El PSC afronta amb optimisme les eleccions europees després del bon paper a les catalanes. El socialista Javi López (Barcelona, 1985) és el número tres de la llista del PSOE i defensa que cal replantejar el model de benestar de la Unió Europea d'aquestes últimes dècades, per tal de recuperar autonomia estratègica davant països com els Estats Units, la Xina o Rússia. "Europa s'ha de fer càrrec de la seva seguretat", argumenta. En aquesta entrevista amb Nació, López, que arrencarà la seva tercera legislatura al Parlament Europeu, critica el viratge del PPE cap a l'extrema dreta i lamenta que els conservador hagin "dimitit de la seva responsabilitat històrica".
Es preveu un creixement de les forces extrema dreta el 9-J. Què explica aquest escenari?
Europa es troba en una cruïlla històrica, perquè pot acabar intoxicada per una extrema dreta disposada a entrar al gran poder europeu de la mà del PPE. Això no només intoxica espai europeu, sinó que impedeix el pas endavant en termes d'integració, i pot enviar Europa a la irrellevància. L'alternativa, de la mà dels socialistes, és apostar per una Europa més social, compactada econòmicament, capaç d'adaptar-se als canvis tecnològics, geopolítics i climàtics.
Per què creix l'extrema dreta?
Hi ha un augment de l'extrema dreta arreu del món. Veiem respostes identitàries, nacionalpopulistes, etnonacionalistes, vinculades a l'egoisme i a la resposta nacional a reptes globals. Hi ha tres factors que operen. La desigualtat i el ressentiment: hi ha votants que se senten invisibles i el vot a l'extrema dreta és una manera de cridar davant d'una globalització que senten que els ha exclòs. El segon factor és un món de canvis profunds, amb la igualtat de gènere i la pèrdua de privilegis del gènere masculí, o els canvis en l'àmbit verd i la pèrdua de pes d'occident. Tot això impacta en l'extrema dreta, que diu que posarà el fre de mà a aquests canvis. Però aquest fre de mà no existeix. El tercer factor és un canvi en la conversa pública amb les xarxes socials. La conversa ja no s'estructura en mitjans tradicionals, sinó que està més atomitzada, amb més caixes de ressonància i en què l'emotivitat i la disrupció ajuda a amplificar els missatges. En aquesta lògica s'hi troba còmode l'extrema dreta.
Poden fer uns bons resultats, però també guanyar influència.
S'espera que pugui treure entre un 16 i un 18% en el còmput europeu, però el problema també és que intoxica el debat i les posicions de la resta, i sobretot de la dreta tradicional, que ha dimitit de la seva funció històrica. El problema és quan li obres la porta al gran poder a les institucions.
El nou cartipàs europeu serà un pols entre Pedro Sánchez i Giorgia Meloni per influir en el bloc central?
Segurament, sí. Hi ha dos grans primers ministres, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el president del govern d'Espanya, que representen la socialdemocràcia europea. El govern d'Espanya és la referència avui dia a l'esquerra europea. I després hi ha Meloni, que es troba amb un PPE debilitat que té l'objectiu de mantenir el poder i vol apropar-se a les seves posicions, a les d'un govern italià molt influent al Consell Europeu, i al seu grup parlamentari, que es pot veure reforçat. Le Pen ja ha demanat fer un grup conjunt amb Meloni.
"L'apropament de Von der Leyen a Meloni impedirà un acord estructural amb els socialdemòcrates"
Acceptarien que Meloni guanyés pes a la Comissió? Von der Leyen ja diu que s'hi pot pactar...
No volem acordar la presidència de la Comissió Europea amb Meloni. Ho ha dit Pedro Sánchez i ho ha dit el canceller Scholz. L'apropament de Von der Leyen a Meloni impedirà un acord estructural amb els socialdemòcrates, tant al Parlament Europeu com al Consell Europeu. Una altra cosa és que Itàlia, com els altres 27 països europeus, tindrà un comissari, perquè així ho diuen els tractats.
Com interpreta els moviments de Von der Leyen?
Von der Leyen prové de la CDU i la democràcia cristiana, i probablement s'està apropant a Meloni per raons tàctiques en les negociacions al Consell Europeu. Però Manfred Weber, amb el suport de Feijóo, fa un apropament estratègic, de fons, amb l'espai que representa Meloni. Al final, tots dos, el PPE en el seu conjunt, ha posat rumb a Meloni en aquesta negociació.
"Els conservadors tradicionals a Europa han dimitit de la seva funció històrica"
La dreta europea tradicional va ser antifeixista en el seu moment, i ara s'apropa a una líder que prové del neofeixisme. Com s'explica aquest canvi?
Els conservadors tradicionals a Europa han dimitit de la seva funció històrica. Queda molt poc de la democràcia cristiana al Partit Popular Europeu. L'únic que manté una certa línia vermella és la CDU amb Alternativa per Alemanya, però després fa un doble discurs. Weber, que és de la CSU i líder del PPE, vol aquesta aliança. Li ha passat a la dreta a tot el món: el Partit Republicà, els tories... Han mutat en l'última dècada cap a posicions que no tenen res a veure amb el paper que van jugar el segle XX.
