- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Posar en marxa el rellotge de la negociació i activar el compte enrere de la repetició electoral. Aquests són els dos objectius del ple del Parlament que s'ha celebrat aquest dimecres. Més que un ple, de fet, ha estat un tràmit pensat per constatar que no hi ha cap candidat -ni Salvador Illa, ni Carles Puigdemont disposen dels vots necessaris- que tingui els suports requerits per ser investit. No hi ha debat d'investidura, per tant, sinó un ple que ha funcionat com un "acte equivalent": cap aspirant ha estat rebutjat perquè, en essència, no se n'ha presentat cap. És el mecanisme que ha trobat Josep Rull, president de la cambra, per activar el rellotge i, al mateix temps, facilitar als aspirants més temps per negociar.
La sessió d'aquest dimecres ha posat el termòmetre, en tot cas, a les negociacions encara incipients per la investidura. Illa, que va guanyar les eleccions amb 42 escons i que encara no ha pogut sumar cap diputat més a la seva investidura, té com a prioritat arribar a un acord amb ERC i els comuns, als quals considera com "l'única majoria políticament viable" de la legislatura. Des del primer moment ha descartat participar en qualsevol operació per facilitar la tria de Puigdemont, que insisteix en esgotar les opcions. Qualsevol oportunitat de tornar a Palau, però, dependria d'una abstenció del PSC que els socialistes no estan disposats a brindar al Parlament.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, va assenyalar ahir als micròfons de Catalunya Ràdio que, en cas que l'expresident arribi a un acord amb els republicans, la responsabilitat d'unes noves eleccions recauria en Illa. Des de Junts sostenen que, amb el suport dels republicans, tindrien 55 diputats, més dels 48 que pot exhibir el PSC si compta amb els vots dels comuns, i per tant més opcions d'arribar a la presidència. La formació, a banda, sosté que la mateixa majoria que va permetre que Rull arribés a la presidència del Parlament hauria de servir per escollir Puigdemont. La CUP, però, ja ha alertat que no veu amb bons ulls aquesta opció. Tanmateix, en aquest esquema el PSC seria decisiu.
Quina és la data límit per investir un president? El 26 d'agost. Tots els actors implicats assenyalen que s'anirà al límit amb el calendari. Si hi ha noves eleccions, s'haurien de celebrar el 13 d'octubre. Una de les variables decisives és què farà la militància d'ERC, que és qui hauria de validar qualsevol acord amb el PSC. Els republicans travessen un moment complex, marcat per l'adeu temporal d'Oriol Junqueras i per les discrepàncies internes. Qui està al comandament de les decisions és Marta Rovira, secretària general del partit, que no repetirà en el càrrec de cara al congrés previst pel 30 de novembre. Si hi ha repetició, ERC no disposa d'un candidat, perquè Pere Aragonès ja ha dit que marxava.
El fet que el ple d'aquest dimecres no hagi estat un debat d'investidura tradicional és l'argument que fan servir a Junts per justificar que Puigdemont encara no hagi tornat. L'expresident es va comprometre a assistir al ple d'investidura, fos qui fos el candidat, però es dona més temps gràcies al calendari materialitzat per Rull davant les dificultats -almenys en el curt termini- perquè se li apliqui l'amnistia. Malgrat l'entrada en vigor de la llei, Puigdemont ha vist com el jutge Pablo Llarena no ha retirat l'ordre de detenció, tot i que la situació podria variar en qüestió d'hores. De moment, això sí, al ple d'avui encara no hi ha estat. Si hi ha repetició electoral, un retorn previ als nous comicis està en l'aire.