18
de novembre
de
2023, 21:18
Actualitzat:
21:18h
L'embat polític contra el top manta a Barcelona sovint es fonamenta en el recordatori que és una activitat al marge de la legalitat. Això ha servit per justificar l'arraconament dels manters, que han estat perseguits a peu de carrer en diversos moments polítics, però també per recordar als passejants que s'arrisquen a ser multats si col·laboren amb el negoci de productes falsificats. Ara bé, les multes es reparteixen de manera ben diferent entre venedors i compradors. Segons dades recopilades per Nació a partir d'una petició de transparència de la informació, entre 2015 i 2023 a Barcelona s'han imposat 37.731 multes als migrants que treballen amb la manta a peu de carrer, mentre que les butlletes sancionadores dedicades als compradors d'aquests productes han estat 1.143 en el mateix període.
És a dir, que els manters són 33 vegades més sancionats que els interessats a comprar. De fet, la comparativa encara és més desigual, ja que l'estadística de compradors sancionats inclou els que tenen a veure amb els llauners o els pareos de la platja, mentre que la dels manters és una estadística específica dels que ocupen la via pública.
El que mostren aquests números és que els agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra que patrullen a la capital catalana han iniciat una mitjana de 12 sancions al dia als manters. Això incloent totes les estacions de l'any i els mesos de màxima afectació de la Covid. Per contra, la mitjana que afecta als compradors és de 0,25 al dia. És a dir, que caldrien 48 dies perquè els visitants que s'interessen pels productes dels manters rebessin tantes multes com les que els venedors ambulants registren en un sol dia.
Si es fa l'anàlisi any a any, es pot veure també com el 2016 -el segon estiu d'Ada Colau al consistori- va ser el gran any de les sancions policials al top manta. Es van arribar a posar a gairebé 10.000 en un sol curs. Això les situa en unes 26 al dia.
Amb el gran angular dels últims vuit anys, però, la diferència entre compradors i venedors es pronuncia si es té en compte el daltabaix entre el nombre de sancions iniciades a peu de carrer i els expedients que finalment es tramiten. És a dir, entre el dit i el fet. Una de les dades curioses és que el 30% de les denúncies imposades als compradors al carrer finalment no es converteixen en expedients iniciats. No segueixen el seu curs administratiu pels diversos motius, com defectes de forma o altres derivades. En canvi, aquest percentatge es redueix al 10% en el cas dels manters.
Les multes, que són de 500 euros tant per els uns com per els altres, en la immensa majoria de casos no s'acaben cobrant. Sobretot de la banda dels manters, que acostumen a no tenir recursos econòmics per poder-les afrontar. Ara bé, també es perd una part important de les multes tramitades als visitants. Així, entre 2015 i el setembre de 2023, el consistori ha arribat a ingressar l'import econòmic de 759 multes als venedors ambulants (2%) mentre que els expedients cobrats dels turistes i passejants han quedat en 470 (41%).
En alguns casos, com el 2019, s'ha acompanyat la pressió al carrer sobre els manters amb dos fronts complementaris. En aquell moment d'auge del turisme, es va anunciar que l'expulsió del top manta del centre de la ciutat aniria acompanyada d'una intensificació dels plans socials i d'inserció laboral per al col·lectiu -una promesa que finalment les xifres aconseguides per Nació desmenteixen- i també es va presentar una campanya per recordar que adquirir material dels venedors ambulants és il·legal. "La compra legal fa ciutat", deien els fulletons repartits pels comerços de la ciutat, encarregats per l'Ajuntament de Barcelona.
A l'inici d'aquell govern de comuns i PSC, el llavors primer tinent d'alcaldia Jaume Collboni explicaria que la campanya es dirigiria als barcelonins, i sobretot als turistes, per recordar que hi ha una normativa que sanciona amb 500 euros qui compri al top manta. Ara bé, també matisaria el mateix Collboni que no es mesuraria "l'èxit de la campanya" per la quantitat de multes que es posessin. No hi havia un fons recaptatiu. I així va ser. Aquell any es van posar menys sancions als compradors (63) que l'any anterior (99). Després, ja vindria la Covid i això acabaria de deixar les multes a compradors en unes xifres de mandat (228) molt llunyanes a les dels quatre anys previs (837).
