Malgrat la normalització política que promou el PSC i la derrota a les urnes de l'independentisme, els jutges continuen tenint un pes rellevant en la política espanyola i catalana. La llei d'amnistia, aprovada el juny de 2024, no s'ha aplicat per la via ràpida com asseguraven els negociadors. En les principals causes, de fet, no s'ha aplicat perquè el Tribunal Suprem s'hi ha negat, amb l'argument que el delicte de malversació que afecta Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no es pot perdonar. Les mirades, enguany, es traslladaran sobretot al Tribunal Constitucional, que haurà de concretar l'encaix de la llei a la Constitució i si es pot -o no- amnistiar la malversació de l'1-O.
La decisió es preveu que arribi de cara a la tardor i abans d'entrar al fons de la qüestió s'haurà de resoldre una qüestió prèvia: les mesures cautelars que han demanat els condemnats pel procés als quals no se'ls ha aplicat la llei. Tant Junqueras com Jordi Turull han reclamat al TC que els suspengui la pena d'inhabilitació mentre no es posiciona sobre l'amnistia. Argumenten que ja se'ls hauria d'haver aplicat la llei i que tot aquest temps que passa se'ls estan vulnerant drets. Per això, demanen que mentre els magistrats deliberen, la pena quedi en suspens fins a la decisió final.
"La mesura de suspensió cautelar de l'execució de la pena aconseguirà evitar que, durant el temps de resolució del recurs, es produeixi un sacrifici innecessari i il·legítim dels drets de Turull", deia el secretari general de Junts en el seu recurs, presentat a l'octubre. En la mateixa línia, Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa també reclamen que la inhabilitació quedi en suspens, perquè mentre això no passa s'estan vulnerant drets com el de representació i participació política. Ara com ara, l'alt tribunal no ha dit res sobre la qüestió i no té cap termini per fer-ho, segons fonts jurídiques consultades.
Arribat el moment, si els magistrats ho consideren, podrien acceptar aquesta petició i aixecar la pena d'inhabilitació als dirigents independentistes que continuen condemnats per l'1-O, cosa que els permetria tornar a ostentar càrrecs públics. En tot cas, va per llarg, perquè abans de resoldre aquest punt el TC ha de decidir moltes més coses. D'entrada, la recusació del magistrat conservador José María Macías, que s'ha posicionat contra la llei en diverses ocasions i que està "contaminat". Les recusacions previstes no afectaran l'equilibri de majories a l'alt tribunal, controlat pels progressistes.
La dreta política i judicial ha atacat en bloc la llei, i abans no es decideixi sobre els recursos dels independentistes el TC haurà de resoldre les qüestions d'inconstitucionalitat del Suprem i del TSJC, i els recursos del PP -que impugnen la mateixa constitucionalitat de la llei. Després es podran analitzar la resta de carpetes i decidir sobre les peticions dels dirigents del procés. Si no s'accepten les cautelars, hauran d'esperar fins que es resolgui sobre el fons, és a dir, si la malversació pot ser o no pot ser amnistiada.
Un any més d'exili
Durant les llargues i hermètiques negociacions per l'amnistia, un dels missatges que traslladava Junts era que només acceptarien una llei que fos "integral i immediata". En altres paraules, que no deixés ningú pel camí i que s'apliqués de manera ràpida. No ha estat així i els jutges l'han aconseguit bloquejar. Amb la norma sobre la taula del TC, s'espera que Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig hagin d'esperar un any més a l'exili, a l'espera que l'alt tribunal es posicioni. Més enllà de l'impacte personal, també hi ha una derivada política.
La desconfiança de Junts amb el PSOE és una evidència i el bloqueig judicial a l'amnistia la reforça, perquè des de Junts interpreten que Pedro Sánchez no fa prou per quadrar els jutges. El retorn fugaç de Puigdemont a l'agost va evidenciar el risc de detenció que persisteix. Si l'expresident fos arrestat, això alteraria els calendaris, perquè permetria a la defensa de Puigdemont impugnar decisions vinculades a la no aplicació de la llei. Aquest escenari, ara com ara, no està previst. Els advocats de l'expresident esperen que el Suprem es posicioni per última vegada sobre l'amnistia abans d'arribar per la via de l'empara al TC. La pilota continua a la teulada dels jutges, també en el postprocés.
Mentre el TC analitza la llei i a l'espera de què passi amb les mesures cautelars, per sota del radar hi ha un element que pot sacsejar-ho tot. Un indult -el segon- que continua la tramitació i és a la taula del Tribunal Suprem. El que podria semblar un retorn al 2021, quan el perdó va permetre la sortida de la presó dels presos polítics, és una qüestió d'estricta actualitat, perquè la decisió que prengui el govern espanyol pot obrir la porta al retorn de Junqueras i Turull -també Romeva i Bassa, amb un perfil més baix els últims anys- a la primera línia política més aviat del que pensaven. En paral·lel als recursos per l'amnistia, hi ha aquesta petició d'indult presentat per Jordi Miralda Iñigo, un professor de secundària jubilat de l'òrbita d'ERC. Si el consell de ministres l'aprova, decisió que hauria d'arribar en els pròxims mesos, Junqueras podria presentar-se a les eleccions.