Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que és divendres. La dolenta? Que ja som a la tardor, l'estació més depriment de l'any: dies que es fan curts, cada dia més fresca i els primers constipats de la temporada, que acostumen a ser els pitjors. De constipats -electorals, s'entén-, els alcaldes de Junts no en volen tenir. Per això intenten, a mida que s'acosten els comicis del 2027, forçar un canvi de rumb al partit que permeti mantenir la força al territori i no perdre places rellevants davant l'ascens d'Aliança Catalana. Si després de la moció de censura fallida a Ripoll a Junts treien pit que combatrien l'extrema dreta independentista, ara comencen a veure les orelles al llop.
Són faves comptades, i més als pobles: després de les eleccions, en el municipi menys esperat, un alcaldable de Junts, brandant la bandera de l'autonomia local i amb totes les ganes -legítimes- d'arribar al poder, aixecarà el dit per explorar el suport -vot favorable o abstenció- d'Aliança. I què farà, la direcció, quan això passi? Vetar els pactes amb l'extrema dreta independentista, permetent la victimització de Sílvia Orriols i el desencís d'alguns dels seus votants, o aixecar el cordó sanitari? Qualsevol decisió, com s'ha vist arreu d'Europa en les últimes dècades, és dolenta. De la mateixa manera que ho és posar la seguretat i la immigració al centre quan els ultres porten cossos d'avantatge.
Els alcaldes de Junts estan preocupats, perquè seria una negligència no estar-ho. Els partits es construeixen des de baix, des de cada municipi, especialment els que volen ser hegemònics. No hi haurà cap cop d'estat contra Carles Puigdemont -seria enterrar el cor del projecte-, però sí que es demanen canvis. El nom de Salvador Vergés, si no falla res, començarà a sonar amb força a totes les travesses nacionals. Podrà Jordi Turull resistir amb una posició de força fins a les municipals? Quin paper tindrà Antoni Castellà de portes endins? Acabarà fent el salt a Catalunya la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras? Ja eren preguntes pertinents. Amb l'ombra d'Aliança, encara ho són més.
Ens ha agradat
Bé, encara no sabem si ens ha agradat o no, però estem condemnats a entendre'ns-hi. En els propers dies es posarà en marxa el nou funcionament de Discover, l'eina de Google que s'ha convertit -sense saber del tot com funciona, perquè el secretisme dels algoritmes és sagrat- en la principal font d'audiència dels mitjans de comunicació. Ho expliquem en aquesta peça, acompanyada d'un vídeo clarificador elaborat per Paula Rovira. Si es compleixen els pronòstics, ara el Discover permetrà seguir perfils de mitjans i, per tant, personalitzar la manera d'informar-se. Sempre va bé recordar què trobareu a Nació: actualitat ben filtrada, informació i anàlisi per construir incidència i influència.
No ens ha agradat
Pablo Iglesias ha estat un dels principals cervells polítics de l'Estat en els últims quinze anys. Talent, oratòria, valentia, carisma, perseverança i lideratge: s'ha guanyat un lloc als llibres d'història. Ara, però, sembla que intenti espatllar-se la biografia. Anar al programa Els Matins i, amb to de barra de bar -qui sap si de la Taverna Garibaldi-, pronunciar expressions com "la merda del pujolisme" indica una pèrdua de papers preocupant. Els atacs contra ERC -els que verbalitza contra Junts no sorprenen ningú, forma part de l'ADN- només traspuen una frustració pròpia de qui ha tocat amb els dits la revolució i ha perdut totes les batalles posteriors. D'assaltar el cel a tenir un diari de partit: sap greu.
Què fem aquest cap de setmana
A banda d'estar atents al retorn a Montjuïc del Barça -el serial del nou Spotify Camp Nou és infinit-, els propers dies poden servir per esgotar la Setmana del Llibre en català. El nostre Pep Martí, sempre amb bons entrevistats en nòmina, publicarà converses amb Ramon Solsona, Carme Riera i Júlia Ojeda, que tenen novetats sota el braç. I, per descomptat, segur que aprofitareu el cap de setmana per gaudir de la Mercè. Diumenge al vespre estarem atents al Piromusical, enguany en mans d'Estopa, que estrenaran una cançó amb The Tyets. A casa no compraríem entrades per cap concert dels dos grups, junts o per separat, però assumim anar a contracorrent. Bon cap de setmana!
