15
d'octubre
del
2023
Actualitzat
el
16
d'octubre
a les
0:04h
Dues hores al carrer Parcerisa, al barri de la Bordeta de Barcelona, es demostren inútils a l'hora de trobar algun habitant del macrocomplex de pisos de luxe que s'hi va inaugurar fa dos anys que entengui el català o que parli castellà. La majoria ho diuen clar. "English". En alguns casos hi afegeixen un "please". Són el que s'anomena expats. Una raresa per a alguns veïns d'aquest barri popular de Barcelona. "Veig matrimonis que fan goig, físicament. Gent ben maca. Cotxes cars sortint del pàrquing. Hi ha joves i famílies. Surto a passejar amb la gossa sovint, em crida l'atenció i m'hi fixo", diu Josefina Lara, veïna de la zona des de fa més de trenta anys. Parla de la promoció gegantina que té just davant: una comunitat de quatre edificis amb 420 pisos, piscina, zona verda, gimnàs i coworking.
La finca va obrir-se al públic fa dos anys. Llavors, la mitjana del preu dels contractes de lloguer que es feien al barri era de 815 euros. Ara, segons les dades oficials del segon trimestre del 2023, ja s'ha arribat als 1.336 euros. En només dos anys, s'ha disparat 521 euros la mitjana dels lloguers que se signen a la Bordeta (Sants-Montjuïc), on hi viuen prop de 20.000 barcelonins. Cap altre barri dels 73 que conformen Barcelona ha experimentat una evolució tan dràstica. I els veïns de la zona, per explicar-s'ho, miren tots cap al carrer Parcerisa.
El cert és que la promoció de pisos és un formiguer. No passen dos minuts sense que n'entri o en surti algun veí. També hi ha un ball constant de repartidors, ja sigui amb paquets de cartró o amb àpats semicalents. El Manuel, que arrossega una motxilla marcida de Deliveroo després de quatre anys repartint amb ella, constata el negoci que suposa la finca. "Des que això ha aparegut, hi vinc moltíssimes vegades. Seixanta? Setanta? Jo ja m'ho conec i això que és enorme", diu l'home mentre prepara la bicicleta per continuar la seva jornada laboral.
El barri no és dels de les rendes més baixes de Barcelona, però està clarament per sota de la mitjana de la ciutat. Les llars de la Bordeta tiren endavant amb una mitjana de renda disponible (el que es poden gastar en béns i serveis) de 18.723 euros a l'any, constaten les dades municipals. Aquesta realitat queda ben lluny de les propostes econòmiques del macrocomplex, que han arribat a a sobrepassar els 3.000 euros mensuals de lloguer. Qui està al darrere d'aquest projecte és la promotora BeCorp, especialitzada en el lloguer de luxe que darrerament s'ha vist en el centre de la polèmica municipal per voler aixecar una altra promoció a uns jardins històrics de Sarrià: Can Raventós.
Amb una trucada a l'empresa que gestiona els edificis de la Bordeta, la comercial Bcn Housing, s'aclareix l'actual panorama. La veu de l'operadora explica que encara queden pisos disponibles per llogar. El més econòmic de què disposen és un immoble amb dos dormitoris per 1.460 euros al mes. A l'altra banda del ventall comenta que hi ha encara un àtic que faria pujar el preu fins als 2.645 euros, tot i que no arriba als seixanta metres quadrats. També afegeix que es poden veure les ofertes que els queden al portal Idealista. A la cerca, pel carrer Parcerisa hi apareixen cinc pisos, quatre dels quals superen els 2.000 euros de mensualitat.
L'únic pis que es podria permetre l'exemple mitjà d'una família de la Bordeta seria el pis barat que la telefonista ha proposat. Però tot el disponible de l'any s'hauria de destinar a pagar el lloguer. Els quedarien 1.200 euros lliures, però els haurien d'haver deixat com a fiança. Els comptes no surten.
