Durant els primers mesos del pacte Junts-PSOE que va comportar la investidura de Pedro Sánchez, l'entorn de Carles Puigdemont celebrava l'entesa i s'esforçava en diferenciar-la dels acords que van teixir els socialistes amb ERC durant l'anterior legislatura. El "cobrar per avançat" era el principal eslògan que intentava declinar Junts, tot i que un any després el català encara no és oficial a Europa i el traspàs de competències integral en matèria d'immigració encara es troba lluny. I això que el PSOE, com va avançar aquesta setmana Nació, ja disposa de la proposta concreta del partit de Puigdemont, que des de Waterloo s'evita fer pública. El govern espanyol, per ara, es nega a traspassar la competència en fluxos migratoris.
És suficient perquè la relació entre les dues formacions, complexa, acabi naufragant i la legislatura espanyola s'esberli? Quines altres carpetes amenacen l'entesa -que Junts remarca que és d'investidura i no de legislatura- en els mesos vinents? Per què l'amnistia pot convertir-se, mentre estigui sent analitzada pel Tribunal Constitucional, com un bàlsam davant les discrepàncies de fons? Aquests són els elements que estaran en joc abans que s'acabi l'any i comenci un 2025 sense eleccions en l'horitzó.
Les competències en immigració
"No ens deixarem ensarronar", ha tuitejat aquest dijous Puigdemont, inquiet davant d'una informació d'El Periódico que indicava que el PSOE i Junts estan avançant en el traspàs de competències en immigració. Després de veure com Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior, rebaixava les expectatives, el líder a l'exili tornava a apujar el llistó. "Si algú tenia planificat empaquetar els incompliments acumulats per resoldre'ls a favor seu en una negociació pressupostària, també s'equivoca", indicava Puigdemont. Junts no es mou de la voluntat de tenir la gestió integral d'unes competències que, en cas de ser traspassades, serien exercides per un Govern en mans del PSC.
La concreció de l'amnistia
El TC ja té a les mans el recurs del Tribunal Suprem contra la llei d'amnistia, que encara no s'està aplicant en els termes aprovats. Aquesta setmana, per exemple, Puigdemont -que va tornar efímerament a Catalunya el 8 d'agost- ha vist com Pablo Llarena confirmava que no l'amnistiaria pel delicte de malversació. Té incentius Junts per deixar caure l'únic govern possible a l'Estat que defensarà la norma? Aquesta és una de les preguntes que sobrevolen l'escenari. La inquietud del partit quan els seus diputats van marxar de Madrid per participar en la Diada posant en risc una moció sobre el finançament singular -finalment tombada per Vox- és un element que permet comprendre l'abast de què està en joc.
Els pressupostos estatals
Junts va tombar la primera proposta de sostre de despesa, i tot fa pensar que no aprovarà els pressupostos de Sánchez. El finançament singular és un dels elements que condicionen la negociació. Sense anar més lluny, Míriam Nogueras va demanar aquest dimarts la "clau de la caixa": "Recaptar i enviar diners a la caixa espanyola ni és concert, ni és poder", va remarcar. En la taula de negociació a Suïssa, que s'ha de tornar a reunir aquesta setmana, les dues formacions hi han abordat la qüestió dels recursos. Caldrà veure, en tot cas, quin abast té aquest mecanisme internacional després de la fuga de Puigdemont i de l'arribada de Salvador Illa al Palau de la Generalitat.
La relació al Parlament
La formació independentista va demanar obertament al PSC que s'abstingués perquè el líder a l'exili fos investit president, una possibilitat descartada ràpidament pels socialistes, que van prioritzar la negociació amb ERC. A diferència del que va dir en campanya, Puigdemont té intenció de liderar -també físicament, quan l'amnistia s'apliqui- l'oposició al Parlament, i això vol dir confrontar projecte amb Illa. I, també, marcar totes les distàncies possibles amb els republicans. En alguns aspectes, com la llengua, es poden arribar a acords amb el Govern, però el manual d'oposició implacable que té sobre la taula Junts impedeix un clima cordial en els primers compassos del mandat del nou president de la Generalitat.
El congrés de Junts
A banda del lideratge -tot indica que Puigdemont, si així ho vol, tornarà a assumir la presidència de Junts-, el conclave del partit de finals d'octubre tindrà una carpeta estrella: el rumb estratègic sobre la independència i, per tant, quina direcció ha de prendre la relació amb el PSOE. Fonts de la direcció assenyalen que el clima existent "impedeix qualsevol exercici de realpolitik", i que en el congrés s'hi consagrarà la distància amb els socialistes. Es produirà la ruptura? Una no-aprovació dels pressupostos farà que Sánchez esgoti la paciència i descarti Junts? Puigdemont s'esperarà a tornar definitivament a Catalunya per trencar? Les respostes trigaran uns quants mesos a arribar.