Pere Aragonès no ha conversat els últims dies amb Carles Puigdemont. Així ho ha expressat aquest dimarts al Palau de la Generalitat, en l'última compareixença pública com a president de la Generalitat, que ha fet acompanyat dels integrants de l'executiu. No hi ha parlat i tampoc hi ha volgut polemitzar en públic, fidel a un estil sobri, que ha marcat la seva trajectòria política. A ERC ha cogut la carta de l'expresident difosa dissabte, en què responsabilitzava els republicans d'una eventual detenció quan trepitgi Catalunya. En el seu comiat, però, Aragonès s'ha limitat a afirmar que desitja un retorn de Puigdemont "en plena llibertat", sense deixar d'assenyalar que serà el Tribunal Suprem qui pretén detenir-lo, perquè no ha volgut aplicar la llei d'amnistia. Missatge clar del president a Waterloo: ERC no hi té res a veure. "És la seva decisió, no puc interferir-hi", ha afegit sobre la imminència del viatge de tornada de qui el va precedir al càrrec.
La missiva pública de Puigdemont -amb un to dur que no va agradar a alguns integrants de la seva formació, comentaris que es fan només en privat- ha certificat la ruptura de relacions entre els dos principals partits independentistes. Junts busca recalcular l'estratègia després del pacte entre ERC i PSC, amb el finançament singular com a element troncal, que també perseguien els juntaires quan van signar l'entesa amb el PSOE per investir Pedro Sánchez. I el retorn de Puigdemont, afegida a una més que probable detenció, és el primer pas de la nova etapa de "confrontació" que alimenten els postconvergents. Des que Salvador Illa té garantits els vots d'ERC i comuns per ser investit, Junts estudia com fer pagar a la Moncloa l'aliança renovada entre socialistes i republicans.
A l'espera de les conseqüències que pugui provocar un empresonament de Puigdemont en l'articulació de majories al Congrés, s'intueix que una detenció dijous -dia de la convocatòria del ple- pot provocar un curtcircuit al Parlament, fins al punt de posposar l'elecció d'Illa com a 133è president de la Generalitat. De fet, Junts ja ha plantejat aquest dimarts que la sessió parlamentària s'hauria de suspendre si els Mossos d'Esquadra -per ordre del jutge Pablo Llarena- detenen l'expresident. ERC també admet que aquesta és una "opció" real, per bé que tant els republicans -alineats amb PSC i comuns- no pretenen un ajornament sine die. Aquest és el mapa d'una investidura amb adrenalina i reminiscències del procés.
Retorn cuidat amb secretisme
El viatge de tornada de Puigdemont a Catalunya, després de gairebé set anys d'exili, s'està cuinant amb la màxima discreció. Llarena manté activa l'ordre de recerca i captura en territori estatal i, per tant, la detenció de Puigdemont és segura. El que resulta una incògnita és com i quan es produirà, perquè l'entorn de l'expresident no ha aportat pistes, més enllà del que transmetia la carta de dissabte, en què se situava la detenció com "una possibilitat real d'aquí a molt pocs dies", donant per fet el trajecte a casa.
El sobiranisme civil ja ha mostrat la voluntat d'acompanyar l'expresident fins al Parlament per ser al debat d'investidura. Els CDR, de fet, havien convocat una protesta dilluns, que l'ANC va publicitar entre els seus associats. La mobilització, però, es va anul·lar després que l'Assemblea se'n desmarqués, en un moviment estrany. Òmnium, al marge de convocatòries bel·ligerants amb Illa, es va cenyir a fer públic un comunicat el cap de setmana passat en què es posava "al costat" de Puigdemont per defensar l'"honorabilitat de la presidència". Es preveuen protestes al voltant del Parlament per dijous. Fins i tot Vox té pensat convocar-hi la seva militància.