Qui ho pot pagar no és cap novetat. Fa temps que els moviments socials i els col·lectius pel dret a l'habitatge adverteixen de l'impacte transformador que ha tingut l'arribada d'estrangers amb alt poder adquisitiu en el mercat immobiliari barceloní, els darrers anys. La punta de llança d'un fenomen ja establert com és la gentrificació. En aquest context, la Bordeta n'és un exemple molt il·lustratiu.
El Sam, un jove londinenc que treballa des de casa per al sector tecnològic i que fa quatre anys que viu a Barcelona, explica -en anglès- que està ben satisfet amb el pis. "Hi ha de tot". En destaca la piscina, però lamenta que encara no l'ha feta servir perquè s'hi acaba d'instal·lar. Paga uns 2.300 euros al mes, diu. "I el contracte és de llarg termini, eh", celebra, abans de marxar amb el patinet elèctric. Menys content està l'Alexander, en aquest cas un ucraïnès pare de família. "Hem vingut aquí per uns mesos, però crec que marxaré de Barcelona. Al carrer hi ha pixades de gos i fins i tot sensesostre". Pronuncia les paraules en un to queixós, i fa moviments amb el braç assenyalant l'entorn immediat. Diu que l'interior del complex li està bé, però que el barri l'ha decebut.
Les recepcionistes de l'espai apuntalen la idea de la comunitat gairebé auto-suficient. Després de comentar que l'estada mínima ha de ser d'un any i que els contractes es fan a set anys, tal com marca la llei, el primer que subratlla una de les professionals al taulell és que si vols fer teletreballar, les zones verdes, la piscina o el gimnàs t'ajudaran a "desconnectar". "No cal anar lluny, et queda tot aquí mateix", menciona.
Des de fora, els veïns de l'entorn insisteixen en la gran diferència que hi ha entre la quotidianitat del barri i la irrupció d'aquests quatre edificis, amb la seva particularitat demogràfica. "Abans aquí hi havia unes famílies sense gairebé res, que finalment l'ajuntament va traslladar a pisos socials", detalla Ángeles Jiménez, veïna del barri des de petita, en referència a les antigues barraques del Camí de la Cadena. El contrast és evident.
Els nous blocs queden a tocar del que serà el nou parc de Can Batlló, en plena transformació per fer aparèixer 26.000 metres quadrats de zona verda en un espai renovat que s'anomenarà El bosc. A Jiménez li agrada el nom, però no tant el calendari que l'ha acompanyat. "Jo visc una mica més amunt. Vaig comprar el pis fa 34 anys. La meva filla tenia set mesos. Em van dir llavors que farien uns jardins aquí... I mira com estem encara. És clar, arribaran ara. I jo ja soc àvia!", deixa anar la dona.
Des del Grup d'Habitatge de Sants assenyalen fa més de dos anys que conviuen amb la paradoxa que suposa el bloc farcit d'expats. L'assenyalen com a exemple gentrificador i l'etiqueten com un "accelerador" d'un procés que impregna tot l'entorn metropolità. "Ja fa temps que la gent se'n va del barri perquè no es renoven els lloguers. Es vol un altre tipus de població. De fet, ens acaba d'arribar el cas d'un bloc ple de famílies inquilines que no volen marxar. Els han dit que han de marxar, han mirat de buscar un altre lloguer, però han vist que els preus són impagables", defensa la portaveu del col·lectiu pel dret a l'habitatge de Sants, Llum Oliver.
Per la militant, és "insultant" que aquestes famílies de llogaters es vegin amb aquest maldecap, o que pròximament el grup d'habitatge afronti el desnonament de dues famílies, el 6 i el 8 de novembre, mentre grans promocions de la zona es destinen a nous llogaters amb més solvència econòmica. "Al carrer Gavà s'estan fent obres per inaugurar més de 70 pisos... també per lloguer. Com imaginareu, no serà assequible", comenta Oliver.
