"Si en Josep veu que heu deixat tot això, li sabrà greu". Oriol Junqueras, després de dues hores sotmès a les preguntes exigents d'una vintena de joves militants d'ERC, els convida a acabar-se l'esmorzar. Truites, pa amb tomàquet i embotit coronen una gran taula de Cal Sagristà, restaurant de Sant Vicenç dels Horts, el municipi de l'expresident republicà. És un dels seus llocs de confiança, en el qual s'ha reunit amb desenes de personalitats del país. Junqueras vol que el Josep, qui regenta el negoci familiar obert el 1954, no pensi que els convidats d'avui no han quedat satisfets. El cas és que han prestat tanta atenció al debat, que han l'esmorzar de forquilla en segon terme.
El candidat a presidir ERC els dedica dues hores a parlar de partit, de país i del passat, però també tindrà temps per fixar-se en aquests petits detalls. Sempre, quan entra en un establiment, saluda des del recepcionista al director de l'espai. És igual el temps que calgui dedicar. Recuperar el contacte humà amb la gent i fer que el seu projecte s'entengui després de més de tres anys i mig de presó ha estat una de les seves obsessions. En moments d'hores baixes per l'independentisme, vol reconnectar amb la gent del país perquè vegi en ERC l'eina útil per a la majoria de la societat, i vol que ERC se sembli al màxim aquesta societat que vol representar.
Primer es va dedicar a recórrer el país per escoltar veïns i treballadors a les campanyes del 12-M i el 9-J. Des del 10 de juny, dia en què va dimitir, ho fa amb un nou objectiu: tornar a seduir les bases d'ERC perquè li donin confiança per tornar a conduir el partit a partir del congrés del 30 de novembre davant l'oposició interna que té el suport de Pere Aragonès i Marta Rovira. Ja ha fet una vintena de trobades. Nació ha estat present, amb el vistiplau dels assistents, a una d'aquestes sessions, a l'estil d'aquelles trobades de tupperware de fa anys, que es fan a porta tancada i en que ell explica el seu projecte de partit i de país i respon preguntes. Sense separar-se del seu estil, això sí. Què explica? Com ho explica? Què preocupa als militants?
Som divendres 30 d’agost, just l’endemà que Nova Esquerra Nacional, la candidatura que vol disputar-li la presidència, s’hagi presentat en societat. Els assistents, però, no fan cap pregunta sobre els adversaris interns de Junqueras. De fet, durant tota la sessió, més que plantejar dubtes sobre què proposa l'expresident del partit, comparteixen amb ell reflexions i preocupacions per tal que les pugui interioritzar i posar-hi remei en el nou cicle que s’ha d’obrir al partit i al país. D’alguna manera, donen per fet que ell, que porta setmanes i mesos en campanya, serà de nou el president d’ERC, i miren de posar-li deures.
Tot i ser joves, no pregunten coses de joves. Perquè els joves no tenen per què tenir només interessos sobre la seva franja d’edat, és clar. Van més enllà. “La vaga general revolucionària no aguanta perquè no té prou caixa de resistència”, diu ell. Enganxem Junqueras a mitja resposta sobre la mobilització del 1917 que va fracassar, però en què van emergir (i es va coordinar pel que vindria) referents vigents de la lluita de l'esquerra nacional com ara Francesc Layret, Salvador Seguí o Josep Suñol. Destaca aquella conjura per “atacar el règim des de tots els àmbits, des del món laboral, l'anarquisme, els diaris, el sindicat agrari o l'esport”.
És difícil que en un discurs de Junqueras, historiador de formació i apassionat d'aquesta matèria -n’impartia classes als reclusos durant la seva estada a la presó-, no viatgi al passat per il·lustrar moments presents. “Els únics capaços de reconstruir l’estratègia per confrontar amb l’Estat som nosaltres”, diu amb majestuosa seguretat. Fer-ho des del màxim de fronts, àmbits, i sectors, com en aquell inici del segle XX, és la seva recepta. Ampliar la base del partit torna a reverberar, més encara després del mal cicle electoral que ha desencadenat la crisi i la necessitat de reconstruir l'espai.
