Les promeses de Sánchez pel «Catalangate» tampoc curen la ferida oberta amb ERC

La relació entre Pedro Sánchez i els socis de la investidura, especialment amb ERC, corre el risc d'haver entrat en un punt de no-retorn. La jornada parlamentària d'aquest dijous n'és el millor exemple. Al matí, les promeses del president del govern espanyol -nova llei de secrets oficials i reforma del marc legal que empara el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)- no han servit per convèncer els republicans com a resposta política al Catalangate, i a la tarda els diputats que comanda Gabriel Rufiánhan premut el botó del no en la votació de la llei de l'audiovisual. Una norma que va ser objecte de múltiples hores de negociació fa uns mesos i que es va convertir en cabdal perquè ERC avalés, de nou, els pressupostos de la Moncloa. L'esquerda entre el PSOE i els republicans, oberta amb el pols per la reforma laboral i accelerada pel cas d'espionatge, és avui més ampla.

No hi ajuda el fet que encara no s'hagi concretat cap reunió entre Sánchez i el president Pere Aragonès, i tampoc hi ha contribuït el contingut de la intervenció monogràfica del líder socialista per explicar la vigilància telemàtica a la cúpula del procés. No només ha posat en dubte l'origen de les dades de Citizen Lab -el laboratori canadenc fixava més d'una seixantena d'espiats-, sinó que ha considerat justificat que el CNI inclogués l'independentisme en la llista d'amenaces arran dels "sabotatges" i "incendis" generats amb la sentència de l'1-O dictada pel Tribunal Suprem. Amb un llenguatge i -sobretot- un to més pausat que la ministra de Defensa, s'ha fet seves les paraules de Margarita Robles sobre l'actuació de l'Estat davant d'uns fets que posaven en joc l'estabilitat.

Segons Sánchez, però, cada vigilància -un total de 18, lluny de la seixantena denunciada per l'independentisme- estava justificada i raonada davant del Suprem, que les va autoritzar en la línia del que ja va explicar l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, davant la comissió de secrets oficials fa tres setmanes. Esteban ja no dirigeix els serveis d'intel·ligència -la intrusió, també amb Pegasus, als telèfons de Sánchez, Robles i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va ser decisiva-, i el president del govern espanyol ha passat de puntetes per sobre del cessament. Sí que ha volgut desmarcar-se dels aspectes concrets de la vigilància -inclosa la d'Aragonès-, perquè segons ell no tenia coneixement directe de fins a quin punt es duria a terme la intrusió. Això depenia, s'ha defensat, exclusivament del CNI i del jutge que ho autoritzés.

Cap d'aquests arguments -tampoc la insistència en la voluntat de diàleg, ja exhibida a principis de mes a Barcelona durant la reunió anual del Cercle d'Economia- han convençut ERC ni la resta de socis de la investidura, ni per descomptat Junts i la CUP. Rufián no només ha considerat "insuficients" les mesures anunciades, sinó que ha acusat el president del govern espanyol de "blanquejar" el CNI. "Vostè és conscient que hi ha una operació d'un búnquer que busca excitar-nos a nosaltres per desestabilitzar-los a vostès? I és conscient que, amb la intervenció d'avui, els dona la raó i a nosaltres ens dona excuses?", ha assenyalat el cap de files dels republicans a Madrid. En termes similars s'han expressat Míriam Nogueras, de Junts, i també Mireia Vehí, de la CUP.

"Els objectius dels CNI els signa el president. Que vostè s'espolsi responsabilitats no té cap sentit", ha assenyalat Nogueras, mentre que Vehí l'ha instat a triar entre el "bloc democràtic" i el "bloc autoritari". Tampoc Ferran Bel, sempre moderat en les formes, ha avalat les explicacions de Sánchez, a qui ha retret que la taula de diàleg s'hagi reunit només una vegada en els últims vuit mesos. "El conflicte amb Catalunya no està superat, però l'hem tornat al territori de la política", ha reivindicat el líder del PSOE davant les crítiques de l'independentisme. Sánchez també ha trufat el missatge amb frases pensades per amorosir les crítiques d'Unides Podem, com per exemple quan ha verbalitzat que no hi ha "cap raó d'Estat" per vulnerar drets fonamentals.

El debat ha servit per constatar l'agror instal·lada entre els comuns i ERC després de les crítiques dels republicans a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, per haver-se -presumptament- beneficiat de les maniobres del CNI a l'hora de revalidar el càrrec el 2019 malgrat que Ernest Maragall havia estat el candidat més votat. Jaume Asens, cap de files d'En Comú Podem al Congrés, ha retret a Rufián aquestes insinuacions, i el dirigent republicà li ha fet dos comentaris. El primer, previsible, recordant que Manuel Valls, candidat avalat per Ciutadans, va ser decisiu perquè Colau tornés a ser escollida alcaldessa. El segon, imprevist i que ha tingut ressonàncies durant tota la jornada, ha estat més sibil·lí: "Deixa d'anar tant a Waterloo". Una nova invectiva de Rufián dirigida a Carles Puigdemont, aquesta vegada amb Asens -amic personal de Toni Comín, a qui va recomanar els serveis de Gonzalo Boye com a advocat- al mig del missatge. 

L'expresident de la Generalitat, al cap d'unes hores, ha respost a través de Twitter: "Anar a Waterloo a fer política o a fer visites personals només molestava als qui ens volen aïllar i empresonar. Veig que ara també molesta a ERC. Em sap molt de greu. Sobretot perquè si l'alternativa és anar tant a Madrid, ja en veiem els resultats. Avui mateix". Amb aquesta última frase, retreia als republicans -no és la primera vegada que topa frontalment amb Rufián, com va passar amb els contactes amb emissaris russos- els fruits escassos de la col·laboració amb el PSOE. El tuit de l'encara líder de Junts, de fet, s'ha publicat quan ja es coneixia el vot contrari d'ERC a la llei de l'audiovisual.

La negociació per aquesta norma va ocupar durant setmanes el grup parlamentari republicà a Madrid i també dirigents de Palau, i l'acord al qual es va arribar el 23 de novembre en aquest àmbit va permetre anticipar el suport -finalment concretat- d'ERC als pressupostos de Sánchez per al 2022. El motiu del viratge no ha estat la presència del català a les plataformes, protagonista de les converses de la tardor de l'any passat, sinó l'article 110.10, que fa referència als productors independents. El canvi en l'articulat beneficia actors com Mediaset i Atresmedia, hegemònics en la televisió tradicional a l'Estat. El blindatge a les llengües minoritàries ha tirant endavant de la manera que estava pactada, però un cop més s'ha esberlat la majoria de la investidura.

Entre la reforma laboral i la llei de l'audiovisual, dos episodis de trencament, s'hi ha produït l'esvoranc d'un cas d'espionatge que les reformes de Sánchez no han aconseguit tapar, almenys segons el parer dels socis habituals. Potser perquè més d'hora que tard haurà d'activar la maquinària electoral, el líder del PSOE ha dedicat la primera part de la seva intervenció a carregar contra la "corrupció democràtica" que ha practicat el PP al llarg de les últimes legislatures en què ha ocupat la Moncloa. La llei de l'audiovisual, per cert, ha tirat endavant gràcies a l'abstenció dels populars.