- El trilema del 9-J: què està en joc a Catalunya, l'Estat i Europa?
- Tots els resultats del 9-J, en directe
Quan Carles Puigdemont va decidir fer el pas com a candidat a les eleccions catalanes, el terreny va quedar aplanat perquè Toni Comín fos el cap de cartell a Europa. El pla inicial era que el líder a l'exili tornés a l'Eurocambra mentre meditava si tornava al Parlament, però tot va quedar trastocat quan Pere Aragonès va avançar els comicis a Catalunya després del fracàs dels pressupostos. El factor Puigdemont va permetre treure 35 escons el 12-M, quinze més que ERC però set menys que el PSC, tot i que tornar al Palau de la Generalitat és una operació d'alta complexitat. També ho ha estat aquesta campanya europea per a Junts, perquè no comptava amb el seu principal referent com a cap de cartell. El resultat final: 430.904 vots, un escó i segona plaça a Catalunya, amb uns 75.000 vots més que els exsocis de Govern. Una distància rellevant a les portes de negociar la investidura.
Des de l'exili, Puigdemont ha estat número u de la llista de Junts quatre ocasions: desembre del 2017, en unes eleccions celebrades sota el 155 en les quals va quedar segon per darrere de Ciutadans i per sobre dels republicans; maig del 2019, a Europa, amb un milió de vots i la primera posició a Catalunya; febrer del 2021, de número u simbòlic com a company de Laura Borràs, un tàndem que va quedar tercer per darrere del PSC i d'ERC; i maig del 2024, quan va quedar segon per darrere d'Illa. Comín, que en les últimes hores havia difós un cartell que equiparava la candidatura a la resistència de la Guerra de les Galàxies contra l'imperi, no ha mobilitzat de manera suficient l'electorat.
L'única vegada que Junts ha estat capaç d'imposar-se sense Puigdemont de candidat ha estat a Barcelona, fa un any, quan Xavier Trias es va imposar amb una candidatura que evocava més que mai l'herència convergent, tendència que l'expresident també va voler que impregnés el 12-M. Amb Comín, que té passat al PSC -el va venir a buscar Pasqual Maragall per formar part de Ciutadans pel Canvi l'any 2023- i a ERC -va arribar a l'exili com a exconseller de Salut i va ser diputat dels republicans fins que va agafar l'acta a Brusel·les com a número dos de Puigdemont el 2019-, l'operació no ha reeixit. Els tres eurodiputats de Junts -el tercer va arribar després del Brexit- ara es declinaran en singular.
Com afecta el resultat el dia a dia de Junts? Puigdemont, aquesta vegada per omissió -en campanya ha intervingut en quatre actes en dues setmanes-, reforça el lideratge al capdavant del partit, per bé que no hi ocupa cap càrrec orgànic. Porta personalment les negociacions amb ERC per la mesa del Parlament i per la investidura, de la mateixa manera que va liderar les converses amb el PSOE per la tria de Pedro Sánchez i l'amnistia. De de Junts no el projecten només com un líder de partit, sinó com "l'únic líder de l'independentisme", ara que Oriol Junqueras és a les portes de deixar temporalment la presidència dels republicans després del mal resultat del 12-M.
Ara la prioritat de Puigdemont és afrontar el retorn, que dissenya com a candidat a la investidura i que pot incloure el component de la detenció, encara que estigui en vigor la llei d'amnistia. Una privació de llibertat, encara que sigui momentània, serviria per engrandir encara més una figura sense la qual, com s'ha acabat de constatar en aquestes europees, Junts no pot optar a la victòria. I si hi ha repetició electoral? Tornarà a ser candidat, i sectors del seu partit -així com també altaveus i satèl·lits- ja estan pressionant per una candidatura unitària de l'independentisme. En aquest cas, això sí, per garantir l'arribada al Govern i no per culminar la DUI del 2017. No totes les cares d'aquell episodi tenen tirada electoral.