Espanya ha reconegut l'estat palestí. És suficient o cal fer alguna cosa més?
És un pas endavant molt valent. Hi ha més de 140 països al món que ho han fet, però només 12 de la Unió Europea. En un moment com l'actual, el reconeixement s'ha coordinat de manera intel·ligent amb Irlanda i Noruega, i envia un missatge clar de caminar cap a l'única solució possible, que és la dels dos estats. En favor de Palestina i per protegir els seus drets violats de manera sistemàtica per l'ocupació i els crims de guerra a Gaza, però també per la seguretat d'Israel.
"Cal continuar pressionant Israel perquè aturi l'operació militar que té en marxa a Gaza"
Què més cal fer?
Hem fet el reconeixement, i ara cal continuar pressionant Israel perquè aturi l'operació militar que té en marxa a Gaza. Ja ho ha exigit la Cort Internacional de Justícia, que pren decisions vinculants en termes de dret internacional. I també cal trobar una sortida política en forma de dos estats a la regió. Israel es pot pressionar amb l'Acord d'Associació, que estructura relacions institucionals, polítiques, econòmiques i comercials. Aquest acord té eines per pressionar, que poden arribar fins a la suspensió.
Fa uns dies hi va haver una reunió per revisar aquest acord d'associació.
Després del bombardeig de Raffah, es va aconseguir que la UE convoqués una reunió amb Israel a través d'aquest acord. El problema de la política exterior de la UE amb Israel, i en general, és que està marcada per la tirania de la unanimitat. Qualsevol decisió s'ha de prendre per unanimitat. La Unió Europea està profundament dividida amb Israel. Quan hem votat l'alto el foc a l'ONU, hem votat de tot. La UE sempre intenta coordinar les seves posicions en aquest tipus de votacions. El debat de fons és com tenir mecanismes de decisió més funcionals i eficaços en matèria de política exterior. I mentrestant? Els països que hem demostrat que estem al costat correcte de la història han de prendre decisions per si mateixos, com ha fet Espanya.
Si n'hagués de dir una, quina és la prioritat del PSC en aquesta nova legislatura?
L'Europa social i consolidar els canvis positius en matèria de política econòmica. En els darrers deu anys, Europa ha passat de portar problemes a aportar solucions. Hem tingut la suspensió de les regles fiscals, els fons europeus, el deute europeu, la taula de salaris mínims europea, la directiva contra la violència de gènere, els ERTO, la compra de vacunes conjunta... L'objectiu és construir una política més solidària i més justa, i obrir la dimensió social europea. Volem integrar-nos més. Europa s'ha d'integrar més per adaptar-se a un món amb molta competència.
Europa aporta solucions, però creixen els partits euroescèptics. Cal explicar més bé Europa?
Hem de reivindicar l'Europa quotidiana. Des que ens llevem fins que anem a dormir, la nostra vida està plena de normes europees. L'aire que respirem, regulació d'estàndards europeus; l'aigua, també; les emissions dels cotxes, regulades per estàndards europeus. Compres un cafè? Els drets dels consumidors són europeus. El cafè prové amb acords d'associació comercial europeus. Potser la teva empresa rep fons europeus. A la nostra vida hi ha una Europa quotidiana. És com l'aire, que el dones per descomptat, però si no el tens la cosa canvia.
"El model de benestar europeu de les últimes dècades s'ha esgotat i cal refer-lo; hem d'evitar la dependència exterior"
Parlem del 9-J, però al novembre hi ha eleccions als Estats Units. Com s'ha de preparar Europa per una victòria de Trump?
Europa s'ha de preparar per a una possible victòria de Donald Trump. Perquè pot guanyar, però també perquè en el futur podria guanyar algú com ell. El model de benestar europeu de les últimes dècades -seguretat fàcil i barata dels EUA, energia fàcil i barata de Rússia i béns de consum fàcils i barats de Xina- s'ha esgotat. Per refer aquest model cal fer-nos càrrec de la nostra seguretat, transitar ecològicament per garantir la nostra autonomia geopolítica i recuperar indústria estratègica per evitar dependències de tercers països com la Xina. Europa s'ha de fer càrrec de la seva seguretat. A vegades, Europa no sap si té com a soci els EUA o el Partit Demòcrata dels EUA.
Planteja que Europa recuperi sobirania estratègica. N'ha cedit massa els darrers anys?
