[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

Dilluns, Laura Borràs i Jordi Turull van segellar l'acord per a una candidatura unitària a Junts, que farà que el congrés del partit del juny sigui plàcid. Dimarts, la futura presidenta de la formació i qui serà el nou secretari general van escenificar el pacte, madurat per salvar sense fissures el relleu de Carles Puigdemont i presentat com la comunió entre "pares i filles de l'1-O". Dimecres, tots dos ja van posar en qüestió el compromís de govern amb ERC, fins al punt de plantejar que calia auditar si en calien correccions i sotmetre-ho a l'aval de la militància. I, aquest dijous, Borràs i Turull han apadrinat la primera gran decisió per posar en guàrdia Pere Aragonès: Junts s'ha despenjat de l'acord per reformar la llei de política lingüística al Parlament, el pacte signat amb republicans, PSC i En Comú Podem per protegir la immersió dels atacs de la justícia.      

En quatre dies, Borràs i Turull han evidenciat que ja manen i que, de moment, han aparcat les suspicàcies que supuraven en la negociació pel control del partit per actuar en sintonia. Tot i que el portaveu de Junts, Josep Rius, es va afanyar a detallar ahir que la decisió sobre el català s'havia pres per unanimitat a l'executiva -per tant, amb la plena determinació de Jordi Sànchez-, la concatenació de missatges durant la setmana fa evident que els nous líders tenen la intenció de tenir partitura pròpia.

Junts planteja un torcebraç a ERC, ara per la resposta política a la sentència del 25% de castellà a les aules, i ho fa rectificant o matisant acords avalats per Sànchez. El de la llengua i el de la formació del Govern. Borràs es vanta de no haver donar suport a l'entesa per a la investidura d'Aragonès, i Turull va incomodar-se perquè el secretari general va pilotar aquella negociació en solitari. Un i l'altre saben també que Aragonès pot quedar erosionat amb la carpeta de la immersió, ja sigui pel dany polític que suposi el compliment de la sentència a l'escola o per haver de segellar acords dels quals el PSC en sigui soci i Junts actor a l'oposició.

I com argumenta Junts que el que fa un mes i mig era un pacte que es podia firmar ara no serveixi per protegir el català a les aules? El partit sosté que ha quedat acreditat que la reforma de la llei de política lingüística que s'havia plantejat -amb el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d'aprenentatge- no compta amb prou consens polític i tampoc disposa del suficient suport del món civil. També esgrimeix que el text que va motivar la fotografia conjunta al Parlament no ha impedit l'acció dels tribunals, perquè la conselleria d'Educació ja el va esgrimir per frenar el TSJC i el tribunal ha actuat igualment. Junts considera que no es compleixen, doncs, les condicions per mantenir-se en l'acord mentre que ERC, PSC i comuns acusen les sigles de Borràs i Turull de no haver fet cap proposta i d'actuar per interessos partidistes.

Els republicans, especialment durs amb el canvi de relat de Junts, s'aboquen ara a un dilema: tirar pel dret al Parlament sense el soci del Govern o fer un darrer intent per assolir un pacte independentista en forma de decret llei, aprovat a l'executiu i validat a la cambra catalana. Una imatge de bracet amb socialistes i comuns -tindrien majoria a l'hemicicle- en una matèria tan sensible com la llengua a l'escola o un pacte sense la transversalitat de l'arc parlamentari. El consens per protegir la immersió, necessàriament ampli perquè sigui efectiu, ha saltat pels aires i al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, se li esgota el temps. El termini fixat en l'ultimàtum del TSJC es va consumint sense una resposta política ferma, que situa els docents als peus dels cavalls.
 

---

Avui no et perdis

» El consens pel català salta pels aires al Govern i al Parlament; per Sara González.

» El Parlament reclama la dimissió de Robles; per Sara González.

» Opinió: «Caps de turc»; per Jonathan Martínez.

» Entrevista a Víctor Terradellas: «Rússia? Quan vols esdevenir un estat has de parlar amb tothom»; per Bernat Surroca.

» La Fiscalia obre diligències per la denúncia contra Rufián per revelació de secrets.

» La Fiscalia no veu cap il·legalitat en les subvencions i demana arxivar la causa contra Colau.

» L'activista Brian Bartés denuncia davant del jutge intents d'«intimidació» per limitar-li el dret de manifestació; per Bernat Surroca.

» Rússia tanca un dels gasoductes clau que connecten amb Europa.