El paper de Rull... i la diputació permanent
El president del Parlament, Josep Rull, ja va dir que pensa fer servir el seu poder per evitar una detenció de Puigdemont dins la cambra catalana. El Parlament té un protocol de seguretat que regula la presència policial a l'edifici i permet al president impedir-li l'accés. El que no podrà evitar Rull és que el líder de Junts sigui arrestat abans d'entrar-hi, decisió que correspondrà als Mossos d'Esquadra, encarregats de la funció de policia judicial. De moment, la presidència del Parlament s'ha centrat a proposar Illa com a candidat, un cop completada la ronda de consultes amb els grups. El ple hauria de començar dijous a les 10 del matí. Serà la diputació permanent, l'òrgan rector entre període de sessions, qui el convoqui formalment aquest dimecres, després de la petició conjunta de PSC, ERC i comuns.
Les tres formacions que avalaran la investidura d'Illa ja saben que Junts voldrà ajornar o suspendre la sessió d'investidura si Puigdemont és arrestat abans o durant el ple. De fet, els seus diputats tenen pensat abandonar l'hemicicle. Però PSC, ERC i comuns volen fer valer els representants a la diputació permanent perquè l'ajornament tingui data de represa. El més probable és que es plantegi un nou debat d'investidura per a principis de la setmana que ve, tal com apunten fonts parlamentàries a Nació. A partir del 15 d'agost, el Parlament recupera l'activitat habitual i la diputació permanent deixa d'actuar, amb la recuperació de la mesa i la junta de portaveus. El límit per investir Illa i evitar la repetició electoral és el 26 d'agost.
Puigdemont, privat de llibertat fins al setembre?
Tot i que la llei d'amnistia abraça els fets del procés i la norma establia que s'havia d'aplicar en el termini de dos mesos, el Suprem ha fixat com a posició que el delicte de malversació, aplicat als líders del procés, no es pot amnistiar. L'alt tribunal manté oberta aquesta causa contra Puigdemont. De fet, Oriol Junqueras continua inhabilitat per exercir càrrec públic perquè el Suprem no ha volgut amnistiar la malversació. Quan Puigdemont sigui detingut, serà traslladat a Madrid i Llarena haurà de decidir si dicta empresonament.
En el cas que fos així, l'expresident haurà d'esperar que el jutge instructor ratifiqui la interlocutòria en què ja expressava que quedava al marge de l'amnistia i sala penal, presidida per Manuel Marchena -al capdavant del judici de l'1-O-, haurà de ratificar la resolució. No serà fins aquell moment que la defensa de Puigdemont podrà sol·licitar la intervenció del Tribunal Constitucional (TC) -amb majoria progressista- perquè apliqui mesures cautelars i es revoqui l'ordre de presó. L'interrogant és si al Suprem es voldrà actuar amb celeritat a l'agost o, argumentant que és un període inhàbil, es posposaran decisions fins al setembre, abans que el cas l'assumeixi al TC. Resulta evident que, en termes polítics, al PSOE li interessa que l'estada de Puigdemont a la presó sigui tan breu com resulti possible.
I quan podrà governar Illa?
Tot i que el futur de Puigdemont i Illa viuran una interconnexió dijous, el calendari de la situació judicial de l'expresident i l'elecció del nou inquilí del Palau de la Generalitat no necessàriament han d'anar compassats. El PSC, en sintonia amb ERC i comuns, no volen demorar la investidura. Si s'acaba votant a principis de la setmana que ve -com estudien els grups parlamentaris-, l'elecció es podria materialitzar amb Puigdemont encara privat de llibertat.
Veus de l'entorn del PSC admeten que la confecció del Govern està treballada -serà monocolor, perquè els comuns no obriran fins a la tardor el debat sobre una eventual coalició- i la direcció socialista ja pensa en els detalls de la presa de possessió, que posarà fi al període de governs independentistes a la Generalitat. Un canvi de cicle amb adrenalina. Els últims espetecs del procés.