Sobre la pressió als manters, de moment les xifres no mostren que s'hagin disparat les sancions, si bé la persecució al l'epicentre turístic sí que ha incrementat amb el denominat "Pla Endreça". Els manters denunciaven durant l'estiu que aquesta intensitat sobre els venedors ambulants no la veien des de l'època de Xavier Trias, amb CiU. De moment, les xifres exposen que si durant tot l'any 2022 es van arribar a iniciar 1.338 expedients, fins a mitjans de setembre del 2023 la xifra es queda en 1.068 casos. A més, les denúncies imposades baixen de les més de 2.000 al poc més de 1.000 en els primers nou mesos de l'any. "A vegades augmenten les multes i a vegades augmenten la persecució. Perdre els productes perquè has de fugir també és un altre tipus de sanció", exposa el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Lamine Sarr, qui ha exercit com a manter entre 2007 i el 2019.
Altres veus també exposen la realitat d'aquest estiu. Algunes s'acumulen durant llargues estones a l'andana del metro de la línia verda del passeig de Gràcia sota la Casa Batlló. Com la del Fahli. Fa poc més d'un any que es veu arrossegat a la manta. "A vegades la manta, a vegades la ferralla. Tot és molt difícil". Explica que s'ha quedat sense feina i això l'ha portat a aquest sector per buscar algun ingrés. "Jo era bo enrajolant, fent murs. Però l'empresa del meu cap ha fet fallida i encara no s'ha recuperat. No he trobat cap altra cosa". Sobre les multes i la pressió policial, explica que "és tot, un dia és una multa, un dia és que t'ho prenguin tot, i un altre dia és perseguir-te fins fer-te caure o que caigui el de davant". En altres casos, el sindicat de manters també critica que hi ha agents que s'arriben a quedar el material que comissen als venedors com una pràctica existent. De fet, aquesta realitat va ser recentment constatada pels afers interns de la Guàrdia Urbana, que van suspendre quatre agents del cos de sou i feina acusats d'haver-se apropiat de roba sostreta als manters.
En el cas que els arribin a imposar sancions, si bé la gran majoria queden sense pagar per insolvència, Lamine Sarr adverteix que hi ha casos que les multes també els compliquen la situació administrativa a un col·lectiu que penja d'un fil i es juga ser expulsat del país. "Algunes multes les han de pagar perquè si no, no poden fer els tràmits per tenir els papers. Abans de tenir-ho tot arreglat, moltes vegades et feien pagar la sanció. I si no ho feies, tot s'aturava", exposa el portaveu de l'entitat. En aquests casos, s'han arribat a fer col·lectes entre companys per poder abonar l'import d'una sanció a un manter, expliquen alguns venedors.
És a dir, que els manters són 33 vegades més sancionats que els interessats a comprar. De fet, la comparativa encara és més desigual, ja que l'estadística de compradors sancionats inclou els que tenen a veure amb els llauners o els pareos de la platja, mentre que la dels manters és una estadística específica dels que ocupen la via pública.
El que mostren aquests números és que els agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra que patrullen a la capital catalana han iniciat una mitjana de 12 sancions al dia als manters. Això incloent totes les estacions de l'any i els mesos de màxima afectació de la Covid. Per contra, la mitjana que afecta als compradors és de 0,25 al dia. És a dir, que caldrien 48 dies perquè els visitants que s'interessen pels productes dels manters rebessin tantes multes com les que els venedors ambulants registren en un sol dia.
Si es fa l'anàlisi any a any, es pot veure també com el 2016 -el segon estiu d'Ada Colau al consistori- va ser el gran any de les sancions policials al top manta. Es van arribar a posar a gairebé 10.000 en un sol curs. Això les situa en unes 26 al dia.
Amb el gran angular dels últims vuit anys, però, la diferència entre compradors i venedors es pronuncia si es té en compte el daltabaix entre el nombre de sancions iniciades a peu de carrer i els expedients que finalment es tramiten. És a dir, entre el dit i el fet. Una de les dades curioses és que el 30% de les denúncies imposades als compradors al carrer finalment no es converteixen en expedients iniciats. No segueixen el seu curs administratiu pels diversos motius, com defectes de forma o altres derivades. En canvi, aquest percentatge es redueix al 10% en el cas dels manters.
