A Pedro Sánchez li ha anat bé, en termes electorals, l'amenaça d'un govern de PP i Vox. Li ha permès mobilitzar el seu electorat i presentar-se com l'única opció sensata per governar Espanya davant d'un PP cada cop més ancorat a la dreta i entregat en la forma i en el fons a l'extrema dreta que representa Santiago Abascal. La por a l'alternativa i la cintura de Sánchez per fer cessions van permetre la seva investidura, incorporant-hi Junts, i allunya ara qualsevol moció de censura que faciliti l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa. Les enquestes a l'Estat dibuixen de nou l'escenari d'una victòria de la dreta, amb moltes opcions de governar de la mà dels ultres, i Sánchez -que es vol presentar a la reelecció- ja comença a fer moviments per repetir l'estratègia que el manté a la Moncloa.
A Catalunya, un govern de l'extrema dreta no és previsible, però les enquestes pronostiquen més diputats per a les formacions ultres, amb un creixement especialment significatiu d'Aliança Catalana. L'escenari dibuixat per La Vanguardia ha marcat la setmana política. Quan falten menys de dos anys per a les municipals -primer test del moment que viuen els ultres independentistes i com això afecta Junts o ERC-, alguns alcaldes demanen tenir arguments per combatre les tesis islamòfobes del partit de Sílvia Orriols. Però més enllà de l'independentisme, els sondejos també apunten que el PSC no capitalitzaria governar totes les institucions i recularia. Així i tot, en un Parlament amb més presència de les dretes radicals, els socialistes tindrien a l'abast la via Sánchez.
El mateix dia que va sortir l'enquesta, Salvador Illa tenia cita a la Festa de la Rosa i deixava una frase destacada: "Només el PSC pot garantir la convivència a Catalunya". És habitual que Illa parli de la necessària "convivència" davant l'onada reaccionària que recorre Europa i amenaça de guanyar força al país. Els socialistes, que en aquesta arrencada de curs polític volen posar el focus en la lluita contra els discursos d'odi, aprofiten els debats al Parlament per marcar perfil contra els partits ultres i guanyar centralitat política amb un govern moderat, que es presenta com a garant de l'estabilitat que reclama l'empresariat, cedeix a les esquerres en àmbits com l'habitatge, endureix el to amb la seguretat, aposta per combatre la degradació als barris i entona un discurs humanista i de "drets i deures" davant dels migrants.
L'auge de l'extrema dreta perjudicaria especialment Junts, però sobretot allunyaria la possibilitat d'articular una majoria independentista, perquè ERC i la CUP han descartat arribar a cap mena d'entesa que inclogui el partit d'Orriols. Sense govern independentista a l'horitzó, i malgrat que el PSC perdria suports, Illa apareixeria com l'opció amb més números de guanyar una investidura. Les majories, però, no serien fàcils d'aconseguir, perquè l'entesa d'esquerres que regeix ara la política catalana seria difícil de reeditar i caldrien cessions d'altres grups parlamentaris per evitar una repetició electoral que deixés un escenari encara pitjor. De nou, similituds amb el que es viu al Congrés, mentre a Junts cada cop són més les veus que reclamen arribar a acords amb els socialistes.
En aquest panorama, un avançament electoral no està sobre la taula i Illa té entre cella i cella aprovar els pressupostos, que preveuen començar a negociar aquest octubre. Però els socialistes sí que veuen clar que cal mobilitzar les seves bases per al que pugui venir, primer als ajuntaments i després al Parlament. No els preocupa, a nivell de vots, l'ascens d'Aliança Catalana, fort a la Catalunya interior, sinó més aviat de Vox, que pot fer forat a l'àrea metropolitana, tradicional bastió socialista. Activar l'esquerra davant l'amenaça ultra d'aquí o d'allà és un argument que ja ha funcionat al PSOE, i que també va funcionar al PSC a les passades eleccions. Guanyar la centralitat, aprofitar la debilitat de l'alternativa i aparèixer com a mal menor davant dels ultres: la via Sánchez es posa a l'abast d'Illa a Catalunya.
