Salvador Illa no va fer cap referència a Catalunya Nord durant la seva visita a Perpinyà el 7 de març. Allà es va reunir amb l'aleshores poc conegut director de la Casa de Perpinyà, Christopher Daniel Person, amb autoritats del Departament dels Pirineus Orientals, amb agents econòmics, amb els responsables de la Bressola i també va visitar el camp d'Argelers i la tomba d'Antonio Machado a Cotlliure. A l'escola del Vernet, Illa va expressar la bona feina en la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalana, missatge que va quedar immortalitzat al llibre d'honor del centre.
De la visita no només en va sortir un missatge de compromís amb l'escola catalana, en forma d'un augment de la subvenció fins als 800.000 euros al projecte de la Bressola, castigat per les autoritats franceses. També la voluntat del Govern d'enfortir lligams amb la regió a l'altra banda dels Pirineus. La situació econòmica no és bona i això dona ales a l'extrema dreta de Reagrupament Nacional, que governa Perpinyà i els ha retirat els ajuts. Illa va voler transmetre el missatge que Catalunya donarà suport als veïns del nord, però sense referir-se en cap moment a la zona com a Catalunya Nord.
Equilibris complicats
Aquest equilibri complicat exemplifica bé el tarannà del Govern, i dona pistes del futur que li espera a un executiu en minoria al Parlament. Illa haurà de transitar terrenys que difícilment hauria abordat si no fos per la necessitat de teixir aliances i que no són els naturals de l'actual PSC. El compromís amb la Catalunya Nord n'és un, però el del finançament singular, el traspàs de Rodalies o la creació d'una conselleria específica sobre el català en són altres exemples. El Govern, per convicció o necessitat, s'ha fet seves totes aquestes carpetes i les defensa en públic i en privat, però alhora calcula bé les paraules per no generar més tensions de les necessàries, desorientar el seu electorat (ha engolit bona part dels que, en el clímax del procés, votaven Ciutadans) o incomodar el govern espanyol.
Amb la carpeta ferroviària, el compromís d'Illa és ferm, com va verbalitzar dimarts al ple. "El traspàs no té marxa enrere", va dir. Però, al mateix temps, evita entrar en la confrontació amb el govern espanyol, Renfe, Adif i els sindicats, una contundència que li reclamen els independentistes. Aquesta tebior li comportarà, amb tota probabilitat, la reprovació de la primera consellera del seu Govern, Sílvia Paneque. A Junts, PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana s'hi ha sumat en les últimes hores ERC, crítica amb el fet que Paneque doni la cara per les empreses espanyoles que gestionen i operen Rodalies.
En l'àmbit del finançament singular, que avança lentament, el Govern també insisteix que complirà, però també evita tensar excessivament la corda amb el govern espanyol i la resta d'autonomies. Per això els missatges constant de "no tenir por de Catalunya", com va remarcar la setmana passada a Madrid. Fa unes setmanes, Illa es va veure arrossegat cap al debat de si el nou model era o no un "concert econòmic". El president no hi va voler entrar, amb un argument que es repeteix ara amb la Catalunya Nord: "No volem entrar en debats nominals". En paral·lel, moviments i gestos que certifiquin a ulls d'ERC que s'està treballant en el compliment dels acords. El missatge és clar: es pot fer feina sense fer soroll..
Reduir el debat al simbolisme
Illa promou una aproximació pràctica de la gestió, volgudament allunyada de simbolismes i la gesticulació per fugir de polèmiques que puguin alimentar cap mena de confrontació, que el Govern vol evitar com sigui. És el que ha passat amb la polèmica de Catalunya Nord. El viatge d'Illa no hauria aixecat polseguera si no fos per la poca habilitat de Christopher Person, que al Parlament va refusar utilitzar el terme amb l'argument d'una suposada "neutralitat institucional" malgrat que és una denominació àmpliament acceptada al territori nord-català i normalitzada fins ara també a la Generalitat.
⚠️ El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà refusa, per “neutralitat institucional”, de fer servir “Catalunya Nord”. Es veu que Christopher Daniel, ex-responsable de màrqueting del PSC de Cervera, és allà per vetllar pel compliment del Tractat dels Pirineus. pic.twitter.com/fEzkVVjb7K
— Jordi Salvia 🍉 (@jordisalvia) March 20, 2025
El cas s'ha anat fent gran en les últimes hores, i aquest dimecres hi han incidit ERC i Junts. El Govern ha intentat calmar la polèmica assegurant que "no té cap problema amb el terme Catalunya Nord" i emmarcant el debat en el purament simbòlic i nominal. Illa ho ha reforçat aquest dimecres al Parlament, a preguntes dels republicans. "No nego cap denominació", ha dit. Però no s'ha referit al territori que va visitar com a "Catalunya Nord". L'executiu ha ratificat la confiança en Person, malgrat que hagi cancel·lat el premi del PEN Català, hagi enviat felicitacions de Nadal només en francès i hagi rebut crítiques per la "poca catalanitat" en la seva activitat, segons denuncien el partit d'Oriol Junqueras. Els socialistes pretenen desactivar els atacs amb "fets" i rebaixar la discussió a una qüestió de noms i identitària.
Els fets diuen que el president va visitar Perpinyà, que ha ampliat l'ajuda a la Bressola fins als 800.000 euros, més que cap altre Govern, i que defensa la bona feina que fa el projecte per preservar la llengua a la regió. També la voluntat d'enfortir els lligams econòmics i culturals, i convertir les fronteres administratives en "línies de cooperació". I davant d'això, Illa mira de situar les reivindicacions d'ERC i Junts en un pla més retòric, mentre enforteix el relat que el seu Govern se centra en els fets, no pas en els símbols. El problema que pot tenir en el futur és oblidar que, en política, els símbols i els noms també són rellevants, perquè impliquen un posicionament polític. Encara que sigui utilitzant el terme "Catalunya Nord" quan es parla de Catalunya Nord.
