Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que el Barça no jugarà la final de la Champions malgrat un partit majúscul contra l'Inter de Milà. Si dimarts Itàlia estava d'enhorabona, aquest dijous potser no tant: el nou Papa torna a ser de fora de les fronteres del país transalpí. Els qui veien en Pietro Parolin l'aposta més segura per convertir-se en pontífex haurien fet bé de recordar aquell tòpic -aquests dies han aparegut vaticanistes de sota les pedres, igual que la setmana passada els teníem en el sistema elèctric- que qui entra Papa al conclave acaba sortint com a cardenal. El càrrec és per a Robert Prevost, que ha triat el nom de Lleó XIV.
De nacionalitat estatunidenca, amb forts llaços al Perú, Prevost és un cardenal enquadrat en el sector progressista que representava el difunt papa Francesc. Ja se sap, en tot cas, que les etiquetes a l'Església no són exactament les mateixes que fora dels murs del Vaticà. El nou pontífex té declaracions taxatives en contra de l'anomenada ideologia de gènere -sorprendria el contrari, la veritat-, però també ha deixat clar que la institució no pot tirar enrere. "El món actual no és el mateix que el de fa 20 anys", remarcava Prevost abans de ser escollit. "Volem ser una Església que camina i que busca la pau", ha apuntat des del balcó de la plaça de Sant Pere. Sembla clar que seguirà l'estela de Francesc.
De moment ha estat capaç de superar el sector més conservador, que -com sempre passa en moments de grans canvis històrics- aspirava a un moviment pendular larvat durant els anys de l'anterior Papa. Prevost és nord-americà, però té poc a veure amb Donald Trump, que ja ha dit que es vol reunir ràpidament amb ell. Més que mai, l'Església haurà de tenir mà esquerra -en tots els sentits- per atenuar el pes creixent dels qui volen moure el calendari cap enrere. El successor de Francesc, si de debò es creu progressista, haurà de seguir l'estela de l'últim mandat si vol fer creïbles les reformes engegades al Vaticà, insuficients per la digestió fugaç dels temps però profundes en una institució mil·lenària.
Ens ha agradat
Les Jornades del Cercle d'Economia sempre són un termòmetre excel·lent per saber què tenen al cap les elits. Les conclusions de la cita d'aquesta setmana: idil·li amb Pedro Sánchez -la consulta sobre l'opa al Banc Sabadell va disparar els nivells d'entrega a nivells estratosfèrics-, distància amb Alberto Núñez Feijóo -el líder del PP hauria pogut fer el mateix discurs, més aviat pobre, en una trobada d'empresaris de Jaén-, i peticions a Salvador Illa perquè pacti amb Junts i deixi estar les aliances d'esquerres. Una vegada més, això sí, el nivell del debat va ser amablement elevat. Teresa Garcia-Milà, que agafarà el relleu de Jaume Guardiola, té el repte de mantenir el llistó alt com fins ara.
No ens ha agradat
Hem estat distrets amb la tria del nou Papa -el nostre Pep Martí continuarà uns quants dies a Roma per oferir-vos cròniques i entrevistes vinculades al nou pontífex, vídeos inclosos vetllats amb paciència per l'equip de nous formats que comanden la Paula Rovira i la Laura Vilalta-, però el món no s'ha aturat. La mala maror, bombardejos inclosos, entre l'Índia i el Pakistan no augura res de bo en una zona que no és, precisament, la més estable del planeta. Tenint en compte que les dues tenen estructura nuclear, qualsevol conflicte suposa un mal presagi. Entre Ucraïna, on la guerra continua, i Gaza, on Israel se centra en conquerir ruïnes i devastació, les inestabilitats es multipliquen.
Què fem aquest cap de setmana
Després de la decepció honrosa de dimarts a Milà, el Barça té l'oportunitat de fer el pas definitiu per guanyar la Lliga aquest diumenge, a partir de les 16.15, contra el Madrid a l'Estadi Lluís Companys. Perquè les hores passin més ràpid, us hem preparat una edició especial del pòdcast Snooker -amb Bernat Surroca com a estrella convidada i Ferran Casas al capdavant- sobre el primer aniversari de les eleccions del 12-M. Tampoc us podeu perdre l'entrevista que publicarem a Daniel Pérez, director de l'Energètica pública, a càrrec d'Arnau Urgell. I, si us ve de gust arrencar bé el divendres, llegiu La Santa Espineta de Carles Rútia sobre el nou Sálvame a TVE. Bon cap de setmana!