També es lamenta que, així com ha passat amb els eixos verds, les millores urbanes acabin col·laborant a la creació d'una elit residencial nova en un barri popular. "Ara es farà el superparc de Can Batlló i allò que havia de ser positiu pel veïnat quedarà per qui pugui pagar 2.000 euros de lloguer. Són els passos habituals per acabar transformant un barri", resol la membre del Grup d'Habitatge de Sants. Sobre aquesta zona, el remei proposat des de l'administració, durant el primer mandat de Colau, va passar per fixar que dels 1.400 nous pisos projectats a l'entorn del futur parc 470 tinguessin un preu assequible. De moment, els contrastos avancen.
La finca va obrir-se al públic fa dos anys. Llavors, la mitjana del preu dels contractes de lloguer que es feien al barri era de 815 euros. Ara, segons les dades oficials del segon trimestre del 2023, ja s'ha arribat als 1.336 euros. En només dos anys, s'ha disparat 521 euros la mitjana dels lloguers que se signen a la Bordeta (Sants-Montjuïc), on hi viuen prop de 20.000 barcelonins. Cap altre barri dels 73 que conformen Barcelona ha experimentat una evolució tan dràstica. I els veïns de la zona, per explicar-s'ho, miren tots cap al carrer Parcerisa.
El cert és que la promoció de pisos és un formiguer. No passen dos minuts sense que n'entri o en surti algun veí. També hi ha un ball constant de repartidors, ja sigui amb paquets de cartró o amb àpats semicalents. El Manuel, que arrossega una motxilla marcida de Deliveroo després de quatre anys repartint amb ella, constata el negoci que suposa la finca. "Des que això ha aparegut, hi vinc moltíssimes vegades. Seixanta? Setanta? Jo ja m'ho conec i això que és enorme", diu l'home mentre prepara la bicicleta per continuar la seva jornada laboral.
Els números que no surten: del veïnat al luxe
El barri no és dels de les rendes més baixes de Barcelona, però està clarament per sota de la mitjana de la ciutat. Les llars de la Bordeta tiren endavant amb una mitjana de renda disponible (el que es poden gastar en béns i serveis) de 18.723 euros a l'any, constaten les dades municipals. Aquesta realitat queda ben lluny de les propostes econòmiques del macrocomplex, que han arribat a a sobrepassar els 3.000 euros mensuals de lloguer. Qui està al darrere d'aquest projecte és la promotora BeCorp, especialitzada en el lloguer de luxe que darrerament s'ha vist en el centre de la polèmica municipal per voler aixecar una altra promoció a uns jardins històrics de Sarrià: Can Raventós.Amb una trucada a l'empresa que gestiona els edificis de la Bordeta, la comercial Bcn Housing, s'aclareix l'actual panorama. La veu de l'operadora explica que encara queden pisos disponibles per llogar. El més econòmic de què disposen és un immoble amb dos dormitoris per 1.460 euros al mes. A l'altra banda del ventall comenta que hi ha encara un àtic que faria pujar el preu fins als 2.645 euros, tot i que no arriba als seixanta metres quadrats. També afegeix que es poden veure les ofertes que els queden al portal Idealista. A la cerca, pel carrer Parcerisa hi apareixen cinc pisos, quatre dels quals superen els 2.000 euros de mensualitat.
L'únic pis que es podria permetre l'exemple mitjà d'una família de la Bordeta seria el pis barat que la telefonista ha proposat. Però tot el disponible de l'any s'hauria de destinar a pagar el lloguer. Els quedarien 1.200 euros lliures, però els haurien d'haver deixat com a fiança. Els comptes no surten.
Una veïna passeja davant el macrobloc de lloguer de luxe a la Bordeta. | Foto: Hugo Fernández
Qui ho pot pagar no és cap novetat. Fa temps que els moviments socials i els col·lectius pel dret a l'habitatge adverteixen de l'impacte transformador que ha tingut l'arribada d'estrangers amb alt poder adquisitiu en el mercat immobiliari barceloní, els darrers anys. La punta de llança d'un fenomen ja establert com és la gentrificació. En aquest context, la Bordeta n'és un exemple molt il·lustratiu.
