Els busos viuen un moment àlgid tres mesos després de l’accident de Gelida, amb línies que han passat d’un 80% d’ocupació a superar el 100%. Així ho explica en declaracions a l’ACN el president de la Fecav, José María Chavarría, que assegura que les empreses treballen per no deixar “cap passatger a les parades”. Tot i que la demanda s’ha disparat amb la crisi de Rodalies, la patronal apunta que es tracta d’una tendència a l’alça dels darrers anys, amb 90 milions de passatgers el 2025 i la previsió de superar els 100 milions enguany. El director del Centre d’Estudis del Transport, Joan Carles Salmerón, defensa que els busos juguen un “paper essencial” per cobrir les necessitats de mobilitat, sobretot quan el tren “falla”.
Tot i que agreujat per la crisi ferroviària, l’increment de la demanda no és puntual. Segons Chavarría, el sector fa anys que registra una tendència a l’alça impulsada per factors com l’encariment de l’habitatge a les grans ciutats, l’augment dels costos del vehicle privat o la implantació de les zones de baixes emissions. A parer seu, a això s’hi sumen “més serveis, més expedicions” i una política tarifària acordada amb l’administració que ha contribuït a fer créixer l’ús del bus.
Així ho mostren també les dades: dels 34 milions de passatgers del 2001 es va passar a un màxim de més de 84 milions el 2019, abans de la caiguda per la pandèmia. Des d’aleshores, la demanda s’ha recuperat fins als 90 milions del 2025, i es preveu un nou rècord aquest any amb un increment d’entre el 10% i el 15%.
Més busos i més personal
Malgrat aquest creixement, el sector admet que no té capacitat immediata per absorbir tota la demanda. El president de la Fecav recorda que “comprar un autobús no és anar a una botiga”, ja que el procés pot tardar “entre sis mesos i dos anys”, especialment en el cas de vehicles de baixes emissions.
En paral·lel, les empreses han intensificat la contractació per reforçar les plantilles. Segons la patronal, des de principi d'any ja s’han incorporat més de 200 treballadors, amb la previsió d’arribar a “més de 1.500 llocs de treball” en els pròxims anys. L’objectiu, segons Chavarría, és garantir que el sistema pugui “atendre tota persona que es vulgui moure”.
Pel que fa a les infraestructures, el sector assenyala diversos colls d’ampolla que dificulten l’operativa. “Tenim unes vies molt col·lapsades”, adverteix el president de la Fecav, que reclama millores com carrils específics per a autobusos o noves estacions.
Capil·laritat del servei de bus
En aquest context, Salmerón defensa que l’autobús és un servei “essencial” i “capil·lar” que arriba a tot el territori, i destaca que en episodis com la crisi de Rodalies “ha fet un pas endavant” per cobrir les necessitats de mobilitat. Amb tot, adverteix que el principal repte serà “absorbir tota aquesta població que cada vegada necessitarà més transport públic”.
Salmerón també emmarca el moment actual en una dinàmica històrica del sector i recorda que l’autobús “sempre ha tingut un paper clau” a Catalunya, especialment per connectar el territori. “Ja a principis del segle XX, amb la construcció de les carreteres, va permetre arribar a pobles on no arribava cap altre transport”, explica. Segons l’expert, al llarg del temps el bus ha anat adaptant-se als canvis tecnològics i socials, i sosté que l’actual creixement confirma que “continua sent un element imprescindible dins del sistema de mobilitat”.