» Pedro Sánchez anuncia que el topall al preu del gas serà de 48,8 euros.

» Finlàndia demanarà formar part de l'OTAN; per Víctor Rodrigo.

» El Cercle d'Economia comença la campanya electoral amb ball de bastons; per Pep Martí.

» Moviments de bàcul a l'episcopat català; per Pep Martí.

» La Generalitat estudia cobrar 20 cèntims extra per cigarreta que es recuperarien si es retorna la burilla.

» Així és «Sagitari A*», el forat negre del centre de la Via Làctia.

» Reportatge: «El Barco» d'Esplugues s'enfonsa; per Marc Orts.

» Innovar en la producció de l'oli amb vares i sense tractors; per Àlvar Llobet.
 

---

 El passadís

Xavier Novell fa mesos que no és bisbe de Solsona. Ara exerceix de pare de dues bessones, fruit de la seva relació amb l'escriptora Sílvia Caballol, amb qui va contraure matrimoni civil després de la seva renúncia al bàcul. A Novell se'l pot veure molts diumenges a missa, a Súria, amb la seva dona i les bessones. Una presència que sol generar sempre comentaris entre la feligresia, que encara no dona crèdit a l'episodi protagonitzat per l'exprelat, que segons asseguren els qui el veuen a missa, es comporta com si aquí no hagués passat res. La seva sortida del bisbat va deixar estabornida la parròquia. Potser per això, el nou bisbe de Solsona, Francesc Canesa, es mou amb peus de plom a la diòcesi. Nascut a Elx, vingut precipitadament del bisbat de Menorca, mira de no trepitjar cap ull de poll i ja ha començat un seguit de visites per tot el bisbat, amb màxima predisposició a escoltar i atendre tothom. Gat escaldat. 

Vist i llegit

El mateix dia que Augusto Pinochet va perpetrar el cop d'estat a Xile -l'11 de setembre del 1973-, el militar que pretenia convertir-se en dictador va confiscar la capçalera El Clarín, en aquell moment el rotatiu de major tirada al país, amb més de 250.000 exemplars diaris. El periòdic s'alienava amb les aspiracions democràtiques dels xilens i era propietat, des del 1972, de l'empresari Víctor Pey, un republicà espanyol exiliat a Xile. Aquella confiscació del patrimoni del diari va ser revertida per la justícia i ara un jutge -el titular del jutjat 101 de Madrid- ha ordenat indemnitzar amb 520 milions d'euros els accionistes espanyols de la capçalera, que avui es publica en format digital i és propietat de la Fundació Espanyol President Allende i la filla de Pey, Coral Pey Grebe. Aquesta és la història que relata el periodista Pere Rusiñol a eldiario.es, en un article que recorda que la decisió judicial intenta posar fi als intents per part de les autoritats xilenes d'impedir que es materialitzés l'obligació d'indemnitzar els inversors espanyols. El requeriment data del 2008.

 El nom propi

Joan Carles I troba protecció a la justícia espanyola. Fa uns mesos, la Fiscalia del Tribunal Suprem ja va descartar querellar-se contra el rei emèrit per no poder acreditar el cobrament de 65 milions d'euros vinculats al projecte de l'AVE a la Meca, i ara la Fiscalia Anticorrupció ha arxivat les investigacions sobre totes les comissions d'una obra que va reportar abundants beneficis a intermediaris i constructors. La decisió del ministeri públic, que va transcendir aquest dijous, argumenta que no pot certificar si es va produir un delicte de corrupció en les transaccions internacionals relacionades amb les obres perquè l'Aràbia Saudita s'ha negat a lliurar la documentació bancària reclamada. Les diligències es van obrir el 2018, després que Corinna Larsen -examant del monarca- revelés, en converses enregistrades pel comissari José Manuel Villarejo, que Joan Carles I havia cobrat en el passat una comissió a canvis de fer d'intermediari en la construcció d'aquesta infraestructura.   

 Els imperdibles

El Dia Internacional dels Museus se celebra cada 18 de maig, però alguna de les activitats commemoratives s'avancen aquest cap de setmana. I la més destacada és la Nit dels Museus, una jornada de portes obertes en horari nocturn, que arriba a la setzena edició. Fins a 74 museus i espais culturals de vuit ciutats de la demarcació de Barcelona permetran l'entrada gratuïta des de dissabte a la tarda i fins a la matinada. Una proposta seductora per passar un festiu de primavera que es preveu calorós. Bon cap de setmana! 

  ​