Els tribunals prenen posicions. La llei d'amnistia, aprovada el maig de l'any passat, encara no s'ha aplicat del tot, però el recorregut polític ja s'ha exhaurit i totes les mirades se situen ara en els jutges. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos d'empara d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, i aviat farà el mateix amb el de Jordi Turull. En paral·lel, el Tribunal Supremha fixat per aquest dilluns 10 de març la revisió de la decisió de Pablo Llarena de no aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Aquest serà el pas previ perquè els exiliats puguin impugnar-ho al TC, on els independentistes confien que la majoria progressista imposi el seu criteri i superi el bloqueig del Suprem.
Davant de la sala d'apel·lacions, tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat han demanat que s'apliqui l'amnistia. És el criteri exhibit en tot moment en relació amb els exiliats. El ministeri fiscal, un cop apartats els fiscals de l'1-O, tanca files amb l'esperit de la llei i la voluntat del legislador, i sosté que la norma és clara. De bon principi, la Fiscalia va demanar amnistiar els líders de l'1-O, també del delicte de malversació, i aquesta ha estat la posició també en els recursos que s'han anat interposant contra el criteri de Llarena i Marchena. L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, per la seva banda, ha dit que el Suprem no és competent per decidir, perquè Puigdemont és diputat al Parlament i la decisió l'ha de prendre el TSJC. Sembla difícil, ara com ara, que Suprem accepti traspassar la carpeta.
La del Constitucional contra el Suprem serà la batalla final. Cándido Conde Pumpido, president del TC i considerat progressista, contra Manuel Marchena, expresident de la sala penal, conservador i artífex de la decisió de no aplicar l'amnistia als líders del procés. La llei que havia de servir per allunyar els jutges del procés s'ha aplicat de manera desigual. Ha beneficiat alguns implicats, com ara recentment els investigats per les despeses del procés a l'Associació Catalana de Municipis (ACM) o desenes de policies que van protagonitzar les càrregues de l'1-O. No s'ha aplicat, però, als principals dirigents independentistes, com Puigdemont, que continua a l'exili, i Junqueras, encara inhabilitat.
Això és el que ha de revertir el TC, controlat ara per una majoria progressista, propera al PSOE, reforçada després de la recusació del conservador José María Macías, i liderada per Conde Pumpido, que va seguir de prop les negociacions de la llei. Abans d'abordar els recursos d'empara, haurà de resoldre els recursos d'inconstitucionalitat del PP i les qüestions d'inconstitucionalitat d'altres tribunals, que qüestionen que l'amnistia tingui encaix legal dins de la Constitució. Durant les negociacions es va mirar de blindar especialment això. Tant el PP com el Suprem consideren que l'amnistia vulnera el principi d'igualtat o de seguretat jurídica.
Que hi hauria traves era previsible. No ho era tant que el Suprem es negués a aplicar la llei d'entrada, sense portar-la al TC o a la justícia europea. És el que va fer primer Pablo Llarena, en el cas dels exiliats, i després Marchena, en el cas dels condemnats. L'escletxa que van trobar els jutges, enemistats amb el govern espanyol des que va començar a fer passos cap a la desjudicialització, primer amb els indultsi després amb la reforma del codi penal, va ser el delicte de malversació i concretament la condició que, per amnistiar aquest delicte, era imprescindible que no hi hagués "benefici personal de caràcter patrimonial".
Revisar la interpretació de la malversació
La malversació no s'amnistia, diu el Suprem, perquè el fet que es destinessin diners públics al referèndum implica de facto que els implicats deixessin de gastar-hi diners privats, i això suposa un "benefici personal de caràcter patrimonial". La quantitat de diners públics que van servir per pagar l'1-O és el que es van estalviar les dirigents independentistes i, per tant, és el que els va implicar un enriquiment. I això és el que justifica no aplicar-los l'amnistia i mantenir les inhabilitacions o les ordres de detenció. El TC haurà de revisar aquesta interpretació de la llei per si implica vulneracions de drets, com ara del dret a la legalitat penal, de representació o de participació política.
La posició del Suprem respecte l'amnistia és clara i no es preveu cap canvi de criteri, quan es revisin els recursos d'apel·lació de Puigdemont, Comín i Puig contra el criteri de Llarena. La decisió, de fet, ja és ferma en els casos de Junqueras, Turull, Romeva i Bassa, per això ells ja han pogut impugnar al TC. L'alt tribunal ha admès a tràmit aquests recursos perquè considera que el cas té una "especial transcendència constitucional", que va més enllà del cas concret dels afectats i que pot tenir "conseqüències polítiques generals". No seria la primera vegada que el TC tomba una decisió polèmica de Marchena.
Pendents de les cautelars
En els seus recursos, els independentistes han presentat també una petició de mesures cautelars. Volen que el TC deixi en suspens la resolució del Suprem i els apliqui l'amnistia cautelarment mentre es resol el fons de la qüestió, una decisió que pot ser més llarga. Argumenten, en aquest sentit, que cada dia que passa sense que se'ls apliqui l'amnistia suposa una vulneració de drets. El TC ha acordat obrir una peça separada per analitzar aquesta qüestió, i ha demanat a la Fiscalia que es posicioni. Fins ara, els fiscals han fet pressió per aplicar la llei de manera ràpida i seguint la voluntat del legislador. I això ha implicat crisis internes.
L'amnistia, doncs, va fent camí en l'àmbit judicial mentre els governs català i espanyol mantenen que s'ha d'aplicar la llei tal com va ser dissenyada. És a dir, perquè afecti també Puigdemont i Junqueras. Des de Junts creuen que Pedro Sánchez no fa prou per quadrar els jutges, una part dels quals ha posat la Moncloa al punt de mira en forma de causes judicials contra l'entorn del president espanyol. El TC tindrà l'última paraula, i segur que en algun despatx a Madrid ja es prepara l'argument de politització de l'alt tribunal per si, arribat el cas, la majoria progressista tomba el criteri de Marchena. La posició del Suprem és clara, i es ratificarà aquest dilluns. Falta la del Constitucional.