Els residents i la comunitat autosuficient
El Sam, un jove londinenc que treballa des de casa per al sector tecnològic i que fa quatre anys que viu a Barcelona, explica -en anglès- que està ben satisfet amb el pis. "Hi ha de tot". En destaca la piscina, però lamenta que encara no l'ha feta servir perquè s'hi acaba d'instal·lar. Paga uns 2.300 euros al mes, diu. "I el contracte és de llarg termini, eh", celebra, abans de marxar amb el patinet elèctric. Menys content està l'Alexander, en aquest cas un ucraïnès pare de família. "Hem vingut aquí per uns mesos, però crec que marxaré de Barcelona. Al carrer hi ha pixades de gos i fins i tot sensesostre". Pronuncia les paraules en un to queixós, i fa moviments amb el braç assenyalant l'entorn immediat. Diu que l'interior del complex li està bé, però que el barri l'ha decebut. Les recepcionistes de l'espai apuntalen la idea de la comunitat gairebé auto-suficient. Després de comentar que l'estada mínima ha de ser d'un any i que els contractes es fan a set anys, tal com marca la llei, el primer que subratlla una de les professionals al taulell és que si vols fer teletreballar, les zones verdes, la piscina o el gimnàs t'ajudaran a "desconnectar". "No cal anar lluny, et queda tot aquí mateix", menciona.
Des de fora, els veïns de l'entorn insisteixen en la gran diferència que hi ha entre la quotidianitat del barri i la irrupció d'aquests quatre edificis, amb la seva particularitat demogràfica. "Abans aquí hi havia unes famílies sense gairebé res, que finalment l'ajuntament va traslladar a pisos socials", detalla Ángeles Jiménez, veïna del barri des de petita, en referència a les antigues barraques del Camí de la Cadena. El contrast és evident.
Un nou "superparc" i el camí de la "gentrificació"
Els nous blocs queden a tocar del que serà el nou parc de Can Batlló, en plena transformació per fer aparèixer 26.000 metres quadrats de zona verda en un espai renovat que s'anomenarà El bosc. A Jiménez li agrada el nom, però no tant el calendari que l'ha acompanyat. "Jo visc una mica més amunt. Vaig comprar el pis fa 34 anys. La meva filla tenia set mesos. Em van dir llavors que farien uns jardins aquí... I mira com estem encara. És clar, arribaran ara. I jo ja soc àvia!", deixa anar la dona.Des del Grup d'Habitatge de Sants assenyalen fa més de dos anys que conviuen amb la paradoxa que suposa el bloc farcit d'expats. L'assenyalen com a exemple gentrificador i l'etiqueten com un "accelerador" d'un procés que impregna tot l'entorn metropolità. "Ja fa temps que la gent se'n va del barri perquè no es renoven els lloguers. Es vol un altre tipus de població. De fet, ens acaba d'arribar el cas d'un bloc ple de famílies inquilines que no volen marxar. Els han dit que han de marxar, han mirat de buscar un altre lloguer, però han vist que els preus són impagables", defensa la portaveu del col·lectiu pel dret a l'habitatge de Sants, Llum Oliver.
Per la militant, és "insultant" que aquestes famílies de llogaters es vegin amb aquest maldecap, o que pròximament el grup d'habitatge afronti el desnonament de dues famílies, el 6 i el 8 de novembre, mentre grans promocions de la zona es destinen a nous llogaters amb més solvència econòmica. "Al carrer Gavà s'estan fent obres per inaugurar més de 70 pisos... també per lloguer. Com imaginareu, no serà assequible", comenta Oliver.
També es lamenta que, així com ha passat amb els eixos verds, les millores urbanes acabin col·laborant a la creació d'una elit residencial nova en un barri popular. "Ara es farà el superparc de Can Batlló i allò que havia de ser positiu pel veïnat quedarà per qui pugui pagar 2.000 euros de lloguer. Són els passos habituals per acabar transformant un barri", resol la membre del Grup d'Habitatge de Sants. Sobre aquesta zona, el remei proposat des de l'administració, durant el primer mandat de Colau, va passar per fixar que dels 1.400 nous pisos projectats a l'entorn del futur parc 470 tinguessin un preu assequible. De moment, els contrastos avancen.