Per què ho diu? És una reivindicació clara enfront de Junts i el seu escàs arrelament entre les classes populars i l'àmbit metropolità. Junqueras proposa un exercici als assistents. “Compteu amb mi. Quants regidors té Junts a l’Hospitalet, Badalona, Gavà o Sant Vicenç dels Horts? Zero. No es pot fer la independència si no tens presència en algunes de les ciutats més poblades del país. És un independentisme poc útil. I això ho hem d’explicar més. Qui té més capacitat per fer la independència som nosaltres”, reivindica.
Més de la meitat dels alcaldes, al costat de Junqueras
Municipalisme i integració són dues carpetes recurrents a les intervencions. “Com l’organització ha d’afrontar el municipalisme?”, pregunta l'Arnau del Maresme. Si una cosa li agrada a Junqueras és parlar de la seva faceta d’alcalde i reivindicar el suport municipalista amb què compta. “Més de la meitat dels alcaldes d’ERC estan compromesos amb aquesta candidatura”, anuncia. Una de les cares visibles de la seva alternativa és el principal alcalde del partit, el batlle de Manresa Marc Aloy. Ell, però, compta amb valors del món local com ara Marc Puigtió o Marc Giribet.
Responent a la pregunta, apunta a exemples d’experiències municipals a Sant Vicenç que ell va practicar quan dirigia la ciutat i que considera exportables més enllà de les grans propostes que requereixen pressupost, com l’obertura de patis d’escoles per posar-los a disposició d’entitats i associacions que requerien espais. O la creació d’una borsa de monitors per ajudar els infants a fer els deures. Crear comunitat i impulsar que el veïnat s'organitzi amb una intervenció mínima de l'administració local. “Com a alcalde, s’ha de treballar pensant en què tot el que faci, sigui el màxim d’útil i no només pel present, sinó pensant en les generacions futures”. Aprofita per defensar que la nova direcció d'ERC haurà d'estar més al costat dels regidors que fan oposició.
Aborda també la Catalunya dels vuit milions. “Un dia un alcalde se'm queixava que el seu municipi estava ple de gambians i xinesos. Jo li vaig dir que quina sort si al poble podien aprendre d'ells. Fem-ne bandera”, explica. És un capteniment de l’expresident d’ERC que aquest missatge -i més en un auge de xenofòbia també independentista- qualli. Carla Blasco, regidora de Sant Pere de Vilamajor, furga en el rol de la direcció del partit en l’àmbit municipal. Explica que al seu municipi, la DGAIA va obrir un centre de menors que va causar rebuig veïnal, i que va trobar a faltar més implicació d'ERC per defensar-lo. “Ens hem sentit abandonats”, apunta. “Si m'haguéssiu avisat, hauria vingut a ajudar-vos”, respon ràpidament Junqueras.
Entra a la sala un home amb una caixa de figues, que porta a la cuina de Cal Sagristà. “Sant Vicenç continua sent un poble agrari”, bromeja el dirigent republicà. “No ens vam sentir acompanyats pel nostre paraigua”, insisteix Blasco. Regina Rigau, sociòloga i treballadora en una cooperativa de comunicació, agafa el fil per considerar que ERC no té un discurs clar en la migració. També posa l’accent en la necessitat d’impulsar que la militància se senti partícip de les decisions. També Pol Oliva, regidor de Talarn, espera que el nou equip que està configurant Junqueras integri la “diversitat” del partit i que s’obri molt més l’organització amb la militància a través de les sectorials.
Junqueras ho comparteix. L’expresident d’ERC, de fet, carrega subtilment contra el sector de la direcció comandat per Rovira per haver-lo apartat, segons ell, de la presa de decisions. Des de l’equip de Junqueras asseguren que malgrat ser ell president han existit estructures paral·leles per prendre decisions. “Cal que es recuperin els òrgans de partit. No pot ser que hi hagi una direcció B que es reuneix al marge, ni campanyes de direcció B, ni pagaments amb els diners dels militants en B”, apunta. En això últim, es refereix a la polèmica pels cartells contra l'Alzheimer dels germans Maragall.
