La fotografia de Josep Rull animant Jordi Turull il·lustra bé un dels moments més foscos viscuts per l'independentisme ara fa set anys. Turull havia fracassat en l'intent d'aconseguir una majoria que el fes president i era conscient que esgotava les últimes hores de llibertat. A l'exili, Carles Puigdemont es desplaçava a Finlàndia sense saber que seria detingut poc després a Alemanya, quan tornava cap a Bèlgica. Això era el dia 22 de març de 2018. L'endemà es produïa l'última gran ofensiva de Pablo Llarena, amb l'empresonament de Turull, Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Al mateix temps, el jutge ordenava la detenció de Puigdemont, que es produiria el 25 de març i obligaria l'expresident a passar dotze dies a la presó de Neumünster. Els presos s'estarien més temps entre reixes -no se'ls tornaria a veure fins al judici del Suprem- i l'indult no arribaria fins al juny de 2021.
L'escenari ara és un altre, però la repressió no s'ha acabat del tot. Alguns d'aquells protagonistes encara tenen al damunt l'espada de Dàmocles d'una justícia que es nega a aplicar-los l'amnistia. Aquells dirigents independentistes als quals se'ls atribueix un delicte de malversació continuen sota el focus del Tribunal Suprem i pendents del Tribunal Constitucional (TC). Es tracta de Turull, Bassa, Romeva i Oriol Junqueras, a més de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. El primer grup, els que van ser condemnats per l'1-O, poden fer vida normal en llibertat, però continuen inhabilitats per a l'exercici de càrrecs públics i no es poden presentar a les eleccions. El segon grup, els exiliats, poden fer vida normal fora de l'Estat i no estan inhabilitats, però no poden tornar a Catalunya perquè continua viva l'amenaça de detenció i presó preventiva.
Si fa set anys Llarena protagonitzava l'última onada d'empresonaments, a l'estiu de l'any passat liderava, juntament amb Manuel Marchena, la rebel·lió judicial contra la llei d'amnistia i es negava a aplicar-la als principals líders de l'1-O. L'argument utilitzat va en contra de la voluntat del Congrés i de l'esperit de la norma, i consisteix a dir que els organitzadors del referèndum es van enriquir amb la malversació que se'ls atribueix. Per què? Perquè -segons els jutges- van destinar diners públics als preparatius de la votació i aquests recursos no se'ls van haver de gastar ells. Per tant, aquest "estalvi" suposa un enriquiment personal de caràcter patrimonial i, en aquests casos, no es pot aplicar la llei d'amnistia. La traducció pràctica és que es mantenen les inhabilitacions als líders condemnats i l'amenaça de presó per als exiliats.
Puigdemont, Turull i Junqueras, a primera línia
No tots els dirigents pendents de l'amnistia continuen a primera línia. De fet, només Puigdemont, Junqueras, Turull i Rill tenen un paper destacat en el dia a dia de la política catalana. Puigdemont actua com a president de Junts i està centrat ara en les negociacions amb el PSOE, però no pot tornar a Catalunya per exercir amb normalitat de cap de l'oposició després de no poder derrotar Salvador Illa a les últimes eleccions. A l'agost va tastar el risc que pot suposar un retorn en les actuals circumstàncies, amb la incursió el dia de la investidura i la posterior fugida. Ja no és eurodiputat i també ha abandonat el Consell de la República, i està a l'expectativa del que digui el Suprem sobre l'últim recurs abans de poder fer el salt al Constitucional. En dia a dia del partit el pilota Turull, secretari general de Junts, i també amb un paper clau en les negociacions amb els socialistes. Pel que fa a Rull, des del juny de l'any passat és president del Parlament.
