“No sé pas què faria el bosc sense sotabosc”. La frase, extreta de Les Feres (Segona Perifèria, 2024), el debut literari d’Uriol Gilibets, es pot extrapolar al món de la política sense calçador. Una base sòlida d’arbustos, arbres joves o bardissa (militants) és imprescindible per estovar i protegir els arbres (cúpula) en moments de crisi i per fer brotar el bosc de manera sana en moments de creixement, cap de tan actual com el d’Aliança Catalana. El partit d’Orriols es troba en fase d’expansió territorial, amb l’objectiu de guanyar múscul en les eleccions municipals del 2027.
Se sap que Sílvia Orriols és l’arbre major d’Aliança Catalana, en què Jordi Aragonès i Oriol Gès també hi tenen un rol troncal, i la investigació de Nació ha revelat que Eduard Llaguno i Maiol Sanaüja han estat amagats al cor del bosc. Del sotabosc, n’hi ha menys rastre i, per això, aquests cronistes fan via a primera hora del diumenge cap a Port de la Selva per recollir les impressions dels 70 simpatitzants convidats al congrés fundacional de la branca de l’Alt Empordà de la formació. Figueres és una de les ciutats on aspiren a entrar amb força als pròxims comicis als consistoris catalans.
L’aplec es fa a l’Espai Port, a tocar del Cafè de la Marina. La primera observació d’aquests cronistes és que la majoria d’assistents són homes blancs més madurs que joves. Quan afinen una mica més, s'assabenten que a primera fila hi ha cinc seients reservats per empresaris, metges o advocats, que han vingut de manera discreta amb la promesa d’un espai segur – a la trobada no hi ha cap més mitjà de comunicació a banda d’aquest diari— per ponderar un acostament al projecte.
A Port de la Selva hi ha desembarcat bona part de la plana major del partit. Hi ha el secretari d’Organització Oriol Gès i el secretari d’Estudis i programes Jordi Aragonès, que mantenen una relació distant; Aurora Fornos, cap de llista per Tarragona i secretària de Política Institucional; i la diputada al Parlament Rosa Maria Soberana. També hi ha els líders territorials del Gironès, Barcelonès i el Baix Llobregat. La gran absent és Sílvia Orriols que, com ha documentat Nació, té un paper perifèric en la vida orgànica del partit. Per assistir a l’acte cal tenir una invitació i està pensat per reclutar militants.
Entre els convidats, perfils previsibles com el d'en Joan, de 53 anys, que es dedica al sector immobiliari al Baix Empordà. O el de l’Albert Planella, de 60 anys, un mecànic d’Olot que té por de jubilar-se i que l'Estat no tingui diners per pagar-li la pensió. Ho atribueix a la immigració. “Qui vulgui acollir els immigrants que ho faci, jo en puc acollir dos, no hi tinc cap problema. Però com deia l’Aznar, no vull el café para todos”, explica. Durant el procés va simpatitzar amb Junts i n’ha quedat molt decebut: “El dia que es va declarar la independència vaig perdre la fe amb els polítics". Planella creu que amb Orriols tampoc s’aconseguirà la independència, però confia que forçarà un estatus més favorable pels catalans dins de l’Estat.
Dues dones que s’ho escolten des de les files del darrere confessen a aquests cronistes que elles també han matinat per conèixer el sotabosc d’Aliança. Tenen els marits a primera fila. “Venim per entendre per què s’han posat en aquesta història – s’explica una de les dues, que demana no identificar-se— tothom diu que Aliança és un partit d’extrema dreta i volem veure què passa. Jo ja li dic al meu home: ‘Estàs segur d’haver-te ficat aquí?’”. L’eix dels discursos versarà sobre la percepció d’inseguretat a la comarca i la crisi d’identitat catalana, totes dues atribuïdes a la immigració.
També criden l’atenció una parella diferent dels perfils amb la Creu de Sant Jordi que brollen a les xarxes. En Xabi i la Maite, de 54 anys i 47 anys, han vingut per conèixer més a fons el projecte abans de fer-se militants. Ell rehabilita edificis al Baix Empordà, ella és arquitecta tècnica: “L’objectiu ha de ser la independència, però no ho pots deslligar de la immigració. A Catalunya estan fent servir la migració com a eina de substitució clara”, ens diu en Xabi, que havia militat a l’esquerra independentista del País Basc. La Maite també es considera d’esquerres. Tots dos fan que sí amb el cap quan, durant l’acte, es vincula l’islam amb l’odi, el tràfic de drogues o els problemes de convivència.
