El president del Parlament, Josep Rull, ha proclamat aquest dimarts Salvador Illa candidat a la investidura per a un ple que, a l'espera de l'aval de la diputació permanent -l'òrgan que s'encarrega de gestionar la cambra en períodes entre sessions-, es convocarà pel 8 d'agost. Ara bé, el retorn del candidat de Junts, Carles Puigdemont, preveu sacsejar el calendari. El partit de l'expresident ja ha demanat que se suspengui la sessió si l'expresident és detingut. ERC s'obre a interrompre'l, però no sine die. Els comuns també. A partir d'aquí, entren en joc el reglament del Parlament i les múltiples interpretacions que se'n facin.
En cas que no existeixi una detenció, la previsió del Parlament és que el debat se celebri i voti durant tot el dijous. Per tant, que Illa sigui elegit president a la tarda, després d'unes vuit hores de discussió parlamentària. Ara bé, en cas de detenció -el més probable- i petició dels grups perquè es premi el botó de pausa, quina és la diferència entre suspendre i ajornar un ple? Qui té potestat per fer-ho? Durant quant de temps? El límit per elegir president abans d'una repetició electoral és el 26 d'agost. I els partits que volen la investidura -PSC, ERC i comuns- ja estudien totes les possibilitats per garantir que la detenció del líder de Junts no porti a un bloqueig parlamentari.
Ajornar un ple: "sine die" o amb data
No es tenen detalls sobre el retorn de Puigdemont més enllà de la promesa sostinguda en el temps que serà el dia del ple d'investidura. La incògnita és si travessarà la frontera -o, fins i tot, arribarà al Parlament- abans o després d'iniciar-se el ple. En cas que existeixi una detenció abans de començar la sessió a l'hemicicle, Rull, en tant que encarregat d'ordenar els debats, pot ajornar-la, bé especificant una nova data o sense detallar-la.
No és una decisió que surti recollida al reglament del Parlament i, per tant, existeixen diverses interpretacions. Ara bé, ha passat en altres ocasions. El 2018, el president republicà de la cambra, Roger Torrent, va ajornar sine die els debats d'investidura de Carles Puigdemont i Jordi Sánchez davant les persecucions de la justícia. El mateix pot fer Rull. Ara bé, tant el PSC, com ERC i els comuns -amb majoria al Parlament- avisen que aquest ajornament no pot ser infinit en el temps, i situen el debat per a principis de la setmana vinent. Rull està obligat a convocar-lo? Damunt del paper, no. El més lògic, però, seria que convoqui la diputació permanent per establir una nova data.
Suspendre un ple: un màxim de 24 hores
Existeix una altra possibilitat, si la detenció es produeix un cop iniciat el debat d'investidura. En aquest cas, Rull podria suspendre el ple. El reglament estableix que en plens ordinaris, com a màxim es pot aturar 30 minuts en cas "d'aldarull" o de "desobediència obstinada" d'un diputat. En el cas específic dels debats d'investidura, sosté que es pot aturar un màxim de 24 hores després de la intervenció del candidat a la presidència. Aquesta aturada està pensada perquè els grups parlamentaris es puguin preparar la rèplica del discurs del candidat. I, de fet, és habitual que el candidat parli al matí, es pacti un recés, i que els grups responguin l'aspirant a primera hora de la tarda.
Tot i això, sovint s'ha fet una interpretació ampla d'aquest límit temporal. Sense anar més lluny, el 13 de març passat, quan se celebrava el debat sobre els pressupostos del 2024 i els comuns van anunciar que els farien caure amb un vot en contra, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar suspendre el ple. Així ho va fer la presidenta de la cambra, Anna Erra. Aragonès i el seu Govern van comparèixer poques hores després des de Palau per anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades. Aquell ple no es va reprendre mai.
Forçar una reunió de la diputació permanent o de la junta de portaveus
En qualsevol dels casos, la previsió de fonts parlamentàries és que no s'arribi a situacions "estranyes" que posin en perill el "parlamentarisme" i que, si el ple no es pot celebrar dijous, se celebri a començaments de la setmana vinent "a tot tardar". Durant aquest temps i fins al 15 d'agost, l'encarregat de fixar data amb consonància amb el president del Parlament és la diputació permanent. A partir del 15, seria la junta de portaveus. En tots dos òrgans existeix la mateixa majoria que hi ha al ple: el PSC, ERC i comuns sumen, com ho fan per a la investidura.
En l'escenari actual, pertoca a la diputació permanent definir el dia. Si Rull no la convoqués, dos grups parlamentaris podrien forçar la convocatòria d'una sessió d'aquest òrgan perquè fixi la data del ple. De fet, aquest dimarts socialistes, republicans i comuns han exhibit estratègia compartida registrant, després de la roda de contactes de Rull per a la investidura, la petició per convocar la diputació permanent per fixar el ple d'aquesta setmana. Poc després, però, Rull ja ha anunciat que la convocava. Fins i tot hi hauria altres mecanismes per forçar el ple, com presentar un recurs d'empara. Tot, amb l'objectiu de fer la sessió d'investidura com més aviat millor i, sobretot, abans del 26 d'agost.
I si Puigdemont aconsegueix arribar al Parlament?
Rull ha afirmat en diverses ocasions que si Puigdemont acaba aconseguint arribar dins del Parlament, ell té la intenció de defensar la inviolabilitat de la cambra si se l'intenta detenir. En aquesta línia, Rull vol impedir que la policia entri al Parlament a arrestar l'expresident. La cambra té un protocol de seguretat que regula la presència policial a l'edifici i permet al president impedir-li l'accés.