Les multes, que són de 500 euros tant per els uns com per els altres, en la immensa majoria de casos no s'acaben cobrant. Sobretot de la banda dels manters, que acostumen a no tenir recursos econòmics per poder-les afrontar. Ara bé, també es perd una part important de les multes tramitades als visitants. Així, entre 2015 i el setembre de 2023, el consistori ha arribat a ingressar l'import econòmic de 759 multes als venedors ambulants (2%) mentre que els expedients cobrats dels turistes i passejants han quedat en 470 (41%).
Campanyes per avisar compradors, però sense recaptació
En alguns casos, com el 2019, s'ha acompanyat la pressió al carrer sobre els manters amb dos fronts complementaris. En aquell moment d'auge del turisme, es va anunciar que l'expulsió del top manta del centre de la ciutat aniria acompanyada d'una intensificació dels plans socials i d'inserció laboral per al col·lectiu -una promesa que finalment les xifres aconseguides per Nació desmenteixen- i també es va presentar una campanya per recordar que adquirir material dels venedors ambulants és il·legal. "La compra legal fa ciutat", deien els fulletons repartits pels comerços de la ciutat, encarregats per l'Ajuntament de Barcelona.A l'inici d'aquell govern de comuns i PSC, el llavors primer tinent d'alcaldia Jaume Collboni explicaria que la campanya es dirigiria als barcelonins, i sobretot als turistes, per recordar que hi ha una normativa que sanciona amb 500 euros qui compri al top manta. Ara bé, també matisaria el mateix Collboni que no es mesuraria "l'èxit de la campanya" per la quantitat de multes que es posessin. No hi havia un fons recaptatiu. I així va ser. Aquell any es van posar menys sancions als compradors (63) que l'any anterior (99). Després, ja vindria la Covid i això acabaria de deixar les multes a compradors en unes xifres de mandat (228) molt llunyanes a les dels quatre anys previs (837).
Les sancions a manters: també un cop administratiu
Sobre la pressió als manters, de moment les xifres no mostren que s'hagin disparat les sancions, si bé la persecució al l'epicentre turístic sí que ha incrementat amb el denominat "Pla Endreça". Els manters denunciaven durant l'estiu que aquesta intensitat sobre els venedors ambulants no la veien des de l'època de Xavier Trias, amb CiU. De moment, les xifres exposen que si durant tot l'any 2022 es van arribar a iniciar 1.338 expedients, fins a mitjans de setembre del 2023 la xifra es queda en 1.068 casos. A més, les denúncies imposades baixen de les més de 2.000 al poc més de 1.000 en els primers nou mesos de l'any. "A vegades augmenten les multes i a vegades augmenten la persecució. Perdre els productes perquè has de fugir també és un altre tipus de sanció", exposa el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Lamine Sarr, qui ha exercit com a manter entre 2007 i el 2019.Altres veus també exposen la realitat d'aquest estiu. Algunes s'acumulen durant llargues estones a l'andana del metro de la línia verda del passeig de Gràcia sota la Casa Batlló. Com la del Fahli. Fa poc més d'un any que es veu arrossegat a la manta. "A vegades la manta, a vegades la ferralla. Tot és molt difícil". Explica que s'ha quedat sense feina i això l'ha portat a aquest sector per buscar algun ingrés. "Jo era bo enrajolant, fent murs. Però l'empresa del meu cap ha fet fallida i encara no s'ha recuperat. No he trobat cap altra cosa". Sobre les multes i la pressió policial, explica que "és tot, un dia és una multa, un dia és que t'ho prenguin tot, i un altre dia és perseguir-te fins fer-te caure o que caigui el de davant". En altres casos, el sindicat de manters també critica que hi ha agents que s'arriben a quedar el material que comissen als venedors com una pràctica existent. De fet, aquesta realitat va ser recentment constatada pels afers interns de la Guàrdia Urbana, que van suspendre quatre agents del cos de sou i feina acusats d'haver-se apropiat de roba sostreta als manters.
En el cas que els arribin a imposar sancions, si bé la gran majoria queden sense pagar per insolvència, Lamine Sarr adverteix que hi ha casos que les multes també els compliquen la situació administrativa a un col·lectiu que penja d'un fil i es juga ser expulsat del país. "Algunes multes les han de pagar perquè si no, no poden fer els tràmits per tenir els papers. Abans de tenir-ho tot arreglat, moltes vegades et feien pagar la sanció. I si no ho feies, tot s'aturava", exposa el portaveu de l'entitat. En aquests casos, s'han arribat a fer col·lectes entre companys per poder abonar l'import d'una sanció a un manter, expliquen alguns venedors.