Unes 150 persones s'han manifestat aquest dijous a Sabadell per reclamar l'aplicació de l'amnistia als membres dels CDR acusats en l'Operació Judes, després del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El col·lectiu s'ha reunit a mitja tarda al casal popular Can Capablanca, on han fet pinya amb representants d'Alerta Solidària, que ha exigit aquest dijous a l'Audiència Nacional que arxivi immediatament la causa oberta a dotze membres dels CDR.
Quatre d'ells són precisament de Sabadell. Es tracta de Jordi Ros, Xavi Duch, Clara Borrero i David Budria, que van ser detinguts als seus domicilis després d'un llarg escorcoll el 23 de setembre de 2019. Lluís Llach i Laura Borràs s’han sumat a la marxa, rumb a l’Ajuntament.
Els manifestants han tingut un primer punt de trobada al casal Can Capablanca, d'on s'han desplaçat a escassos metres, just a la parada de Can Feu - Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat. En aquest punt hi ha el Mural de la Llibertat, un mur que el moviment popular va pintar amb la paraula 'llibertat' en diversos idiomes, i que ha estat punt de partida real d'una marxa que ha resseguit diversos carrers dels barris de Gràcia i Centre fins a arribar a l'Ajuntament.
Darrere d'una gran pancarta on es podia llegir el lema "Independència: única solució", al llarg de la manifestació s'han pogut sentir càntics, com "tots som CDR", "independència", o "fora la injustícia espanyola". També s'ha pogut sentir una versió d'aquest darrer mateix crit, ''fora la bandera espanyola", just quan la marxa passava per sota d'un balcó amb aquesta bandera penjada i, des de dins, se sentia un home cridant "Espanya, Espanya".
El seu pas ha obligat la Policia Municipal a tallar carrers, com la cèntrica Rambla, fins a arribar a la plaça Sant Roc, davant de l'Ajuntament, on s'ha pogut sentir una locució en suport als CDR. També han agafat el micròfon l'expresident de l'ACN, Lluís Llach, i el president d'Òmnium, Xavier Antich, en un acte que ha acabat amb el cant dels Segadors.
La vida després de la detenció
Entre els assistents a la mobilització hi havia en Txevi Buigas, un dels activistes que el 23 de setembre de 2019 va ser detingut a Osona acusat de terrorisme, fabricació i tinença d'explosius, i conspiració per causar danys amb objectius estratègics. "No ha sigut fàcil, ha sigut molt dur", ha dit en declaracions a l'ACN. Buigas ha relatat el calvari i el canvi que li va provocar la seva detenció i la posterior sortida de la presó: "Al principi surts encara amb unes energies, però el fet d'estar cinc anys havent d'anar als jutjats de Vic cada setmana a signar o no poder sortir fora del país, això era un neguit", ha relatat.
Activista d'ençà que tenia 16 anys, ha hagut de fer una passa al costat en la participació en protestes: "Sempre havia anat a manifestacions, concentracions, aquí i allà, i ara fa set anys que les meves advocades d'Alerta Solidària em van recomanar tranquil·litat, i, lògicament, el que em diuen elles va missa", ha dit. No obstant això, alguna cosa li removia l'estómac, i li amoïna l'impacte que el que faci pugui tenir més enllà de la seva persona: "Principalment per la meva família i el meu entorn, que per mi és el que més em preocupa", ha apuntat.
Amb tot, ha rebut la notícia del pronunciament del TJUE d'aquest dijous amb una sensació agredolça: "Tothom pensava que estaríem contents, amb abraçades i cava, no és el cas", ha detallat. En aquest sentit, ha assegurat que estan satisfets pel pronunciament, però admet que queda un llarg recorregut pel que fa a la judicatura espanyola. En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat l'advocat d'Alerta Solidària, Martí Majoral, que ha assegurat que la sentència del TJUE referma que es pot aplicar la llei d'amnistia als CDR encausats.
No obstant això, ha assenyalat que el problema està que cal que l'Audiència Nacional validi l'aplicació de la llei d'amnistia: "Quedem a la seva mercè de veure quan decidiran actuar i, en el pitjor dels casos, si és que encara seran capaços d'inventar alguna cosa que ens pugui endarrerir encara molt més el reconeixement d'aquesta amnistia", ha assenyalat.
Llach, Antic i Borràs, presents
La convocatòria ha rebut el suport, entre d'altres, de Lluís Llach, Xavier Antich o Laura Borràs. "Nosaltres no venim a agrair res al poder judicial espanyol que des de fa massa temps té una lluita, una mena de cop d'estat democràtic contra l'independentisme i ara també contra el poder executiu de l'estat espanyol, que ja s'ho faran", ha dit Llach.
En aquest sentit, ha dit que la seva presència a la manifestació respon a la necessitat de denunciar "el cop de força polític que fa un estament que ja no es pot considerar una justícia". Amb tot, ha considerat que el cas dels CDR és "extremadament greu" perquè se'ls ha aplicat una "tortura jurídica": "Han allargat cruelment totes les possibilitats perquè la gent, les famílies, els pares, els fills, els amics, patissin durant més de nou anys", ha dit.
Per la seva banda, Borràs ha considerat que la sentència del TJUE confirma que l'amnistia és una llei que ha de ser aplicada per "una instància judicial que desobeeix ja no només el que ha dit el poder legislatiu espanyol, sinó també el que ara s'està sentint i pronunciant de manera clara i inequívoca per part dels tribunals europeus, com el TJUE". Amb tot, ha reclamat poder reprendre el camí de la lluita dels ideals independentistes sense persecucions jurídiques ni carregues en aquest àmbit.
