La nova etapa que s'obre a la política catalana sota la presidència del socialista Salvador Illa obliga Junts a repensar-se. El partit, que després de quedar segon -amb Carles Puigdemont com a cap de llista- a les eleccions del 12-M ha quedat al marge de les converses entre ERC i el PSC per la investidura vol redefinir l'estratègia i liderar un "rellançament de l'independentisme", en paraules del secretari general, Jordi Turull, aquest dilluns en roda de premsa. Els juntaires insisteixen a pregonar que ERC, donant els vots al PSC, ha perdut automàticament el carnet d'independentista, i és per això que ara volen fer créixer el seu perímetre amb votants republicans decebuts amb aquest pacte. Ho hauran de fer amb un poder institucional molt minvat: Sant Cugat del Vallès és l'única alcaldia important que tenen i només presideixen una diputació, la de Girona, compartida amb ERC.
Per preparar aquesta estratègia, han decidit avançar el congrés del partit a finals d'octubre, quan estava previst per al 2026. Serà un debat extens on s'hauran de resoldre qüestions com el rol al Parlament, el front de Madrid, el paper orgànic de Puigdemont i el futur de Laura Borràs, que tot i retenir la presidència, en els últims temps ha quedat internament relegada a un segon pla. Aquestes són les carpetes obertes per al congrés de Junts.
El paper al Parlament
Junts engega una etapa com a cap de l'oposició amb la incògnita de si aquest rol l'exercirà tota la legislatura el seu president parlamentari, Albert Batet, o Puigdemont en cas de tornar definitivament si la llei d'amnistia li permet fer-ho en llibertat i manté l'acta de diputat. En campanya va dir que no faria de cap de l'oposició i que deixaria la política si perdia, però ara res està clar. De moment, el partit es vol erigir en l'única alternativa viable "al tripartit", i com la "primera força d'estricta obediència catalana", en paraules de Batet. El dirigent de Junts va ser tan contundent durant el debat d'investidura d'Illa, acusant-lo d'"espanyolista", que fins i tot li va trucar per disculpar-se després de la seva intervenció.
El partit, que en la passada legislatura va coincidir en el PSC en grans aspectes econòmics o d'infraestructures com l'ampliació del Prat o el Hard Rock, preveu ara ser molt més contundent contra les mesures que impulsi un PSC previsiblement més progressista i menys business friendly, fruit pels acords amb ERC i els comuns. La possible entrada dels comuns a principis de l'any vinent -una opció que els de Jéssica Albiach es plantegen- farien encara més aspra la relació de Junts amb el Govern.
El front de Madrid
Els acords que Junts va tancar amb el PSOE abans d'investir Pedro Sánchez i durant l'inici de la legislatura espanyola no s'estan implementant. El català encara no és oficial a Europa i el traspàs "integral" de competències d'immigració està encallat. S'ha complert amb una llei d'amnistia que Junts considerava infal·lible, però els jutges es neguen a aplicar-la a Puigdemont. Des de llavors el partit fa anar de corcoll a Sánchez, i en les últimes votacions li ha impedit tirar endavant mesures com el sostre de despesa, pas necessari per preparar els pressupostos generals de l'Estat del 2025, o la reforma de la llei d'estrangeria per acollir menors no acompanyats.
L'estabilitat de Sánchez no és la prioritat de Junts, sinó que el partit la manté com una qüestió instrumental per aconseguir objectius concrets. Si aquests no es produeixen, el partit no tem la fi de la legislatura espanyola malgrat que impliqui un govern del PP i Vox. La incògnita és quin paper fa el partit davant del finançament singular acordat entre ERC i el PSC, que requereix el vot a favor dels juntaires a Madrid en els canvis legislatius que haurà d'avalar el Congrés perquè es pugui fer efectiu.
Quin rol ha de tenir Puigdemont?
"No imaginem un rellançament de l'estratègia sense la participació de Puigdemont". Així ho ha dit Turull aquest dilluns després de l'executiva del partit. Puigdemont va assegurar, durant la campanya electoral, que si no era investit president de la Generalitat, s'apartaria de la primera línia política. Durant les últimes setmanes, però, nombrosos dirigents de Junts li han traslladat en privat i en públic que es posi al capdavant de l'organització, on ara mateix no té cap càrrec orgànic, o fins i tot que exerceixi de cap de l'oposició al Parlament. Va deixar els càrrecs del partit per centrar-se en el Consell de la República, que es volia transversal i que no ha quallat com a plataforma política a l'exili.
L'expresident encara no ha decidit què vol fer o, si més no ha explicat. La seva situació legal ho complica tot. L'últim a manifestar públicament el desig perquè presideixi el partit va ser Xavier Trias. La seva influència a Junts, més notòria des de la negociació per la investidura de Sánchez, ha silenciat totes les ànimes que s'havien generat dins Junts, amb els sectors turullista i borrassista enfrontats. Ningú discuteix que lideri el partit, però molts volen que ho faci obertament i que assisteixi a les executives i consells nacionals per no segrestar el debat intern.
La presidència de Laura Borràs
Si Puigdemont assumeix formalment les regnes del partit, en quina posició podria quedar Borràs? L'actual presidenta, que ha perdut centralitat d'ençà que va perdre la presidència del Parlament per la condemna de corrupció en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes, ha tingut un paper secundari (fins i tot marginal) en les negociacions del partit i les campanyes, comandades per Puigdemont i Turull. Els seus partidaris han quedat, a més, bandejats en els processos interns i congressos territorials malgrat que a l'anterior disseny es va acordar un repartiment 50-50 amb els turullistes.
A hores d'ara, està pendent d'un indult quan el Suprem revisi la seva condemna. L'amnistia només ella i els seus seguidors l'han defensada tot i que, formalment, el partit defensa que va ser víctima de lawfare. A banda, el seu sector s'ha anat desdibuixant dels llocs de poder. En la tria provisional de direcció de grup parlamentari ha aconseguit situar-hi Francesc de Dalmases i Joan Canadell, però està distanciada tant de Batet com de Mònica Sales -de moment president i portaveu- per tot el que va passar amb Aurora Madaula i Cristina Casol en l'anterior legislatura. Ningú s'atreveix a afirmar que continuarà com a presidenta de cara al pròxim congrés o que ho farà amb els mateixos poders, si bé Turull ha assegurat que aquest congrés no va de "recompondre" un partit ni d'un "ball de noms".
Seduir independentistes decebuts
Junts dona per fet que ERC ha deixat de ser independentista i ara vol centrar tots els esforços a seduir els republicans enfadats amb la decisió d'investir Illa. "Volem que participi tota aquella gent que no se sent de Junts, però que se sent compromesa amb la independència", ha assegurat el secretari general. L'objectiu del partit, doncs, és ocupar tot l'espai netament independentista i "definir un nou full de ruta".
La incògnita és si Junts ho farà amb un discurs conciliador i de la mà de les entitats del sobiranisme civil, o si es manté -com és previsible- el retret contra ERC. "No som nosaltres és que des de l'independentisme hem facilitat el govern més espanyolista", ha llançat Turull aquest dilluns. Els plats pel cap entre les dues formacions, que es van accentuar arran de les crítiques de Puigdemont contra ERC pel dispositiu de Mossos i la resposta de l'exconseller Joan Ignasi Elena, no tenen de moment data de caducitat.