Per part dels republicans, Junqueras ha estat reelegit president del partit després d'un congrés convuls. Ara com ara, continua inhabilitat -la condemna és fins al 2031- i té al davant el repte de reflotar ERC després de la patacada electoral i de la crisi interna. També té un paper destacat en les negociacions amb el PSOE -la condonació del FLA la va negociar directament amb la ministra María Jesús Montero- i amb el PSC, amb qui l'anterior executiva va tancar un acord d'investidura que Junqueras vol que es compleixi. Sense pressupostos aquest any, els esforços se centren en els de l'any 2026, en què els republicans esperen incloure ja partides del nou finançament singular. Juntament amb Turull i la resta de condemnats no amnistiats, està pendent del que digui el TC sobre el seu recurs d'empara.
Comín, Puig, Romeva i Bassa, en un perfil més baix
La resta de líders de l'1-O tenen un perfil més baix, amb l'excepció de Toni Comín. L'exconseller va fer una aposta clara pel Consell de la República, però en les últimes eleccions a l'entitat va perdre i ja fa setmanes que ha fet un pas al costat. En els últims mesos ha estat al punt de mira de diverses polèmiques per la gestió al Consell i per una denúncia per assetjament sexual i psicològic a un assessor de Junts al Parlament Europeu. A les últimes eleccions europees va aconseguir mantenir l'escó d'eurodiputat, però no hi ha pogut accedir pel bloqueig de la Junta Electoral. Distanciat de Puigdemont, està pendent que el Suprem es pronunciï abans de poder recórrer al TC. En una situació similar es troba Lluís Puig, diputat al Parlament i recentment absolt pel cas de les obres de Sixena. És dels exiliats que més clarament ha verbalitzat la voluntat de tornar a Catalunya, però continua sota amenaça de presó pels quatre mesos que fa fer de conseller.
Pel que fa a Raül Romeva, exconseller d'Exteriors, en els darrers mesos ha estat el president de la Fundació Irla, vinculada a ERC, però la seva inhabilitació impedeix també que pugui ocupar aquest càrrec, i ja l'ha deixat. Continua a ERC, però allunyat del dia a dia de l'actualitat política. Pel que fa a Dolors Bassa, exconsellera de Treball, també es manté fora del focus mentre espera que se li apliqui de manera completa l'amnistia. Durant el congrés dels republicans, Bassa es va posicionar a favor de l'alternativa a Junqueras.
Totes les mirades al Constitucional
Sense amnistia, totes les mirades se situen al Tribunal Constitucional, que ja té sobre la taula els recursos d'empara dels condemnats per l'1-O i en les pròximes setmanes hi arribaran els dels exiliats. Tot apunta que la majoria progressista esmenarà el criteri de Marchena i Llarena, però abans d'entrar als recursos dels independentistes haurà de resoldre les impugnacions dels tribunals i del PP, que consideren que l'amnistia és inconstitucional. Hi ha dos escenaris a tenir en compte: si el TC avala la constitucionalitat de la llei, això podria obrir una finestra d'oportunitat als exiliats per intentar un retorn amb l'argument que se'ls ha d'aplicar la llei i aquells preceptes que fan referència a les ordres de detenció, que s'haurien d'aixecar. Seria arriscat, perquè el Suprem no només dubta de la constitucionalitat de la llei en la malversació, sinó que directament no l'aplica, i tampoc se sent interpel·lat pel que diu sobre les ordres de detenció precisament perquè no està aplicant la llei.
L'altre escenari es produirà quan el TC resolgui els recursos d'empara, en què els independentistes denuncien vulneracions de drets. Si la majoria progressista els dona la raó, ordenarà al Suprem que rectifiqui la decisió. L'última paraula la tindrà, de nou, la sala penal, que ja ha donat mostres d'estar en contra de l'amnistia i ha retret al TC algunes de les seves decisions. Pot intentar retardar l'aplicació de la llei o bé buscar algun altre subterfugi per no aplicar-la a la malversació. En paral·lel, també avancen les impugnacions de la llei a la justícia europea, que s'haurà de pronunciar sobre l'encaix de la llei en l'ordenament jurídic europeu. De la fotografia d'ara fa set anys, Rull ja ha estat amnistiat i pot exercir com a president del Parlament. Turull, però, encara espera que el Suprem li apliqui la llei com toca.