[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Explicar-se és clau en política. Argumentar bé per no decebre els propis i mantenir-hi la connexió. Sovint no es tracta que les coses siguin d'una forma o una altra (no diré certes, perquè la veritat, en singular, costa cada cop més de trobar), sinó de quanta gent hi ha disposada a creure que ho són i a actuar en conseqüència. El que, en un context, és una bona solució o un bon balanç, en un altre, sigui perquè no es tenen eines o bé perquè no se saben usar, pot convertir-se en un mal tracte o una renúncia.

L'acord per investir el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, avança tot i que difícilment arribarà aquest octubre. O això és el que creu ell i el que ha traslladat als seus col·laboradors. No només després de la conversa amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, i de la reunió amb el portaveu del partit al Congrés, Gabriel Rufián, dijous. També després de veure's les cares amb la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, divendres. Ara es tracta de concretar quin perímetre té el pacte i d'acordar com s'explica a les respectives parròquies. A això responen, de fet, els nervis de la setmana passada a partir de la intenció, de nou manifestada des de la Moncloa, d'una renúncia clara a la unilateralitat per part de Junts, que s'ha regirat avisant que no farà concessions discursives.

Junts vol poder explicar que ells són diferents d'ERC, que ha renunciat de facto a la unilateralitat apostant pel diàleg malgrat que aquesta encara figura als seus documents congressuals, com també passa en el cas del partit de l'expresident Carles Puigdemont. Si els juntaires pacten amb el PSOE, també hi estaran renunciant. La retòrica de confrontació dels darrers anys quedarà arraconada mentre s'explorin els acords, però la qüestió és, com deia, com s'explica i quin és el context.

I si el temor de Junts davant el seu viratge és aparèixer associats a una renúncia, el dels republicans és quedar lligats en curt o diluïts. Per això, Junqueras se situa en una mena de terra mitjana entre l'"acord històric" que defensa Puigdemont (i que el porta a contemplar només un sí o un no) i entre el pacte de legislatura i estabilitat que busca Sánchez.

El líder republicà té una agenda que va més enllà de l'amnistia -que serà un gran èxit per als independentistes-, del català i d'un mecanisme de verificació d'acords. Vol batallar el dret a decidir (avui el president Pere Aragonès assumirà l'informe dels acadèmics per donar forma a la proposta d'acord de claredat) i també el traspàs de Rodalies i el finançament. En aquestes dues últimes carpetes ERC té tot el camp per córrer perquè està sola. Ni el PSC ni els comuns volen comprometre-s'hi per no incomodar el govern espanyol i Junts no les ha situat al centre.

El partit de Puigdemont, però, gaudeix d'un avantatge tàctic que pot ajudar a desfer prevencions. Si l'expresident, que controla amb mà de ferro la negociació davant la capitulació interna del sector Borràs, pacta, els republicans també es veuran impel·lits a fer-ho. No només perquè ja ho han fet.

Els objectius d'ERC no es resolen en la negociació d'una investidura. El 23-J els republicans no van demanar el vot per bloquejar o desestabilitzar res (això ho va fer Junts) ni per facilitar l'arribada de la dreta extrema al govern espanyol. Ara necessiten que la legislatura comenci a caminar i fer servir la seva força a la cambra baixa per avançar amb el finançament o les infraestructures, que haurien d'ajudar a surar Aragonès.

Amb ERC al pacte i la CUP preguntant-se pel seu futur, Junts no patirà, més enllà de les xarxes o de les figures que intenten articular un quart espai, foc amic. La profunditat de l'acord serà, si més no d'entrada, accessòria, tal com va demostrar la digestió del pacte per a la mesa del Congrés o el préstec de diputats socialistes per tenir grup. ERC i el PSC ho haurien de tenir en compte quan pensin en les urnes que vindran.
 

---

Avui no et perdis

» Junts assimila en silenci el lideratge absolut de Puigdemont; per Oriol March.

» Puigdemont i Junqueras podran ser candidats a la Generalitat si hi ha amnistia?; per Bernat Surroca i Oriol March.

» Opinió: «Per què ara?»; per Ferran Mascarell, que s'incorpora com a opinador amb periodicitat quinzenal a Nació.

» El secret d'una amnistia constitucional; per Bernat Surroca.

» De la milícia que ha humiliat Israel a una Xina a l'aguait: tots els actors del drama de Gaza; per Pep Martí.

» Opinió: «L'esperança indestructible de Barenboim»; per Montserrat Tura.

» Entrevista a Gabriel Garroum: «Si no s'aborda la qüestió dels territoris ocupats, no hi ha solució»; per Pep Martí.

