Pasqual Maragall va ser diagnosticat en Alzheimer fa gairebé vint anys. El 2008, l'expresident de la Generalitat va fundar la Fundació Pasqual Maragall, una entitat sense ànim de lucre que fa investigació científica per a prevenir i tractar aquesta malaltia. Des de llavors, els seus tres fills viuen pendents del pare i de la seva evolució. La filla i directora de la fundació, Cristina Maragall, ha explicat ara en una entrevista a Catalunya Ràdio que hi ha gent que s'ha apropat al seu pare aprofitant que no estava bé: "S'ha d'anar amb compte".
El fet d'haver sigut president de la Generalitat -concretament, entre 2003 i 2006- va ser un dels motius que van fer que la família decidís implicar-se tant en l'Alzheimer i explicar el diagnòstic públicament. En aquest sentit, Cristina Maragall assenyala que són moltes les persones que estan al costat del seu pare, si bé confessa que "hi ha amics que no han sabut ajudar-lo d'una determinada manera".
Alhora, però, lamenta que també s'han trobat amb "mala gent". "He vist gent que se li apropava aprofitant que no estava bé", ha afegit. "En general, la gent és bona i la gent sempre ha estat al seu costat perquè se l'estima i perquè ha ajudat de la manera que ha pogut, però també hi ha gent dolenta", ha lamentat.
D'altra banda, la presidenta de la fundació ha confessat que, amb el pas del temps, l'Alzheimer és més difícil de gestionar: "La malaltia avança, però no es pot tirar la tovallola en el moment que algú deixa de parlar". En aquest sentit, Cristina Maragall assegura que hi ha altres maneres de comunicar-se amb el seu pare i que "no concep" pensar que "ja no hi ha res a fer".
Finalment, la filla també ha recordat durant l'entrevista l'època de la Covid i el confinament, que va arribar en un moment complicat per a la família: tot just un mes després que morís la mare i dona de Pasqual Maragall, Diana Garrigosa. "L'impacte emocional va ser fort", apunta, "no va ser fàcil intentar entendre en cada moment com estàvem cadascú de nosaltres", afegeix en referència als tres germans.
El repte, en aquell moment, va ser "per poder fer front a continuar cuidant el pare". "Aprens que la vida és imprevisible i que val la pena viure el dia a dia", conclou Cristina Maragall. Amb tot, Cristina Maragall té clar que "compartir el diagnòstic, demanar ajuda i formar-se millora la qualitat de vida de les persones diagnosticades".