La família Pinart, pont entre Junts i Aliança
A l’altra banda de l’escenari hi ha l’executiva elegida per pilotar el partit a l’Alt Empordà. Són tots homes. La majoria provenen del món de la seguretat. El tresorer és Mosso d’Esquadra a Roses, un dels vocals forma part del cos de Bombers al parc de la Jonquera, el vicepresident està vinculat a les ADF. Les seves intervencions són ensopides com una salpa i comencen amb la crossa “ja s’ha dit tot”, més pròpia d’un acte de comiat d’un company de feina que ningú sabia ben bé què feia. Ens les estalviarem. El més original és el vocal Eloi Fernández, un masover d’Ordis poc avesat a llegir en públic i molt tímid que critica que els municipis semblin “parcs temàtics”—per culpa dels carrils bici— i recorda que “sense paisatge no hi ha turisme”.
L’acte corona Genís Pinart com a home fort del partit a l’Alt Empordà. És el líder dels voluntaris d’emergències a la mar d’Amunt i ha trencat la tradició convergent d’una família il·lustre del Port de la Selva: el seu pare, Genís Pinart, va ser alcalde durant 16 anys per CiU, el seu cosí, Josep Maria Cervera li va agafar el relleu– ara és al senat— i el seu germà Roger és regidor per Junts. Marc Pinart, el tercer germà en discòrdia, ensenya una fotografia de la campanya de les eleccions del 12-M d'en Genís i en Roger amb els respectius cartells d’Orriols i Puigdemont. La unió d’aquests dos espais és el seu desig profund. El temps dirà.
De sobte, la sala queda a les fosques i a la pantalla gegant hi apareix en J.M., el militant que va ensopegar en una paradeta del partit al barri de les Corts de Barcelona mentre discutia amb uns militants antifeixistes. De fons, oneja una bandera que l'últim Onze de Setembre Aliança Catalana va dur al fossar de les Moreres. És aplaudit com un heroi i aprofita la seva primera intervenció pública per agrair el suport: “L’únic que volia era defendre aquella parada. No me’n vaig sortir i la rauxa i la ràbia de la situació van fer que no em pogués tirar enrere”, narra. Amb la pantalla congelada, anuncia una gira arreu de Catalunya perquè tots els afiliats li signin la bandera, que un petard va foradar.
L’hora és greu, la gana estreny i encara ha de parlar la direcció. Aurora Fornos es destapa com la millor oradora de la cúpula de la formació i arrenca aplaudiments quan cita uns versos deL’Empordàde Maragall; Oriol Gès respon la proposta d’Artur Mas de “parlar” amb Aliança Catalana: “Tenia la fórmula de la Coca-Cola i ho va trinxar tot. Com més lluny el tinguem, millor”; Jordi Aragonès aposta per parlar de la fil·loxera. Cent anys després de la plaga francesa que va matar el vi empordanès ha vingut una nova plaga massiva: la immigració, que segons Aragonès, “rebenta” salaris, carrers i llengua. Com es va solucionar la fil·loxera? Empeltant peus de vinya americana a l'europea. Això és el que farà Aliança, diu, agafar les influències als Estats Units per solucionar Catalunya.
A la sortida, dos joves de Figueres, amb vestits d’Inditex, expliquen satisfets que ja tenen els avals per fer-se afiliats i repeteixen l’argumentari que han sentit al congrés: “Estem perdent el que és Figueres. Qui no vulgui veure que el problema té noms cognoms i nacionalitats és cec”. Aconseguim aturar un dels homes de la primera fila. És un empresari del sector immobiliari del Baix Llobregat i conversem cinc minuts. Defensa que per resoldre la crisi d'habitatge cal esbandir els fons voltor estrangers del mercat i eliminar l’impost de successions. Amb els deures fets, bona part dels assistents enfilen cap a un hostal del poble per fer-hi un dinar de germanor. El sotabosc també s’ha d’adobar.