Era fruit d'un context internacional diferent. El moment de la globalització, la conflictivitat, la competència... Era diferent. En el món actual, la seguretat travessarà totes les dimensions de les relacions internacionals. El comerç estarà travessat per la seguretat, i abans ho estava per l'eficiència. La nostra interdependència continuarà, però anem a una lògica de recuperació d'autonomia i reducció de les teves dependències. En un món molt conflictiu, tothom ho utilitza tot com una arma: el comerç, l'energia, la informació, la instrumentalització de la migració... Hem d'evitar la dependència exterior per guanyar cos i musculatura. Vostè ha parlat de sobirania estratègia, a Europa se'n diu autonomia, però és exactament el mateix.
Fa unes setmanes veiem una trobada de Xi Jinping i Vladímir Putin. Europa s'ha de preocupar per aquestes aliances que s'entreveuen?
Sí. A Europa li ha de preocupar molt caminar cap a un món bipolar, en què tot estigui travessat per les tensions entre els EUA i la Xina, o que s'imposi la lògica del The West and the Rest. Aquestes dues lògiques són un desastre per Europa, perquè ens situa a la perifèria. Occident i la resta? Són més la resta. La lògica bipolar és molt perillosa. Defensem que Europa pugui jugar un paper de potència d'equilibri al món, d'amortiguar les tensions internacionals. Que no acompanyi els EUA en una lògica de confrontació amb Xina, però sent aliat dels EUA.
"Hem de tenir un paper constructiu amb la Xina; empènyer-la a una aliança amb Rússia és dolent per Occident"
Quina relació ha de tenir Europa amb la Xina?
La relació d'Europa amb la Xina ha de ser diferent que amb Rússia. Hem de tenir un paper constructiu amb la Xina. És un competidor, un rival sistèmic i econòmic, però també un soci estratègic per moltes coses. Empènyer Rússia i la Xina a una aliança estratègica és dolent per Occident.
El món avança cap a un bloc de països democràtics en què es respecten els drets humans i un bloc en què els drets i els valors democràtics no són una prioritat?
Europa té valors universals que s'han de defensar, però penso que la frontera més rellevant és entre els països que respecten el dret internacional i els que no el respecten. Els valors universals han de conjugar-se amb la sobirania dels estats i l'autodeterminació dels pobles, que reivindiquen molt al sud global, que sovint critiquen Occident per una certa instrumentalitzacio dels valors universals i els dobles estàndards per exercir lògiques d'ingerències.
Al juliol hi ha eleccions al Regne Unit. Uns bons resultats dels laboristes pot ser un primer pas per revertir el Brexit?
A curt i mig termini, no. Tampoc forma part dels plans del Partit Laborista. És una gran notícia que treguin un gran resultat i és bo per la cohesió del Regne Unit i les relacions amb la UE. Però crec que fins d'aquí a una generació, com a mínim, no es podran refer els ponts per una possible reintegració. I veient el desastre que ha significat la seva sortida, que convé recordar-lo davant dels que diuen allò de "Sols ens va millor". Europa ha pres nota que aquesta lògica és falsa, i que quan tens un problema polític fer un referèndum és molt perillós. La societat és més complexa que una lògica binària.
"El govern i la diplomàcia espanyola treballen per l'oficialitat del català, però es necessita unanimitat; qui hi pot fer més som nosaltres"
El PSC s'ha compromès amb l'oficialitat del català. Quines mesures es poden adoptar sense tenir la presidència del Consell per aconseguir aquest objectiu?
Hi ha dues coses en marxa. L'oficialitat del català necessita l'aprovació per part del Consell Europeu. Ja s'ha portat quatre vegades, però requereix unanimitat. Qui ha dit que hi està en contra? Itàlia i els Països Escandinaus, on governa el PP amb l'extrema dreta. No és casualitat i té molt a veure amb les antenes del PP i l'extrema dreta espanyola a la resta d'Europa. El govern i la diplomàcia espanyola està treballant en això, però necessita unanimitat. Hi estem totalment compromesos, però és complex. L'altra cosa és l'ús del català al Parlament Europeu, que té una força simbòlica molt important per nosaltres, que sempre hem defensat. Hi ha dues peticions a la mesa del Parlament Europeu i necessita una majoria a la mesa. Calen vuit vots i avui en tenim set, i cinc són socialistes. Això és un bon recordatori: si vols avançar en les teves demandes calen aliats, formant part d'una gran família política europea que tingui influència. Qui més hi pot fer som nosaltres.
El PP ha instrumentalitzat les institucions europees contra l'amnistia?
Ho instrumentalitza tot. Només cal veure el Consell General del Poder Judicial. A Europa utilitza tota la seva maquinària, contactes i palanques, que no són poques, per combatre l'amnistia i el govern de Pedro Sánchez. No hi ha pitjor oposició que el PP de Feijóo. A Catalunya se n'hauria de prendre bona nota, perquè per fer-hi front cal una família política forta i compromesa, amb xarxa a Brussel·les. Ara bé, no crec que Europa intervingui en la llei d'amnistia. Qualsevol observador des d'Europa veu amb bons ulls i reconeix la valentia i l'encerta de la política de Sánchez amb Catalunya, també l'amnistia.