ortiz mira de capejar el temporal, que els enemics que ha anat conreant aquests últims anys intentaran aprofitar per fer que dimiteixi. El govern espanyol, el principal avalador, i la majoria de la cúpula del ministeri fiscal tanquen files amb ell, que insisteix a seguir en el càrrec mentre també des de l'àmbit polític el PP pressiona perquè s'aparti. Els mateixos que miren de desactivar la desjudicialització pactada entre Sánchez i els independentistes, són els que ara tenen el fiscal general al punt de mira.
Un d'ells, el mateix Manuel Marchena. Mentre el Suprem ultimava l'obertura de la causa, García Ortiz signava un dur escrit dirigit al TC en què li retreia una "ideològica i política" per oposar-se a l'amnistia. Ha estat, almenys fins ara, l'últim xoc amb el poderós magistrat, responsable últim de la interpretació de la llei que ha permès deixar-ne fora tant Puigdemont com Junqueras, en contra precisament del criteri del fiscal general i del govern espanyol. Els fiscals de l'1-O, una elit dins del ministeri fiscal, ja li han "aconsellat" que plegui. Després de dos anys com a comandament de Sánchez en la guerra contra la cúpula judicial, la imputació suma una polèmica més en el seu currículum i el deixa contra les cordes.