Un "pacte de regeneració"
Però no defuig de les preguntes i comença a desglossar projecte davant les preocupacions en l’àmbit municipalista. “Hem de relligar el món municipal amb la direcció política. Em sento alcalde, i faig valdre això. Suposo que com vaig tornar a guanyar l’alcaldia, algun mèrit dec tenir”. També relata la seva recepta per a qui ha d'exercir responsabilitats, en una crítica directa cap a l’actual direcció, sense mencionar-la: cal que la gent que pren decisions hagi mostrat aptituds fora de la política, que s’hagi desenvolupat en l’àmbit professional. “Jo he fet classes a onze titulacions diferents”, reivindica.
De fet, recorda que alguna vegada havia plantejat a les joventuts del partit la necessitat que impulsin un “pacte de renovació”. És a dir, que la gent militi i ocupi càrrecs, però que també surti a explorar el món laboral i després, si vol, que torni a assumir càrrecs al partit o les institucions. Marta Rosique, exdiputada al Congrés, afirma que Junqueras això ho deia "des de la presó”. Rosique li va fer cas. Va ser diputada al Congrés entre el 2019 i el 2023 i, malgrat tenir opcions de repetir -tothom del seu equip a Madrid assegurava que era una treballadora incansable-, va plegar i dedicar-se al seu ofici, periodisme. “Celebro que m'escoltéssiu. A les generacions d’abans també els hi deia i no em van escoltar”, apunta Junqueras.
Prioritzar el que afecta a més gent
Carlos Cañas, ambientòleg i treballador del partit, s’inquieta per la necessitat que ERC defineixi el seu model de país. “Volem el Quart Cinturó? Com combatem la segregació? Què fem amb la capital del país?”. Van ser carpetes calentes durant el Govern de Pere Aragonès que molts militants consideren que en van desdibuixar el perfil. ERC es va empassar gripaus, com no poder dir clarament “no” al Hard Rock -fet que va provocar un avançament electoral per la posició dels comuns-, o acceptar per la força la inclusió del Quart Cinturó al pacte pressupostari amb el PSC per al 2023.
I si Junqueras evita sovint concretar que cal fer amb els socis o amb decisions puntuals, sí que li agrada a Junqueras parlar de models. Ell el té clar al cap. En aquesta extensa entrevista a Nacióho abordava. Ara, fins a 200 militants treballen amb ell convertint les seves idees en textos per la proposta política que presenti la candidatura. Com s'està acabant d'afinar, l’expresident d’ERC evita el detall a l’espera de desgranar-ho quan toqui. Ara bé, si deixa anar pinzellades. Sempre amb l’obsessió present de la necessitat de trencar la desconnexió entre el món rural i urbà. Ampliar l’aeroport? Defensa modificar els convenis amb el govern espanyol, perquè per exemple pugui existir un vol directe entre Barcelona i el Japó sense que s'aturi a Madrid. “No és un tema d’infraestructures”, apunta.
Ara bé, quanta gent es beneficiaria d’aquest vol Barcelona-Japó? Unes 200 persones diàries? Junqueras assegura que són molt importants. Però que han d’haver-hi altres prioritats. Com ara fer un túnel ferroviari sota Collserola per desembussar l’entrada per Montcada. Les prioritzacions s’han de basar, assegura, en allò que afecta a més gent.
A les 11:30 s'aixequen de la taula. Els joves i Junqueras s'han dedicat dues hores. La ruta continua. “Anem a una comarca al dia”, assegura un membre de l’equip. Aquests dies dormen poc. Es tracta de tocar com més militants millors i recuperar la pell. “Com a mínim que serveixin per guanyar, aquests esforços”, diu un altre integrant del projecte junquerista. Ell, però, no mostra cansament. “A banda de les trobades, es passa el dia parlant per telèfon. Truca un per un als militants. Tot el dia”, explica el seu entorn. Examen del dia superat. I a seguir, que encara falten tres mesos de campanya, si el congrés no s'avança.