» Opinió: «Atrapats entre dues no-equidistàncies»; per Eduard Voltas.

» Entrevista a Adrià Fortet: «Les elits israelianes estan disposades a pagar el preu per les imatges que veurem»; per Pep Martí.

» Opinió: «Crear terror o crear pau?»; per Jordi Mir.

» Jo competeixo: Propaganda a prova de bombes; per Modernet.

» És oficial: als alumnes del país ja els costa més parlar català que castellà; per Maria Rabella Ytarte.

» Opinió: «12-O, apologia colonial i anomalia global»; per Aleix Sarri.

» Pisos de luxe i expats, el còctel que dispara 500 euros el lloguer mitjà a un barri popular; per David Cobo.

» Per què la temperatura del planeta és tan desproporcionalment alta?; per Arnau Urgell i Vidal.

» El Castor, deu anys mort i sense enterrar; per Sílvia Berbís.

» Xavi Moya, una vida entre els rings de mig món i el barri del Clot segada de cop; per Maria Rabella Ytarte.

» Com tenir una dieta més sostenible?; per Arnau Urgell i Vidal.

» Qui és Spursito, l'streamer andorrà que triomfa a la Kings League i fent contingut en català?; per Victor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Perfil baix. És la consigna que, en un moment d'incertesa política i després d'una nova aparició mediàtica estel·lar del comissari Villarejo, en aquest cas a RAC1, s'ha receptat el ministeri de l'Interior. El 2 d'octubre és el dia dels àngels custodis i és l'escollit del Cos Nacional de Policia per celebrar el seu dia. La commemoració és descentralitzada i també es fa a Barcelona per condecorar agents de la policia espanyola i reunir els comandaments. Fa dos anys el va presidir el secretari d'Estat, Rafael Pérez, i l'any passat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Enguany, al CNP toca un perfil més baix. Si més no, mediàticament. La festa, aquest migdia al Fòrum de Barcelona, la presidirà el director general Francisco Pardo, amb una llarga carrera política que va començar a l'ombra de José Bono, i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto.  

Vist i llegit

Què són els hikikomoris? És un fenomen que s'estudia, i es combat, al Japó de joves que s'aïllen durant llargues temporades a les seves habitacions, refugiats en les pantalles, decebuts pel mercat laboral i evitant la socialització. Masaomi Iyo, neuropsiquiatre japonès, avisa al suplement "Quadern", d'El País, en una entrevista de Bernat Coll, que la pressió per l’èxit permanent i la productivitat laboral són una llosa cada cop més gran per a la salut mental dels joves. La podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1998 es detenia a Londres el dictador xilè Augusto Pinochet. Es feia en aplicació d'una ordre del jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, Baltasar Garzón, que el volia jutjar pels delictes de genocidi, tortures i terrorisme durant la seva dictadura, que es va instaurar el 1973 després del cop d'estat contra el socialista Salvador Allende. Pinochet va estar gairebé dos anys en arrest domiciliari fins que el govern anglès el va declarar no apte per ser jutjat per motius de salut.

Espanya n'havia demanat l'extradició en virtut al principi de justícia universal, que el PP va derogar. Curiosament, Espanya es permetia perseguir totes les dictadures del món menys la seva. No només el franquisme (i els seus protagonistes) han quedat impunes sinó que ni tan sols s'han anul·lat amb totes les conseqüències els consells de guerra sense garanties, com el que va costar l'afusellament, ahir va fer vuitanta-tres anys, al president Lluís Companys. S'han declarat il·legítims, això sí. Això deia Garzón sobre la supressió de la justícia universal.

 L'aniversari

El 16 d'octubre de l'any 1949 naixia a Pessonada, al Pallars Jussà, l'escriptor català Pep Coll. Els Pirineus són el seu món literari malgrat que va haver de fer guanyar-se la vida com a professor a Lleida. És un gran coneixedor del dialecte pallarès i difusor de la cultura d'aquelles comarques i de les seves llegendes, que ha recollit. Una de les seves novel·les més populars, escrita el 1999, és L'abominable crim de l'Alsina Graells. Amb Les senyoretes de Lourdes va guanyar el premi Sant Jordi. Coll ha produït també molta narrativa infantil i juvenil. La seva darrera novel·la és La llarga migdiada de Déu (Proa), sobre l'odissea d'uns adolescents per fugir de la barbàrie nazi a través dels Pirineus. Recupereu aquí la seva conversa sobre la novel·la amb Xavier Graset. 

  ​ Fes clic aquí per rebre'l